Quan fa pocs dies que l'alumnat d'infantil, primària i secundària ha començat el curs 2018/19, és bon moment per recuperar el llibre Eduquem persones, que l'Esteve Pujol (mestre, lingüista i psicòleg) va escriure l'any 2004.
De ben segur que en aquests catorze anys transcorreguts el món de l'educació ha canviat, ha evolucionat al mateix ritme que ho ha fet la societat, amb l'aplicació cada cop més estesa de les noves tecnologies, adaptant-se a uns rols dins de les famílies que no són exactament iguals a quan nosaltres estudiàvem, o el fet de trobar-nos davant d'aules amb alumnat que són fills i filles de pares nouvinguts.
L'autor reflexiona sobre l'educació en general i sobre la figura dels mestres en particular fruit de la seva experiència i de l'observació d'algú que des de dins ha pogut escoltar el que n'han dit les famílies, els docents i el propi alumnat.
Són diverses les frases que es poden subratllar i que o bé són un esperó pels mestres o bé senzillament plasmen allò que tu penses. Només un en poso algunes de les que he espigolat:
- L'educació ha de ser sempre un vestit fet a mida, no pot ser mai de confecció, de prêt a porter.
- Per als educadors, és més important que posem en comú els criteris que tenim, que no pas que arribem a criteris comuns.
- Som responsables de l’educació dels alumnes, no pas dels alumnes.
- Val la pena fer un esforç per convèncer-se que eduquem a través del que som -que es manifesta en el que fem.
- Som responsables de l’educació que donem, no pas dels resultats obtinguts.
- Cal mirar la persona sencera, no sols l’estudiant.
- Els educadors no donem mai la persona per perduda; sempre confiem que la nostra acció pot tenir un gram d'eficàcia; si no, no la faríem.
- L'educació és qüestió d'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada