Fer realitat un somni és a les teves mans

En preparació les III Jornades de Sant Antoni

Els amics de l'Associació Cultural La Pebrella de Canals, al País Valencià, han agafat el testimoni i s'encarreguen de l'organització de les III Jornades d'Estudi sobre la festa de Sant Antoni Abat. Així d'aquesta manera, es dóna continuïtat a unes jornades que van néixer a Ascó, l'any 2006, que després van viatjar fins a les Illes Balears, a Manacor, concretament (2009) i que segueixen el seu periple itinerant per aquests països de parla catalana.

Les Jornades tindran lloc a Canals, a la comarca de la Costera, els dies 10 i 11 de gener de 2014, i de moment han publicat les bases per poder presentar comunicacions en els diferents àmbits de treball. Us adjunto la informació que es pot consultar a http://www.lapebrellacanals.blogspot.com, el lloc web dels organitzadors.

Presentació
La festa constitueix una de les manifestacions més genuïnes d'una col·lectivitat humana que vol compartir creences, tradicions, rituals, identitats i, alhora, té una funció social: la d'agermanar i unir aquesta voluntat popular. La festivitat de Sant Antoni Abat, esdevinguda el 17 de gener, és, sens dubte, una de les festes més celebrades i més importants del començament del cicle d'hivern del calendari festiu tradicional de les nostres terres i la nostra cultura.

Aquesta festa ens possibilita apreciar la transformació, des de diverses perspectives, del que anomenem la festa popular, de la societat que la va crear i la va fer gran. La festa antoniana es considera religiosa, perquè així ho celebra la confessió catòlica però també té una projecció profana, en la mesura en què n'és un pretext per retrobar-se en el si d'una col·lectivitat local.

Una de les característiques d'aquesta festa és la gran diversitat de manifestacions festives populars al voltant de la figura del sant patró dels animals.

Es pot considerar que, antigament, fou festa clau, per considerar-la festa major d’hivern vinculada al cicle de

Carnestoltes i, en el present, aquesta festivitat manté la riquesa de costums, tradicions, de pràctiques populars tradicionals i, alhora, ens permet fer una anàlisi dels canvis que s'hi han produït , així com també de les motivacions socials que n'expliquen l'actual vigència o, fins i tot, la seua regeneració. Per aquesta raó, i perquè Canals esdevé en les nostres terres un punt de referència d'aquesta gran tradició de celebrar la festa de Sant Antoni Abat, es convoquen aquestes jornades d'estudi -com abans ho han fet a Ascó i Manacor- per tal d'eixamplar i aprofundir els coneixements, posar en valor i compartir totes les notícies de què disposem de la festa d'aquest sant.

Pretenem que aquestes jornades antonianes siguen un espai de reflexió comuna pel que fa a les celebracions locals, les seues històries, les seues problemàtiques compartides i, sobretot, un lloc d'intercanvi d'experiències sobre les diferents sensibilitats de la festa a hores d'ara.

Àmbits de treball

L'organització, per un millor desenvolupament de les jornades, proposa els següents àmbits de treball: 

- Etnografia de la festa: continguts i evolució de la festa de Sant Antoni, del passat fins a l'actualitat, costums tradicionals i transformacions contemporànies (benedicció dels animals, curses, fogueres, representacions teatrals, música, danses, gastronomia ...). 

- La devoció popular a Sant Antoni Abat: ermites llocs de devoció, associacionisme (confraries, majorals, festers), romiatges, creences, medicina popular, literatura popular (goigs, oracions)...

- La funció social de la festa: organització, finançament, festa i identitat, festa i desenvolupament local, turisme cultural. 

- Vivències de lla festa de Sant Antoni: Dins aquest àmbit pretenem que els comunicants manifesten llurs

experiències envoltant la festivitat del sant anacoreta: des d’una recepta típica de menjar o beguda, passant per una cançó peculiar, la troballa d’un llibre relacionat amb el sant, alguna referència històrica o,simplement, explicant una anècdota. Amb aquestes aportacions aconseguirem viatjar pels diferents pobles i carrers on es viu la celebració.

Aquesta divisió temàtica, a efectes d’estructuració del treball, parteix del convenciment que la celebració constitueix un conjunt en el que difícilment es poden aïllar uns aspectes d’altres. Els participants hauran d’escollir l’àmbit al qual presenten les seves aportacions i l’organització podrà modificar els àmbits en funció dels materials presentats.

Comunicacions

Les comunicacions han de ser inèdites i d’una extensió màxima de 15 folis DIN A4 (incloses les il·lustracions), en format electrònic Word, amb lletra de 12 punts, del tipus Times New Roman, es remetran a qualsevol dels correus electrònics assenyalats i una còpia impresa dirigida a l’apartat de correus indicat.

Caldrà presentar un resum de la comunicació conjuntament amb la butlleta d’inscripció del comunicant. El

termini màxim de presentació del resum, que no podrà excedir l’espai d’un foli, serà el 21 d’octubre de 2013.

El termini de presentació de les comunicacions serà el dia 16 de novembre de 2013. La presentació de la ponència per escrit i del resum abans de les dates esmentades serà condició necessària per a la lectura de la comunicació i la posterior publicació.

Tant a efectes de la seua lectura com de la posterior publicació, les comunicacions seran revisades per una

comissió científica formada per persones acadèmicament adients i relacionades amb activitats d'etnografia, etnologia, antropologia i sociologia.

La carta

El President Mas ja ha fet arribar la missiva sol·licitant al govern espanyol obrir converses que desemboquin en una consulta en què els catalans puguem decidir quin és el futur polític que desitgem pel nostre país.

No em puc estar d'adjuntar una piulada llegida aquest matí a Twitter:

@LaIndepe: Quina decepció s'endurà Rajoy quan obri el sobre i vegi que enlloc del sobresou hi ha una carta demanant la independència de Catalunya.

Benvolgut president,

És sabuda la voluntat d'autogovern del poble català, reiteradament exercida o reclamada de cap a cap dels segles. En l'últim període democràtic, començat al final del segle passat, aquesta voluntat d'autogovern es va canalitzar inicialment a través de l'Estatut d'Autonomia del 1979.

El parlament català va aprovar el 2005 una nova proposta d'Estatut d'Autonomia, que posteriorment van assumir, el 2006, de primer les Corts Generals i, finalment, en referèndum, el poble de Catalunya. La meva implicació personal, tot i no tenir responsabilitats de govern en aquell moment, per a facilitar un nou encaix de Catalunya a Espanya, durant tota la negociació, és ben sabuda.

La sentència posterior del Tribunal Constitucional va diluir i en gran part va anul·lar la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes, i va evidenciar la impossibilitat de continuar desenvolupant la capacitat d'autogovern de Catalunya per la via transitada fins aleshores.

Més recentment, durant la legislatura passada, la negativa a tota mena de negociació sobre la proposta de pacte fiscal, promoguda pel govern de la Generalitat i aprovada per una molt àmplia majoria del Parlament de Catalunya, va tornar a evidenciar la incapacitat de donar resposta des de les institucions de l'estat a les propostes presentades des de Catalunya.

Aquesta situació de blocatge i la manifestació més nombrosa de la història, duta a terme a Catalunya l'11 de setembre passat, em van portar a la conclusió de la convocatòria d'eleccions anticipades perquè el poble de Catalunya decidís lliurement i democràticament el seu futur polític.

Les últimes eleccions al Parlament de Catalunya van donar com a resultat un ampli suport popular, amb una molt elevada participació, la més elevada de la història en aquesta mena d'eleccions, a les forces polítiques que presentaven en el programa electoral la necessitat d'exercir el dret de decidir.

El Parlament de Catalunya ha manifestat unes quantes vegades durant aquesta legislatura, i a través de majories qualificades, el suport al dret de decidir dels catalans, i ha establert el mandat del diàleg i la negociació amb el govern d'Espanya amb l'objectiu de portar-lo a terme mitjançant una consulta democràtica. La constitució recent del Pacte Nacional pel Dret de Decidir ha evidenciat, alhora, l'ampli suport de què també gaudeix aquest propòsit entre institucions, agents econòmics i socials, i societat civil a tot Catalunya.

El Consell Assessor per la Transició Nacional, organisme de què s'ha dotat el govern de la Generalitat i del qual formen part destacades personalitats, dóna arguments en el seu primer informe de l'existència de vies legals que possibiliten de dur a terme la consulta. Atès que és un informe que considero d'alta qualitat i de contingut molt interessant, crec oportú fer-l'hi arribar d'aquí a pocs dies.

Per tot plegat, entenc que es donen les condicions favorables per a proposar la celebració d'una consulta a Catalunya: ampli suport ciutadà i parlamentari, voluntat de diàleg i negociació, i existència de vies legals per a dur-la a terme.

Entenc que, quan es donen totes aquestes circumstàncies, fruit segurament de tota la trajectòria històrica que li descrivia al principi de l'escrit, és un deure dels responsables públics i governamentals de forjar la voluntat política que permeti de donar resposta a la legítima, pacífica, democràtica i majoritària aspiració de la societat, en el nostre cas, la catalana.

En la nostra última reunió li vaig exposar la necessitat d'una resposta política a la demanda democràtica del poble de Catalunya. Avui la hi reitero per escrit, amb el mateix esperit de diàleg i de negociació d'aquella reunió.

Sóc conscient de la seva posició contrària a la celebració de la consulta, com em va manifestar en aquella reunió. Tot amb tot, entenc que de la mateixa manera que hi ha països –també de la UE– que han trobat vies per a resoldre democràticament i legalment aquesta mena de desafiaments i de realitats, Espanya no hauria de ser-ne l'excepció de sentit contrari.

En conseqüència, li torno a exposar la necessitat d'abordar el diàleg i la negociació, que permetin al poble català de celebrar una consulta, d'una manera pactada, en el termini més breu possible, dins els marcs legals que establim.

Cordialment,



Artur Mas

Barcelona, 26 de juliol de 2013

Afirma Pereira

Afirma Pereira és una obra que des que va ser escrita l'any 1994, ha esdevingut un clàssic de la literatura italiana contemporània. El seu autor és Antonio Tabucchi (1943-2012).

És una novel·la que ens situa a la Lisboa de 1938 que estava sota les ordres de la dictadura salazarista. Una situació a Portugal que també estava condicionada per un context internacional difícil: la cruenta guerra civil a Espanya i el clima prebèl·lic a Europa, a les portes d'esclatar la Segona Guerra Mundial.

El protagonista, Pereira, que dóna nom a l'obra, és un periodista vidu que s'encarrega de la pàgina cultural d'un petit diari. En un principi, intenta no significar-se políticament i pretén anar fent la seva feina, dedicar-se a la seva passió cultural (especialment literatura d'autors francesos), i mantenir viu el record de la seva difunta esposa. De totes maneres, de vegades les coses no són com un desitja, i acaba oferint un lloc de col·laborador a la secció cultural a un jove, Monteiro Rossi, a qui li encarrega feines pel diari. Però aquest, així com la seva companya, resulten sent unes persones molt vinculades a la lluita antifeixista. Primerament Pereira es debat entre ajudar-los o no, però finalment, vistes les circumstàncies que ocorren al seu voltant -un assassinat de la policia política portuguesa a casa de Pereira-, així com la coneixença del metge doctor Cardoso, amb qui manté interessants converses, li fan fer un pas endavant. Així que esquivant la censura, publica un article de denúncia del règim.

L'autor fa una tasca de retrat psicològic del protagonista, així com la seva evolució. La trama de la novel·la va guanyant en intensitat tal com va avançant i ofereix un punt d'intriga per veure com s'aniran desenvolupant els fets. Val la pena!

75 anys de la Batalla de l'Ebre

Tot just avui es commemora els setanta-cinc anys de l'inici de la Batalla de l'Ebre en què les nostres contrades van ser l'escenari d'un dels episodis més cruents de la guerra civil.

Recupero un fragment del llibre Cabussats a l'Ebre (Biel Pubill, Josep M. Raduà, 2009):

Immersos en plena batalla de l'Ebre, l'exèrcit republicà va habilitar almenys dos passos per franquejar el riu, un a dos quilòmetres al nord de la població per on van creuar la XIII i la XV Brigades Internacionals, comandades pel soviètic Mikhaïl Kjarchenco i l'hongarès Otto Flatter, respectivament.

D'altra banda, a la zona de Barbers (on correspon la primera imatge), es va construir una passera amb bocois i taulons per on va travessar la XI Brigada Internacional sota el comandament del cap de milícies José Antonio Valledor. Durant l'escomesa, el pas de barca va quedar fora de servei. Tanmateix, per aquest indret, van continuar travessant muletes i pontones amb soldats i material de guerra. Ascó, tot i trobar-se a la rereguarda de la línia de front, per la seva situació estratègica va esdevenir protagonista involuntari dels cent quinze dies que va durar la batalla de l'Ebre. Tenim constància que almenys en quinze dies diferents va patir bombardeigs.

Imatge 1: The Tamiment Library/Robert F. Wagner Labor Archives.
Imatge 2: Arxiu del PCE 

L'exiliada

L'exiliada, d'Artur Bladé i Desumvila, ha esdevingut una obra important en la trajectòria de l'escriptor de Benissanet. En ella s'hi condensen els dos primers anys del seu exili, des de les penúries per sortir del país cap al final de la guerra civil, i la seva estada a Perpinyà i més endavant a Montpeller (abasta els anys 1939 i 1940).

Aquesta obra deu el títol a un dels personatges que hi apareix força vegades, el filòsof Francesc Pujols. 

L'exiliada va ser reeditada no fa pas gaires anys, esdevenint el segon volum de l'Obra completa, en l'apartat dedicat al "Cicle de l'exili".

Aquesta obra coral ens narra el drama que va suposar l'exili per aquells republicans, la majoria d'ells intel·lectuals que havien estat protagonistes de l'esdevenir polític i cultural de la Catalunya dels darrers anys. És un exercici de memòria fet amb una prosa viva i sentida, on apareixen figures com Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili o Lluís Companys. 

Malgrat el patiment per aquest miler de persones que estaven refugiades a Montpeller, arribant a no poder menjar tot el que es tenia fam, també comprovem que hi havia certa solidaritat entre aquestes persones que feien el tràngol menys dur. El dietari de Bladé no deixa de mostrar la cruesa de les circumstàncies. A més retrata l'ambient que es vivia entre els exiliats que s'informaven com podien de la situació a casa nostra, però també de l'ambient prebèl·lic a la França de 1939 que acabaria desembocant en la II Guerra Mundial. Segons quins fossin els esdeveniments que succeïssin a Europa, aquests refugiats no deixaven de tenir una espasa de Dàmocles sobre ells.

Artur Bladé en aquesta, i també en altres de les seves obres, demostra ser un dels principals memorialistes catalans del segle XX.

Malpàs 79

El número de la revista Malpàs corresponent al segon trimestre (número 79, juny 2013) ja és a les llibreries amb una portada protagonitzada per una de les fogueres que es van muntar per la revetlla de Sant Joan.

L'editorial fa balanç de les darreres activitats organitzades a la població en els darrers mesos i també una ullada al curs polític català en el camí emprès cap a la sobirania.

Després d'unes primeres pàgines centrades especialment a l'actualitat informativa del poble i la comarca, ens endinsem a les seccions habituals com les declaracions íntimes (en aquesta ocasió a Sisco Batiste, del Ball de Diables d'Ascó), la secció Arrels amb records de Jordi Jordà i el racó fotogràfic amb imatges d'abans. Aquest cop hi ha un bon recull d'imatges de la Mostra d'Oficis. Finalment, com cada trimestre, ens trobem les seccions que recorden els jocs d'abans, el racó literari i l'apartat dels esports. Ah! I per qui ho desitgi, els clàssics passatemps.

L'antiga Capelleta del Carme

Ascó en l'actualitat té alçades quatre ermites en el seu terme municipal: el Calvari, Sant Miquel, Santa Paulina i la Capelleta a la Mare de Déu del Carme. 

Tot just avui s'escau l'onomàstica de la patrona dels llaüters i d'altres oficis vinculats al riu, a l'Ebre. A Ascó s'inicia la Novena que s'allargarà fins a la vespra de Sant Jaume, una tradició que sembla remuntar-se al segle XVIII, quan segons conta la llegenda, uns llaüters que havien perdut el control de la nau, van fer la prometença d'erigir una ermita si se'n sortien d'aquell incident. Així va ser com al lloc que van embarrancar, hi van fer construir una capelleta. Antigament estava a la vora del riu, però des de 1882 es va emplaçar uns metres més amunt en motiu de la construcció de la via del ferrocarril que enllaçava Barcelona-Saragossa.

La imatge que acompanya l'apunt és l'interior de la Capelleta abans de 1936. Ens la van cedir Pura Biarnés i Amàlia Biarnés per al recull d'imatges antigues A misses dites (Biel Pubill, Josep M. Raduà, 2004)

Recull de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2012

Obres guardonades al XXII Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi "Vila d'Ascó" 2012.

Estic sota teu, però tu sota les meves ordres, d'Àngela Aubanell Rams
És un relat diferent als que potser estem acostumats en gent jove, amb una important dosi de fantasia a partir de la presència d'una ombra que condiciona la vida del protagonista. La jove autora ha demostrat una capacitat de travar una història ben construïda.

ORH+, d'Ivet Pubill i Ambrós
És una història que té com a fil conductor la descoberta per part de la protagonista, l'Helena, que el seu grup sanguini no coincideix amb el dels seus pares. Tot això la porta a indagar la seva procedència i ho lliga amb les històries de nens robats als anys setanta i vuitanta. Molt ben documentada i contextualitzada.

Un àngel caigut del cel, de Gemma Romeu Puntí
Aquesta seria probablement la història més romàntica de les quatre. No només hi ha amor, també hi apareix la malaltia, i incorpora altres elements com els llibres, ja que el noi protagonista treballa en una biblioteca, i les tiges d'espígol, que sabem que desprenen una aroma que et fan recordar les persones estimades.

La misteriosa història de Jan Moller, de Marc Serra Ribes
Com diu el títol, una història de misteri que porta el protagonista, el detectiu Jan Moller, a desplaçar-se a la població de Centros per investigar el cas de persones desaparegudes. Però en el transcurs del relat es troba amb dificultats i descobreix circumstàncies que posen en perill la seva vida.

L'estiu que comença

L'últim èxit de l'escriptora Sílvia Soler és L'estiu que comença, novel·la amb la qual va obtenir el Premi Ramon Llull 2013.

És una obra que ha rebut bones crítiques, està molt ben escrita, amb una prosa fresca i fluïda, i és capaç de captar els petits instants que conformen el conjunt de l'obra. L'estiu que comença narra els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l'Andreu Balart, fills d'una població de la costa catalana, i que les seves vides es troben entrellaçades ja des d'abans de néixer. Les seves mares són dos bones amigues i les seves respectives vides no deixen d'estar lligades per aquest motiu tot i que no sempre ho accepten de grat.

La novel·la ens explica aquests cinquanta anys des de inicis dels seixanta fins ara amb algun tot d'actualitat que contextualitza l'argument. Es podria dir que l'autora fa un relat de la quotidianïtat, però amb un pes important de les emocions i d'uns sentiments que estan a flor de pell.

Tot i ser Júlia i Andreu els personatges principals, al voltant dels quals gira tota l'obra, apareixen altres actors que donen força a aquestes emocions.

En l'obra hi ha un moment que esdevé imprescindible any rere any, la nit de Sant Joan, com una espècie de ritual en què es troben les dues famílies per començar l'estiu. 

Podem dir que és una novel·la intensa en emocions, detallista en argument, i completa en personatges.

L'últim patriarca

Najat El Hachmi, aquesta catalana de Vic nascuda al Marroc el 1979, es va donar a conèixer especialment a partir d'aquesta obra, L'últim patriarca, amb la qual va guanyar el Premi Ramon Llull l'any 2008, tot i que ja havia fet incursions en el món de les lletres. Actualment també col·labora en mitjans de comunicació.

Amb aquesta obra ens apropa a un espai i a un ambient que l'autora coneix i ens mostra la voluntat de mostrar la rebel·lió contra un ordre establert dels diferents personatges, de forma més o menys explícita.
El pes de l'obra recau sobre dos personatges, el Mimoun Driouch i la seva filla, i aquesta última actua com a narradora d'una història que comença quan neix el seu pare i acaba quan ella arriba a la universitat. Les relacions que s'estableixen entre els personatges no sempre són fàcils, més aviat tot el contrari, ja que Mimoun és una persona que pot imposar la seva autoritat amb violència. Per la seva banda, la seva filla, nascuda al Marroc, però de petita traslladada a una capital de comarca catalana, conviu amb la contradicció de la tradició del seu origen amb un món que suposa un trencament amb la seva visió de veure la vida o d'entendre les tradicions.

Una de les característiques que es remarca d'aquesta novel·la és l'ús de recursos de la tradició oral, per tant, com si la pròpia autora t'estigués explicant les peripècies del llibre. Una novel·la que està dividida en 39 capítols intensos, que malgrat la cruesa d'alguns situacions, també et regala algun somriure.

Salvador Espriu, 1913-2013

Avui fa cent anys que naixia a Santa Coloma de Farners el poeta Salvador Espriu. Tot aquest any s'estan programant activitats commemorant aquesta efemèride i ens permet recuperar la seva àmplia trajectòria no únicament en el camp de la poesia, sinó també en la novel·la i el teatre. Una obra literària que traspua l'ambient de la postguerra que li va tocar viure.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

L'àngel de les tenebres

L'àngel de les tenebres és l'obra amb la qual Josep-Lluís González (Sabadell, 1965) va obtenir el XXIV Premi Vila d'Ascó 2012. Un llibre que va merèixer els elogis del jurat i que des de que es va presentar fa uns mesos, ha aconseguit captivar els lectors amb una història amb força argumental i que ens aproxima al món dels jueus catalans del segle XIV a la ciutat de Barcelona.

Ens situem a la Barcelona de 1348, just en el moment que la pesta arriba a la ciutat, per això el procurador del call jueu i metge del rei Pere III el Cerimoniós, Xamuel Benvenist, fa tancar les portes del call pensant que així n'aïllaria els veïns. Abans de tancar les portes, s'havia produït la mort del mercader Vidal Gracià (la dona del qual, Avigail, era l'amant de Xamuel) i l'assassinat d'un nadó. A partir d'aquí les coses es van complicant amb l'aparició de nous infants morts, o l'assassinat d'un taverner i un assaonador. Al començament n'acusen el procurador i és tancat a la tàvega. Però arriba un enviat del rei, el frare Arnau Roig, per provar d'ajudar-lo i mostrar la seva innocència.

Amb aquest panorama, els fets es van desenvolupant a un ritme trepidant i amb girs inesperats inclosos, especialment amb un final imprevisible.

Podria qualificar-se de novel·la històrica en tant que retrata una època i un indret amb una contextualització excel·lent, amb una documentació sobre el món jueu català a partir de les informacions que ens ofereix així com d'un vocabulari exigent. Però no seria només una novel·la històrica, ja que també és una obra que retrata els sentiments, el patiment de les persones per la pesta o per les circumstàncies que es produeixen, l'amor de vegades prohibit o la traïció i la revenja.

La sardana 'El castell d'Ascó'

Aquest cap de setmana se celebrarà el 24è Aplec de Sardanes Vila d'Ascó. De les dos tirades de sardanes que interpretarà la Cobla 11 de Setembre, dos d'elles estan dedicades al poble: "Records d'Ascó" de Daniel Gasulla i "El castell d'Ascó" del músic i compositor asconenc Miquel Salvadó Jornet. És precisament la partitura d'aquesta sardana, que enguany compleix 30 anys, que adjunto en aquest apunt al blog com a homenatge a la gran tasca musical que va tirar endavant Miquel de Solfa com a mestre i com a creador (aquí és inevitable recordar l'emotiva melodia que acompanya la Processó de l'Angelet el Diumenge de Pasqua).

La partitura es va adjuntar en un exemplar de la revista Malpàs l'any 1997.

XXIVè Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

Joana Raspall, 100 anys

Avui, 1 de juliol, l'escriptora i bibliotecària Joana Raspall, compleix 100 anys. Una persona que va fer una gran tasca en la defensa de la llengua catalana. Poc després de la guerra feia classes particulars de català a casa, i més endavant, va seguir exercint aquesta docència a través d'Òmnium Cultural. A més, la seva obra, extensa, està dedicada principalment als més petits, cosa que ha fet d'ella un referent a les escoles catalanes. Per la seva trajectòria i en reconeixement a la seva obra, aquest 2013 ha rebut el premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil. A més, el 2006 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi.
Ha publicat especialment poesia, però també narrativa i teatre, a més d'obres d'investigació i divulgació en l'àmbit dels sinònims, els parònims, les locucions i les frases fetes.
Les seves darreres obres han estat: els reculls poètics El meu món de poesia (2011) i Font de versos (2012).
En el Concert per la Llibertat del passat dissabte, Joana Raspall va ser present mitjançant un dels seus poemes, que va ser recitat en el transcurs de l'acte. Es tracta d'"El vell vestit".

El vell vestit

Duc un vestit antic de seda forta

que, de tant dur-lo, m’ha emmotllat la pell.

El gest més ferm queda travat per ell

i el crit més viu fa so de fulla morta.

Em cansa forcejar en la lluita vana

de retrobar el mot just, l’acord real.

El vestit vell m’estreny fins a fer mal

i tremolo del fred que m’encomana.

Enyoro la nuesa beneïda

que em deixava indefensa en el neguit,

quan tot podia ser viscut i dit

al compàs jove que no té cap mida.

Sota la pell del meu antic robatge

sóc viva, malgrat tot, i sóc rebel,

i amb els que lluiten forjo el mateix cel

de llibertat, des del meu esclavatge.

JOANA RASPALL

Per molts anys, Joana!!

http://ves.cat/g3XD

Estiu d'anunci

Cada estiu, la marca de cervesa catalana Estrella Damm ens presenta un anunci d'homenatge a l'estil de vida mediterrani en què el jingle que l'acompanya es converteix en una de les cançons de l'estiu que sonen en terrasses, carpes i festes. Aquest 2013 el grup escollit ha estat Love of  Lesbian amb el tema "Fantastic shine".

A diferència d'altres estius, aquest cop San Miguel també ha apostat fort amb un anunci protagonitzat per la cançó "Live your life" que interpreten Mika i Ciudadanos de un lugar llamado mundo.