A l'edició de dimecres del diari El Punt apareix un article de Jordi Duran que reivindica la figura de Carmel Biarnés aprofitant com estem immersos en els preparatius de la Jornada d'Estudis Locals i Territorials que portarà el seu nom -això serà el dissabte 3 d'octubre-. Per cert, la jornada que té voluntat de ser anual, i cada any adreçada a alguna de les múltiples facetes del nostre "homenot", en aquesta ocasió versarà sobre la incidència que va suposar l’expulsió dels moriscos al nostre territori. Al mateix temps, l'article d'opinió es fa ressò del Premi de Periodisme. Us adjunto l'article i l'enllaç.
Torna Carmel
Carmel Biarnès (Ascó, 1928-1992) és un d'aquells tres o quatre noms que sempre vénen a la memòria quan es parla de cultura i història comarcal a la Ribera d'Ebre, juntament amb Bladé i Desumvila, Josep M. Sáez i altres. Biarnès era un d'aquells il·lustrats d'abans, un home fet a si mateix, coneixedor del passat remot del seu poble, atresorador de saviesa popular, interessat en tot el que passava al seu voltant. Era un d'aquells entranyables saviets de poble, que tan bona faena van fer per mantindre viva la cultura catalana en els temps foscos del franquisme.
Però Biarnès era molt més que un savi local, era un activista, desprenia una força especial per animar la joventut a implicar-se en la recerca, en la investigació, en l'estudi i en el desenvolupament social d'uns pobles ebrencs que en les dècades dels setanta i els vuitanta del segle passat patien un endarreriment ancestral. Fruit d'aquesta tasca d'animació sociocultural, avui dia la Ribera d'Ebre disposa d'uns dels centres d'estudis més actius del país i de milers de pàgines publicades sobre qualsevol aspecte de la realitat comarcal.
Aquesta setmana m'arriba la notícia que el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, l'Associació Lo Llaüt i l'Ajuntament d'Ascó han unit esforços per organitzar la I Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnès, amb l'objectiu d'homenatjar la figura d'aquest erudit, cronista, escriptor, fotògraf i historiador. I no només això, també s'ha convocat un premi de periodisme que porta el nom de Carmel Biarnès, per recordar que el cronista d'Ascó era una de les poques plomes que tenia obertes les pàgines dels diaris de l'època, i que gràcies a les seues cròniques, articles i cartes al director l'opinió pública del país va tindre notícia de molts fets que el tardofranquisme planejava i perpetrava en unes terres allunyades i oblidades.
Carmel Biarnès (Ascó, 1928-1992) és un d'aquells tres o quatre noms que sempre vénen a la memòria quan es parla de cultura i història comarcal a la Ribera d'Ebre, juntament amb Bladé i Desumvila, Josep M. Sáez i altres. Biarnès era un d'aquells il·lustrats d'abans, un home fet a si mateix, coneixedor del passat remot del seu poble, atresorador de saviesa popular, interessat en tot el que passava al seu voltant. Era un d'aquells entranyables saviets de poble, que tan bona faena van fer per mantindre viva la cultura catalana en els temps foscos del franquisme.
Però Biarnès era molt més que un savi local, era un activista, desprenia una força especial per animar la joventut a implicar-se en la recerca, en la investigació, en l'estudi i en el desenvolupament social d'uns pobles ebrencs que en les dècades dels setanta i els vuitanta del segle passat patien un endarreriment ancestral. Fruit d'aquesta tasca d'animació sociocultural, avui dia la Ribera d'Ebre disposa d'uns dels centres d'estudis més actius del país i de milers de pàgines publicades sobre qualsevol aspecte de la realitat comarcal.
Aquesta setmana m'arriba la notícia que el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, l'Associació Lo Llaüt i l'Ajuntament d'Ascó han unit esforços per organitzar la I Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnès, amb l'objectiu d'homenatjar la figura d'aquest erudit, cronista, escriptor, fotògraf i historiador. I no només això, també s'ha convocat un premi de periodisme que porta el nom de Carmel Biarnès, per recordar que el cronista d'Ascó era una de les poques plomes que tenia obertes les pàgines dels diaris de l'època, i que gràcies a les seues cròniques, articles i cartes al director l'opinió pública del país va tindre notícia de molts fets que el tardofranquisme planejava i perpetrava en unes terres allunyades i oblidades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada