La lluna

Avui fa 40 anys que l’home trepitjava la lluna per primer cop. Els astronautes hi van arribar a bord de l’Apollo XI. Tot un esdeveniment, i amb raó, que encara recorda la gent com ho va viure, amb incredulitat alguns, amb admiració d’altres, amb curiositat la majoria.
La lluna de sempre ha tingut un toc màgic, potser perquè la contemplem en companyia de la foscor de la nit, potser perquè silencia amb complicitat els nostres pensaments nocturns. Els pagesos l’han tingut de referent en el cicle agrícola d’alguns conreus. Per l’església catòlica el cicle lunar marca el calendari de la Pasqua i les celebracions que en deriven (Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran)
La literatura popular, i les dites en especial, tenen la lluna com a protagonista, ja sigui perquè ens ajuda a somniar i demanar “la lluna en un cove” o simplement perquè de pensament hem fet cap “a la lluna de València”. I com deia el padrí quan ens quedàvem a dormir al mas, Lluna nova, cara Vilanova o Lluna vella, cara la Fatarella.
La lluna tampoc és aliena a la música, cançons infantils (La lluna, la pruna), cançons romàntiques (Boig per tu de Sau: A la terra humida escric / nena estic boig per tu, / em passo els dies / esperant la nit.).

Lo Rogle celebra l’efemèride d’avui amb Frank Sinatra i Fly me to the moon.