Finançament

Previsible. Tot el que ha succeït amb el finançament ha estat previsible. Tothom s’ha situat a la trinxera que se li suposava, i com si d’un guió prefixat es tractés, tothom (polítics, analistes, tertulians, mitjans de comunicació) ha fet el seu corresponent paper de l’auca.
Però sembla que no n’hem tingut prou, i encara ens segueixen bombardejant amb xifres i més xifres, comparatives, gràfiques, greuges... Que si un any amunt o un any avall. Que si el principi d’ordinalitat es respecta o no. Que si els Mossos i les presons formen part d’aquests 3.800 milions d’€ pel 2012 o no.
Espero que els polítics s’acabin prenent unes bones vacances i almenys ens deixin d’atabalar unes setmanes amb els seus discursos partidistes, i amb una mica de sort, quan es reprengui el curs polític, a veure si són capaços d’actuar més al servei de la gent i no tant al servei del partit.
I és que, en el fons, malgrat els discursos eufòrics d’una banda, els catastròfics de l’altra, i els continguts d’uns tercers, em sembla que com a bons ciutadans desafectes, ens pot l’escepticisme de si tot plegat acabarà complint-se. Ja se sap allò de gat escaldat...