El rei En Jaume, 800 anys

Fa vuit segles, el 2 de febrer de 1208, naixia a Montpeller el rei Jaume I el Conqueridor. És tracta d'una efemèride important atesa la trascendència de la figura del monarca i del llegat del seu regnat per la història del nostre país.

Considerat per molts com l'arquitecte de la nació catalana, el personatge del rei En Jaume ha esdevingut cabdal per entendre la història d'aquest racó de la Mediterrània que des del segle XIII comparteix una llengua i potser quelcom més.

Són diverses les institucions que commemoren l'efemèride -inclosos els governs valencià i balear-. És per això que em resulta especialment curiós ja que potser es tracta d'una de les figures històriques reivindicades pel catalanisme i que des del País Valencià no és rebutjada.

La blocosfera catalana està commemorant aquest aniversari fent-ne un ampli ressò i amb una crida per reproduir algun fragment del Llibre dels feits. Modestament, des d'aquest rogle, també m'hi vull sumar, en aquest cas, amb el capítol 5 de la crònica medieval que relata el naixement del Bon Rei.

5. Ara comptarem en qual manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre pare lo Rey en P. no uolia ueser nostra mare la Reyna, e endeuench se que una uegada lo Rey nostre pare fo en Lates, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals. E uench al Rey ·I· rich hom per nom en ·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ' la uespra de nostra dona sancta Maria Candaler. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces, e deyen matines en la esglesia de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel portal cantaren: ¶ Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas, entram quant cantauen aquel cantich. E puys leuaren -13- nos a sent Fermi e quant aquels quins portauen entraren per la esglesia de sent Fermi, cantauen: ¶ Benedictus Dominus Deus Israel.E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes. E feu fer ·XII· candeles totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom auriem nos. E dura mes la de sent Jacme be ·III· dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en ·P· nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en ·P· que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada. E aenant nos jaen en lo breçol tiraren per una trapa sobre nos ·I· cantal, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue esforçre que no morissem.

El Penó de la Conquesta és la bandera més antiga d'Europa, hissada pels moros de València en senyal de rendició al Rei En Jaume el 29 de setembre de 1238, reproduint els seus colors reials (les quatre barres)