L'últim patriarca

Najat El Hachmi, aquesta catalana de Vic nascuda al Marroc el 1979, es va donar a conèixer especialment a partir d'aquesta obra, L'últim patriarca, amb la qual va guanyar el Premi Ramon Llull l'any 2008, tot i que ja havia fet incursions en el món de les lletres. Actualment també col·labora en mitjans de comunicació.

Amb aquesta obra ens apropa a un espai i a un ambient que l'autora coneix i ens mostra la voluntat de mostrar la rebel·lió contra un ordre establert dels diferents personatges, de forma més o menys explícita.
El pes de l'obra recau sobre dos personatges, el Mimoun Driouch i la seva filla, i aquesta última actua com a narradora d'una història que comença quan neix el seu pare i acaba quan ella arriba a la universitat. Les relacions que s'estableixen entre els personatges no sempre són fàcils, més aviat tot el contrari, ja que Mimoun és una persona que pot imposar la seva autoritat amb violència. Per la seva banda, la seva filla, nascuda al Marroc, però de petita traslladada a una capital de comarca catalana, conviu amb la contradicció de la tradició del seu origen amb un món que suposa un trencament amb la seva visió de veure la vida o d'entendre les tradicions.

Una de les característiques que es remarca d'aquesta novel·la és l'ús de recursos de la tradició oral, per tant, com si la pròpia autora t'estigués explicant les peripècies del llibre. Una novel·la que està dividida en 39 capítols intensos, que malgrat la cruesa d'alguns situacions, també et regala algun somriure.