Estiu

Avui sí que podem dir que estem al bell mig de l’estiu. La caloreta apreta. Maletes preparades. Alguns amb les maletes per desfer. Pobles que comencen la festa major, uns que ja les han passat, altres que veuen com s’apropen. L’ambient es comença a distendre, un cert relax es fa present. I la música que també forma part d’aquestes dies allargassats, i recurrentment els mitjans busquen la “cançó de l’estiu”. Sembla que enguany aquesta publicitat de cervesa es tornarà a emportar aquest títol “honorífic”. El grup que l’interpreta són els suecs “Billie the vision & the dancers”

Premsa de Gran Bretanya

L'estiu acostuma a ser un moment propici per anar ampliant la col·lecció de premsa estrangera. En aquesta ocasió Joan, després de la seua estada a la Gran Bretanya, m'ha portat un exemplar del diari The Sunday Telegraph. Gràcies!

Delebre

M’han obsequiat amb un exemplar del número 9 de la revista Delebre que precisament està dedicat a Ascó. Cadascun dels números anteriors també està dedicat a un poble de les Terres de l’Ebre (Horta de Sant Joan, Arnes, Amposta, Gandesa, Benifallet...)
Pel que es refereix a Ascó hi ha un text de l’antropòleg Jordi Ferrús Batiste que amb el títol Ascó, balcó de l’Ebre, convida els lectors a fer una passejada pel poble, des de la vila de fora fins a la vila closa, així com alguns indrets des d’on es poden divisar unes panoràmiques extraordinàries. L’article va acompanyat amb força fotografia –de paisatges, però també de la Roca de la Bruixa, Cal Cavaller, Ca Peresans, el pou de neu, ca Don Àngel, l’església...-
A la publicació hi ha altres articles: una ruta (Ruta Picasso: Picasso i Pallarès als Ports), un apartat referit a la identitat ebrenca i on glossen la figura d’un cantador de folklore, Agustinet lo Nostre, i finalment un recorregut per les Salines de la Trinitat, al delta.
Per cert, que a les pàgines finals de la revista, hi ha els textos dels articles traduïts a l'espanyol i a l’anglès.

Frontissa

A l’apartat de “Ressenyes i novetats” de l’últim número de la publicació Frontissa (de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana –CCEPC-), en Biel Pubill i jo mateix participem amb una ressenya sobre el llibre editat pel CERE de les Actes de les Jornades sobre la Festa de Sant Antoni als Països Catalans, atenent una petició de la CCEPC.

Cicle de la terra natal II

El tercer volum de l’Obra completa de l’Artur Bladé i Desumvila aplega quatre llibres on tornen a ser protagonistes els personatges i els paisatges que formen part de la geografia més íntima de l’autor, especialment de Benissanet però també de l’Ebre en general. Torna a ser un recull en el qual hi trobem el cronista per excel·lència de casa nostra.
Les primeres descobertes és el recull de col·laboracions que feia a la revista “El Portal” del CEIP Antoni Nat de Benissanet al llarg de deu anys (1985-1995) que en el seu moment ens va servir a un grup de mestres de la comarca per elaborar uns dossiers didàctics per conèixer la figura i l’obra d’aquest homenot de l’Ebre.
A Crònica del país natal hi trobem el Bladé que des de la distància provocada per l’exili ens acosta a la que mai ha deixat de ser casa seua. Sovint els relats i les descripcions, les anècdotes i les vivències de les persones que hi apareixen ben bé podrien ser l’argument d’una novel·la. Els seus records d’infantesa, per tant la curiositat per tot el que l’envoltava en el món de "les primeres descobertes", han forjat aquesta crònica amb alguns passatges deliciosos.
Amb Visió de l’Ebre català i Guia de Benissanet es clou el volum en el qual el Bladé que hi apareix ressegueix ja sigui el curs de l’Ebre, ja siguin els carrers, les cases i les sènies de Benissanet des de diferents punts de vista: geogràfic, històric, social, fins i tot econòmic, però com sempre amb el deix sentimental que apareix en Bladé quan recorre el seu “país natal”.

Jaciments a l'Ebre català

Avui us proposo un lloc web en el qual hi trobem informació diversa sobre jaciments del que han anomenat Ebre final –Masroig, Vinebre, Flix i Ascó- i també atractius d’aquests pobles (visites i activitats). Dels textos se n’ha encarregat l’arqueòloga Margarida Genera. Per conèixer una mica més els nostres orígens, val la pena fer-hi una ullada, tal com ens proposen, “Vine i gaudeix-ne”.
Us adjunto aquest fragment de la presentació:
Convençuts que la millor manera de protegir el patrimoni és mitjançant l’adequada difusió ajustada rigorosament als resultats obtinguts de la recerca científica, avui ens proposem presentar alguns dels jaciments més importants on hem investigat durant molts anys en el territori que denominem Ebre final, en què incloem els principals cursos fluvials que hi aboquen les seves aigües, tal com és el riu Siurana.

http://www.ebresiuranaprehistoria.com/

Dol a la Terra Alta

Quatre bombers morts i dos de ferits molt greus a l'incendi d'Horta de Sant Joan.

Diari de Tarragona

El Punt

Avui

La lluna

Avui fa 40 anys que l’home trepitjava la lluna per primer cop. Els astronautes hi van arribar a bord de l’Apollo XI. Tot un esdeveniment, i amb raó, que encara recorda la gent com ho va viure, amb incredulitat alguns, amb admiració d’altres, amb curiositat la majoria.
La lluna de sempre ha tingut un toc màgic, potser perquè la contemplem en companyia de la foscor de la nit, potser perquè silencia amb complicitat els nostres pensaments nocturns. Els pagesos l’han tingut de referent en el cicle agrícola d’alguns conreus. Per l’església catòlica el cicle lunar marca el calendari de la Pasqua i les celebracions que en deriven (Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran)
La literatura popular, i les dites en especial, tenen la lluna com a protagonista, ja sigui perquè ens ajuda a somniar i demanar “la lluna en un cove” o simplement perquè de pensament hem fet cap “a la lluna de València”. I com deia el padrí quan ens quedàvem a dormir al mas, Lluna nova, cara Vilanova o Lluna vella, cara la Fatarella.
La lluna tampoc és aliena a la música, cançons infantils (La lluna, la pruna), cançons romàntiques (Boig per tu de Sau: A la terra humida escric / nena estic boig per tu, / em passo els dies / esperant la nit.).

Lo Rogle celebra l’efemèride d’avui amb Frank Sinatra i Fly me to the moon.

Amb ulls americans

L’escriptora Carme Riera amb aquesta obra, i tal ens indica en el títol, mostra la societat catalana actual “amb ulls americans”, els d’un periodista dels EUA que acaba fent una estada atzarosa de tres mesos a Barcelona.
La història que embolcalla la novel•la és força rocambolesca, i l’anàlisi que pretén fer de la Catalunya d’avui -vista des de fora i amb una bona dosi d’humor- acaba esdevenint en alguns moments un reguitzell de tòpics.
Potser juga amb la caracterització excessiva dels personatges que poden acabar resultant poc creïbles i per tant disminueix l’efecte de presentar un retrat irònic de Catalunya que és en última instància l’objectiu del llibre.
Al llarg del relat ens presenta les diferents Barcelones amb els seus corresponents barcelonins, de l’Hospitalet a Pedralbes passant pel barri Xino.
Em queda la sensació que aquesta obra ha estat un divertiment de l’autora i de tot plegat en resulta una lectura lleugera, amena i sense massa pretensions.

TIC-Llars 2008 a la Ribera d’Ebre

L'Estadística territorial d'equipament a la llar i ús de les tecnologies de les TIC proporciona estimacions dels principals indicadors d'equipament a les llars i ús d'aquestes tecnologies per part de la població catalana. Aquestes són les dades referides a la Ribera d’Ebre de l’edició de l’enquesta de l’any 2008:

Equipament en TIC a la llar
Tinença d’ordinador 66,4%
Connexió a internet 51%
Telèfon mòbil 89,6%
Banda ampla 37,6%
Llars preparades per veure la TDT 49%
Incidència amb el proveïdor d’Internet 17,2%

Ús d’ordinador i d’Internet
Ús d’ordinador (alguna vegada) 73%
Ús d’ordinador (darrers tres mesos) 63,1%
Connexió a Internet (alguna vegada) 60,2%
Connexió a Internet (darrers tres mesos) 55,3%
Han fet curs informàtica (els darrers tres anys) 47,6%

Ús de determinats serveis d’Internet
Ús correu electrònic (els darrers tres mesos) 44,9%
Ús xat (darrers tres mesos) 28,9 %
Compres per Internet (alguna vegada) 23,3%
Coneixen què és un telecentre 42,4%

Els percentatges fan referència a persones de 16 a 74 anys.

http://www.idescat.cat/novetats/?id=570

El Punt parla de Carmel

A l'edició de dimecres del diari El Punt apareix un article de Jordi Duran que reivindica la figura de Carmel Biarnés aprofitant com estem immersos en els preparatius de la Jornada d'Estudis Locals i Territorials que portarà el seu nom -això serà el dissabte 3 d'octubre-. Per cert, la jornada que té voluntat de ser anual, i cada any adreçada a alguna de les múltiples facetes del nostre "homenot", en aquesta ocasió versarà sobre la incidència que va suposar l’expulsió dels moriscos al nostre territori. Al mateix temps, l'article d'opinió es fa ressò del Premi de Periodisme. Us adjunto l'article i l'enllaç.

Torna Carmel
Carmel Biarnès (Ascó, 1928-1992) és un d'aquells tres o quatre noms que sempre vénen a la memòria quan es parla de cultura i història comarcal a la Ribera d'Ebre, juntament amb Bladé i Desumvila, Josep M. Sáez i altres. Biarnès era un d'aquells il·lustrats d'abans, un home fet a si mateix, coneixedor del passat remot del seu poble, atresorador de saviesa popular, interessat en tot el que passava al seu voltant. Era un d'aquells entranyables saviets de poble, que tan bona faena van fer per mantindre viva la cultura catalana en els temps foscos del franquisme.
Però Biarnès era molt més que un savi local, era un activista, desprenia una força especial per animar la joventut a implicar-se en la recerca, en la investigació, en l'estudi i en el desenvolupament social d'uns pobles ebrencs que en les dècades dels setanta i els vuitanta del segle passat patien un endarreriment ancestral. Fruit d'aquesta tasca d'animació sociocultural, avui dia la Ribera d'Ebre disposa d'uns dels centres d'estudis més actius del país i de milers de pàgines publicades sobre qualsevol aspecte de la realitat comarcal.
Aquesta setmana m'arriba la notícia que el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, l'Associació Lo Llaüt i l'Ajuntament d'Ascó han unit esforços per organitzar la I Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnès, amb l'objectiu d'homenatjar la figura d'aquest erudit, cronista, escriptor, fotògraf i historiador. I no només això, també s'ha convocat un premi de periodisme que porta el nom de Carmel Biarnès, per recordar que el cronista d'Ascó era una de les poques plomes que tenia obertes les pàgines dels diaris de l'època, i que gràcies a les seues cròniques, articles i cartes al director l'opinió pública del país va tindre notícia de molts fets que el tardofranquisme planejava i perpetrava en unes terres allunyades i oblidades.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/60927-torna-carmel.html

La Mare de Déu del Carme

Una de les tradicions religioses que es manté a Ascó és la devoció a la Mare de Déu del Carme, que als goigs és qualificada com “la patrona dels llaüters de l’Ebre”.
Avui és el dia de l’onomàstica i comença així un novenari fins a la vespra de Sant Jaume. Per tant, abans de res, felicitar a totes les Carmes, que en són una bona colla.
En Carmel Biarnés, l’any 1982, va fer una petita ressenya històrica de la Capelleta, que es com coneixem l’ermita que té ben a prop del riu, per l’accés sud al poble d’Ascó. Us n’adjunto un breu fragment:
Segons testimonis fidedignes, l’antiga Capelleta es trobava sobre mateix del riu i a nivell de l’actual, i per tant era visible eds de tot el tros de riu que passa pel terme, des d’Andisc fins a Barber.
La Mare de Déu del Carme és, arreu, la Patrona dels navegants; en ésser la navegació fluvial tan importantíssima a l’Ebre, Ella esdevenia, també la patrona dels llaüters. El transport fluvial era una valuosa font d’ingressos de la Vila d’Ascó, amb privilegis concedits pels mateixos reis: Alfons I el Cast, Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor... Tota mercaderia que passava pel riu d’un costat a l’altre o riu amunt i riu avall, pagava l’impost dit LLEUDA.
Fins fa pocs anys encara regia aquest privilegi en passar el riu per la Barca d’Ascó.

I per acabar una de les estrofes dels goigs:

Mirau-nos Reina Sagrada,
esteneu les vostres mans
als d’Ascó en tots sos mals
siau-nos prompte advocada;
als que humilment vos aclaman
oiu-los, Verge, en sos planys.
cantem los carmelitans:
siau benaventurada.

Ascó Summer Festival 2009

Finançament

Previsible. Tot el que ha succeït amb el finançament ha estat previsible. Tothom s’ha situat a la trinxera que se li suposava, i com si d’un guió prefixat es tractés, tothom (polítics, analistes, tertulians, mitjans de comunicació) ha fet el seu corresponent paper de l’auca.
Però sembla que no n’hem tingut prou, i encara ens segueixen bombardejant amb xifres i més xifres, comparatives, gràfiques, greuges... Que si un any amunt o un any avall. Que si el principi d’ordinalitat es respecta o no. Que si els Mossos i les presons formen part d’aquests 3.800 milions d’€ pel 2012 o no.
Espero que els polítics s’acabin prenent unes bones vacances i almenys ens deixin d’atabalar unes setmanes amb els seus discursos partidistes, i amb una mica de sort, quan es reprengui el curs polític, a veure si són capaços d’actuar més al servei de la gent i no tant al servei del partit.
I és que, en el fons, malgrat els discursos eufòrics d’una banda, els catastròfics de l’altra, i els continguts d’uns tercers, em sembla que com a bons ciutadans desafectes, ens pot l’escepticisme de si tot plegat acabarà complint-se. Ja se sap allò de gat escaldat...

El Baphomet i la taula esmaragda

Aquest va ser el títol amb què l'amic Miquel Esteve, de Móra la Nova, va guanyar el XX Premi Literari Vila d’Ascó –la temporada del doblet, ja que uns mesos abans havia aconseguit el XXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre amb Heydrich i les agents del saló Kitty -.
El Baphomet i la taula esmaragda és una novel·la capaç d’endinsar-te en un ambient d’enigmes i secrets, on els salts temporals per determinats períodes de la història i dels seus protagonistes hi juguen un paper important (templers, carlins, maçons, jesuïtes...) per tal d’acabar desentrellant l’enigma alquímic que ressegueix en Ton Domènech a partir dels seus propis avantpassats.
Malgrat aquest anar endavant i endarrere en cap cas dificulta la lectura, sinó que per sí mateix justifica el propi esdevenir del relat. L’ambientació al nostre territori, fa si cal, la novel·la molt més captivadora, i en cap cas, decau l’interès tal i com van avançant els esdeveniments.

Joan Solà al Parlament

Adjunto l’enllaç amb el vídeo de Vilaweb on hi ha la intervenció que va fer el lingüista Joan Solà al Ple del Parlament de Catalunya el dimecres 1 de juliol i que va titular La paraula.
Una intervenció valenta on hi ha una diagnosi acurada de la situació del català i on demana determinació a la societat, començant per les persones que l’estaven escoltant.

http://www.vilaweb.tv/?video=5734

"Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre."

"Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra."

Malpàs 63

Les llibreries ja disposen del número 63 de la revista Malpàs corresponent a juny de 2009. L''encapçala la portada que recorda l'activitat organitzada conjuntament per Lo Llaüt i l'ajuntament d'Ascó de la plantada de pins que van fer els xiquets i xiquetes nascuts l'any 2008.

A la revista hi trobem les seccions habituals: editorial, actualitat, opinió, Ascó i la Ribera a la premsa, les activitats de Lo Llaüt al llarg del darrer trimestre, l'apartat arrels -que inclou una comunicació sobre l'ofici de forner i la seua evolució o els habituals articles sobre els jocs-, el record fotogràfic, el racó gastronòmic amb uns apetitosos cors d'ametlla, esports, humor i passatemps...

Hi podem llegir també les bases del I Premi de Periodisme Carmel Biarnés d'Ascó.

Finalment, acompanya la revista el una addenda amb el text íntegre de la presentació a càrrec de Joan Ramon Vinaixa del llibre Cabussats a l'Ebre.

Recordant Michael Jackson

Or per a Sònia Franquet

L’estiu passat la tiradora asconenca Sònia Franquet participava a les Olimpíades de Pequín. Aquest estiu ha participat en uns altres jocs. En aquesta ocasió a Pescara, als Jocs del Mediterrani, assolint la medalla d’or en la modalitat de tir de 25 metres pistola amb una puntuació de 779,5 punts. Va quedar per davant de la sèrbia Jasna Sekaric (plata) i de l’italiana Michela Suppo (bronze).

Felicitats Sònia!

L'Agulla 53

Les revistes escolars han tingut de sempre una funció essencial com a mitjà de comunicació entre els diferents membres de la comunitat educativa. A més, amb una particularitat no gens menyspreable com és el fet que la majoria dels continguts són fets pels alumnes. És clar que en una època de pàgines web i blocs actius, podia entendre’s que perden la seua raó de ser. Doncs si bé podem acceptar que no pot lluitar amb immediatesa amb per exemple un bloc, és una satisfacció tenir a les mans la revista de l’escola i fullejar uns treballs que han estat fets amb il·lusió pels alumnes i que ja ara formen part del nostre calaix dels records.
Dic tot per això per ressenyar la revista de juny del CEIP Enric Grau Fontseré de Flix, l’Agulla 53, en què tots els nivells i cicles, així com les àrees d’anglès i música, o les activitats del Pla Català de l’Esport hi tenen el seu espai, així com la informació que s’ha generat des de la darrera publicació.