Des de la presó: "Ho tornaríem a fer"

Avui és 20 de setembre, i per tant, el calendari ens recorda que és una d'aquelles dates en què l'estat espanyol va mostrar la seva cara més repressiva. Aquell dia de fa un any dos homes de pau com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van liderar la gent per tal de desconvocar la gent concentrada que hi havia davant de la seu d'Economia, tot i que molts d'ells haguessin preferit quedar-se allí tota la nit. Van facilitar la sortida de les autoritats judicials espanyoles i de la guàrdia civil. Però malgrat això, ja fa onze mesos que són a presó acusats de rebel·lió i sedició. Dos persones dignes i de pau que no mereixen en cap cas ser privats de llibertat per uns delictes inexistents. 

Aquesta és la seva carta des de la presó de Lledoners i que ha estat llegida en la concentració d'aquesta tarda, un any després, davant del departament d'Economia.

Twitter @jordiborras

Presó de Lledoners, 20 de setembre de 2018

Poques vegades en la història recent del nostre país hem viscut moments de tanta dignitat personal i col·lectiva i a la vegada tanta determinació en la defensa de la llibertat, la democràcia i les nostres institucions com es va viure avui fa un any a les portes del Departament d’Economia.

Milers i milers d’homes i dones ens vàrem sentir poble i constructors de llibertat. Gent de procedències, condició i idees diverses. Plurals com ho és el nostre país. Algú va dissenyar una estratègia per trencar-nos i debilitar-nos. Nosaltres, però, vàrem capgirar la situació i vàrem reforçar els grans consensos al voltant de les nostres institucions, de la llibertat i la democràcia que tan forts ens fan com a poble.

Ho vàrem fer dignament, cívicament, pacíficament com fins aleshores havíem fet totes les mobilitzacions i com posteriorment les hem seguit fent. És el nostre compromís i ningú ens apartarà mai d’aquesta conducta.

L’èxit de l’1 d’octubre es va començar a forjar aquell dia quan desenes de milers de persones vàreu mostrar durant hores i hores una dignitat personal, una determinació col·lectiva i una convicció cívica i no-violenta com poques vegades abans havíem vist.

Aquell 20 de setembre va ser el presagi de l’1 d’octubre. Aquella nit vàrem saber del cert que votaríem simplement perquè estàvem decidits a fer-ho, perquè érem imparables. I que votant guanyaríem el combat contra les amenaces, la por, el silenci i la violència que l’Estat ens imposava.

Fa un any milers i milers de persones ens vàrem conjurar a no defallir, a no callar mai més i a seguir tossudament lleials als principis i els valors de la no-violència en aquesta lluita a favor de la llibertat, la democràcia i la República.

Des de la presó, seguim lleials i expectants a aquest compromís. Amb modèstia però amb tota la nostra convicció us encoratgem a no defallir.

Sabeu que la nostra presó és injusta com injust és el nostre judici. Ajudeu-nos a explicar arreu i a tanta gent com sigueu capaços que no hi ha delicte, entre d’altres coses perquè tothom sap que no hi va haver violència. I que l’arxivament de la causa o l’absolució és l’única sortida justa de tot aquest embolic judicial.

Jutges i fiscals ho saben però menteixen i prefereixen mantenir relats acusatoris inventats per tenir-nos tancats a la presó i amb el nostre càstig castigar-vos i silenciar-vos a tots vosaltres.

No deixem, però, que cap ràbia ens contamini. No deixem que les seves mentides ens atrapin i ens embrutin. Nosaltres no volem ser com ells, no podem ser com ells. Conjurem-nos a no actuar mai com actuen ells.

Tard o d’hora les seves mentides i la injustícia cauran. I quan tot això passi, nosaltres seguirem dempeus, somrients i decidits a seguir el camí al vostre costat per guanyar democràticament el dret a ser República i a viure en un país on les llibertats i la democràcia mai més estiguin devaluades.

Gràcies per ser-hi!

Llum als ulls i força al braç!

Serenor, coratge i sempre endavant!

Jordi Cuixart
President d'Òmnium Cultural

Jordi Sànchez
Expresident de l'Assemblea Nacional Catalana