Superdimarts

Avui és el Superdimarts als Estats Units i l’atenció mediàtica mundial passa per Amèrica.
En el nostre cas, gairebé diria que ens motiva més que seguir la feixuga precampanya electoral espanyola. No sé si perquè allà la cursa electoral és més emocionant (i pensem que només es tracta d’unes primàries), o perquè ja ens hem cansat de tanta promesa demagògica.
Les primàries afecten els dos grans partits americans (Republicà i Demòcrata) i la meitat del territori dels EUA. Però on sembla més disputada la cursa és al bàndol demòcrata on Hillary Clinton i Barack Obama es disputen els delegats que els converteixin en candidats a les eleccions del pròxim novembre. A banda del frec a frec entre Clinton i Obama, es dóna el cas que precisament els demòcrates parteixen com a favorits, amb la qual cosa, sembla que amb l’elecció d’avui es tria més que un candidat, pràcticament un president (o presidenta).
Tant un com l’altre suposarien una novetat ja que obriria la possibilitat que bé una dona o bé un afroamericà disputessin amb bones perspectives la possibilitat d’accedir a la presidència dels Estats Units. Tots dos són senadors. Tots dos representen aire fresc, un més que l’altra. Ell més espontani, ella més experimentada. Ell connectant bé amb les bases, ella ben connectada amb els cercles de poder. Ara bé, els dos semblen prou preparats, amb discursos potents i amb capacitat de liderar i de transmetre il·lusió per obrir una nova etapa.
Aquesta matinada es coneixeran els resultats de les primàries. Particularment em resulta atractiva la possibilitat de veure Hillary a la Casa Blanca... així que jo votaria per ella.