La barca d'Ascó

En un dia com avui, Sant Joan, a l’ajuntament d’Ascó s’efectuava la concessió de servei del pas de barca mitjançant subhasta pública, on les diferents persones que volien exercir de barquer presentaven les seues ofertes en un sobre tancat.

FOTOGRAFIA CEDIDA PER MONTSERRAT ORTIZ

La barca d’Ascó ha estat o és un dels altres símbols identificatius del nostre poble i que ha acompanyat els veïns en el seu quefer quotidià. El seu origen cal anar cercar-lo almenys a l’època de domini àrab, i el pas de barca va estar actiu fins a mitjans dels anys setanta del segle XX. La barca era el mitjà de transport de banda a banda de riu de persones i altres transports com animals i carros, i més ençà, cotxes, tractors o camions. No donava només servei als asconencs, sinó també ho feia als veïns de Vinebre o la Torre de l’Espanyol que es desplaçaven a Ascó per comprar, per passar a festes o per agafar el tren.
La barca està formada per dos llaüts -els dos últims batejats amb el nom de Sant Joan i Sant Antoni- units per un entarimat on es situaven els passatgers i els vehicles.
De totes maneres, l’avanç imparable de la modernitat va acabar substituint-la per un pont que uneix les dos ribes del riu i que va entrar en servei a finals de 1974.