10 anys d'euro a la butxaca

Aquest Cap d’Any s’ha commemorat els deu anys d’existència de l’euro a les butxaques dels ciutadans de disset Estats europeus. Era un dels èxits de la Comunitat Econòmica Europea que des dels anys cinquanta estava estabilitzant el mercat comú i l’economia europees. Arribar a l’euro era una notícia de gran transcendència pel que suposava als Estats membres la pèrdua de la seva moneda nacional i implicava apostar per una política econòmica comuna, amb un Banc Central Europeu que havia i ha de vetllar per la salut de l’euro.
La casualitat ha fet que el que havia de ser la commemoració dels 10 anys de la història d’un èxit, coincideixi en un dels moments de pitjor crèdit de l’euro. La crisi financera dels darrers anys està demostrant que les autoritats monetàries europees i els líders dels Estats tenen dificultats de proposar solucions que ajudin a sortir el més aviat possible d’aquest pou. El desprestigi de les institucions europees està arribant a posar en dubte la viabilitat de l’euro, si més no en alguns països. Ha quedat demostrat que la convergència econòmica dels estats, o sigui, el compliment dels criteris que possibilitaven accedir a l’euro no van ser tals –fins i tot hi va haver països que van maquillar les dades-.
En els darrers temps s’ha demostrat l’existència de profundes desigualtats entre les economies de l’euro, que hi ha països que tenen diferents prioritats i per tant diferents visions sobre com sortir de l’actual atzucac, diferents ritmes de creixement, crisis més acusades en algun sector...
Sembla que la burocràcia europea és incapaç de proposar solucions en una Europa on cadascú va per la seva banda, on es troba a faltar una autoritat monetària, o que aquesta pensi més en els privilegis dels bancs que en els drets dels ciutadans.
A més, el fet que l’entrada en circulació de l’euro hagi suposat un encariment dels productes de prop d’un 50% mentre que en prou feines els salaris s’han incrementat un 14%, no és la millor propaganda que es pot fer de la moneda única.
Malgrat tot, rarament trobarem a experts econòmics defensant que es desfaci el camí recorregut fins ara. Precisament, tot i que avui en dia estigui en entredit, la integració europea i compartir una moneda han de suposar la fortalesa d’una Europa que pot sentir-se acomplexada davant els Estats Units o les economies emergents de l’Àsia.
Euro, per molts anys!