Ratatouille

Es veu que els personatges de la pel·lícula Ratatouille han estat triomfadors de les mones de Pasqua. Ja ho van ser en els regals del passat Nadal en forma de DVD, trencaclosques o altres objectes, com en el seu moment, el principal reclam de cinema infantil.
Doncs bé, la qüestió ha estat que he tingut ocasió de veure la pel·lícula, i he de dir que he trobat que és un producte molt digne, amb uns destinataris molt clars, els menuts de casa, però que permet passar una estona de distracció tant a petits com a grans. Ah, i una altra cosa, tant parlar de menjar, doncs bé, fins i tot hi ha un cert moment en què t’entra gana veient com cuinen uns àpats exquisits.
Si hi pensem bé, veure un ratolí per la cuina de casa no sé si és allò que ens faria més il·lusió... però si ens deixem portar en aquest món de fantasia de personatges animats, tot és possible. Una pel·lícula amb una història atractiva –les peripècies d’un ratolí que vol ser cuiner-, amanida amb moments tendres, d’altres de còmics i divertits... i uns personatges que poden arribar a fer-te oblidar que són animats.
Ratatouille és una pel·lícula capaç de generar interès per la cuina, de despertar els sentits, i ho fa en un context de glamour com és la cuina francesa, i amb l’aparador de la ciutat de París.