MANIFEST UNITARI
DIA INTERNACIONAL
PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA
ENVERS LES DONES
25 de novembre de 2018
Els temps estan canviant. Vull pensar que aquest cop sí. Vull pensar que la
violència masclista és un dels temes de l’agenda de país i sobretot és un tema
del que se’n parla, del que en parlem. I no només avui, 25 de novembre. Que
se’n parli durant tot l’any i que en parlin moltes veus és important, perquè
ens ajuda a totes i a tots a identificar les violències masclistes (més o menys
subtils, més o menys visibles) que ens acompanyen des que naixem i que
ens fan mal, que ens han fet mal.
Fa 10 anys que a Catalunya tenim una llei que lluita pels drets de les dones
a eradicar les violències masclistes. Totes. Les violacions, les agressions
sexuals, l’assetjament, el tràfic i l’explotació de dones però també els
matrimonis forçats o la mutilació genital femenina. Però amb les lleis no n’hi
ha prou com demostren les dades. La violència masclista s’exerceix al llarg
de tot el nostre cicle vital de diverses formes. Al món, una de cada tres dones
ha patit violència masclista. A Europa, una de cada tres dones ha patit
violència física o sexual durant la seva infantesa a mans d’un adult, i a
Catalunya, una de cada quatre dones ha sigut víctima d’un atac masclista
d’extrema gravetat. Ens cal educar, ens cal saber, ens cal reconèixer.
Els darrers mesos he pogut conèixer de primera mà històries de violència
patida per dones. I el que elles m’explicaven no m’era aliè. Formava part
d’una cosa que jo ja sabia, que jo ja notava, que jo ja sentia. Elles hi han
donat forma i li han posat paraules. I crec que això ens ha passat una mica
a totes com a societat.
Fa 7 mesos, el 26 d’abril d’aquest any, l’audiència de Navarra va fer pública
la sentència del cas de la Manada. Un cas que ha sacsejat consciències i que
ha fet entendre a molts i moltes de què va això de les violències sexuals. Una
oportunitat de visibilitzar un fenomen sovint silenciat i desconegut. Des que
som ben petites ens diuen que sortir a la nit comporta un risc per a la nostra
integritat física i pels nostres cossos.
A casa, la seguretat de les dones tampoc està garantida. En el darrer any a
Catalunya, més de 12 mil dones van denunciar a la policia estar patint
violència masclista en l’àmbit de la parella, és a dir, violència exercida per les
seves parelles o ex parelles. En el que portem d’any, 44 dones han estat
assassinades per la seva parella o ex parella a tota Espanya, 6 d’elles a
Catalunya. Però els crims només són la cara més amarga d’una violència
masclista que obliga a desenes de milers de dones a suportar aquestes
situacions, tot i tenir una llei estatal contra la violència de gènere que porta
14 anys en vigor, però que no acaba amb el problema. Perquè necessitem
més recursos i més recolzament per a que totes les dones en situació de
violència masclista puguin trencar el silenci i en sortir-se’n.
Necessitem prevenció, perquè la violència no sigui una opció vàlida en les
relacions de parella.
Necessitem recursos per garantir una atenció digna i de qualitat a les dones
en situació de violència masclista per a la seva total recuperació, i,
especialment, en tot el procés de denúncies i procediments judicials.
Necessitem més professionals especialitzats en l’atenció a filles i fills perquè
el futur de casa nostra sigui un país lliure de violència masclista.
Necessitem recursos d’urgència i atenció de qualitat per recolzar les dones en
situacions de risc per elles i els seus fills i filles.
I necessitem avançar en la construcció d’un model català d’abordatge de les
violències sexuals, amb una visió integral i amb la voluntat d’explicar què són
i com se’n pot sortir.
Encara hi ha molt camí per fer, però una dècada després de la llei catalana
del dret de les dones a eradicar la violència masclista, estem més decidides
que mai a superar el patriarcat, a que el poder sigui en mans de les dones a
mans iguals i a no tenir por. Perquè no volem més violència contra les dones.
Contra cap dona, contra cap nena. Perquè tenim dret a ser nenes i dones
lliures.
I ho seguirem cridant tots els dies de l’any i també cada 25 de novembre, dia
internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.
