L'exiliada, d'Artur Bladé i Desumvila, ha esdevingut una obra important en la trajectòria de l'escriptor de Benissanet. En ella s'hi condensen els dos primers anys del seu exili, des de les penúries per sortir del país cap al final de la guerra civil, i la seva estada a Perpinyà i més endavant a Montpeller (abasta els anys 1939 i 1940).
Aquesta obra deu el títol a un dels personatges que hi apareix força vegades, el filòsof Francesc Pujols.
L'exiliada va ser reeditada no fa pas gaires anys, esdevenint el segon volum de l'Obra completa, en l'apartat dedicat al "Cicle de l'exili".
Aquesta obra coral ens narra el drama que va suposar l'exili per aquells republicans, la majoria d'ells intel·lectuals que havien estat protagonistes de l'esdevenir polític i cultural de la Catalunya dels darrers anys. És un exercici de memòria fet amb una prosa viva i sentida, on apareixen figures com Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili o Lluís Companys.
Malgrat el patiment per aquest miler de persones que estaven refugiades a Montpeller, arribant a no poder menjar tot el que es tenia fam, també comprovem que hi havia certa solidaritat entre aquestes persones que feien el tràngol menys dur. El dietari de Bladé no deixa de mostrar la cruesa de les circumstàncies. A més retrata l'ambient que es vivia entre els exiliats que s'informaven com podien de la situació a casa nostra, però també de l'ambient prebèl·lic a la França de 1939 que acabaria desembocant en la II Guerra Mundial. Segons quins fossin els esdeveniments que succeïssin a Europa, aquests refugiats no deixaven de tenir una espasa de Dàmocles sobre ells.
Artur Bladé en aquesta, i també en altres de les seves obres, demostra ser un dels principals memorialistes catalans del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada