Passen els anys, però es manté la tradició d’encetar el Divendres Sant d’Ascó amb el Via Crucis al Calvari. Tot zigzaguejant pel camí del Monte Santo, envoltats de pins, timó i romer, fins arribar a l’esplanada on es troba l’ermita del Calvari i des d’on es divisen unes vistes magnífiques.
A diferència d’anys enrere, al Calvari s’hi puja quan ja s’ha fet de dia. En canvi, els més grans recorden com es vivia una nit com la passada. Després de la Processó del Dijous Sant –avui desapareguda-, molta gent s'esperava fins el Rosari de l’Aurora a les 4 del matí, aleshores alguns homes ja pujaven al Calvari a fer foc, i a les 6 s’iniciava el recorregut que sortia des de la Capelleta del Carme amb les tres creus que encapçalaven el seguici que complia amb les catorze estacions de la Passió de Crist entre cançons i resos i el cant de la Salve Regina un cop arribats dalt de tot.
A diferència d’anys enrere, al Calvari s’hi puja quan ja s’ha fet de dia. En canvi, els més grans recorden com es vivia una nit com la passada. Després de la Processó del Dijous Sant –avui desapareguda-, molta gent s'esperava fins el Rosari de l’Aurora a les 4 del matí, aleshores alguns homes ja pujaven al Calvari a fer foc, i a les 6 s’iniciava el recorregut que sortia des de la Capelleta del Carme amb les tres creus que encapçalaven el seguici que complia amb les catorze estacions de la Passió de Crist entre cançons i resos i el cant de la Salve Regina un cop arribats dalt de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada