dijous, 17 d’octubre de 2013

La jota, sentiment i identitat de l'Ebre

Dissabte tindrà lloc la 5a Jornada Carmel Biarnés que es dedica al món de la jota, com un d'aquells elements que dóna identitat a la gent de l'Ebre. En el cas d'Ascó, una dansa que es balla des de temps immemorials durant la festa major d'hivern, i que ha estat reconeguda dins de la celebració de Sant Antoni com a festa patrimonial d'interès nacional. 
Es presenta una jornada atractiva quant als ponents i també a les activitats que acaben de donar sentit i forma a la diada. Per anar fent boca, us adjunto el text introductori que hem preparat des de la comissió que organitza la jornada.

Sempre que es parla de la figura de Carmel Biarnés, apareix l’adjectiu “polifacètic”. És una forma de referir-se a aquest estudiós fet a si mateix que va tenir una intensa capacitat de treball que el va fer indagar en múltiples camps de la història i l’etnologia, els costums i les tradicions, el folklore i la parla...
Si fem una repassada als seus interessos, apareix com no podia ser d’altra manera, la Jota d’Ascó. Una melodia que als asconencs ens transporta indefectiblement a la festa de Sant Antoni, quan durant tres dies es balla una vegada i una altra al voltant de la foguera. Carmel Biarnés no només va ser un bon i assidu ballador, sinó que va interessar-se per aquesta dansa que tant ens identifica i que genera un sentiment de pertinença al territori.
En els seus treballs d’aprofundiment de l’empremta morisca a casa nostra, Carmel va trobar l’esment a un ball, que bé podria ser la primera referència documentada a una dansa popular però que no apareix amb el nom de Jota. Es tracta dels “Ordenaments fets i ordenats per los Honorables Jurats y Prohomens de la Vila d’Ascó”, de l’any 1520 “ab exprés consentiment del Noble Fray Don Martin de Lanuça” i que diu així:
“Ytem: que ningú sia osat de ballar en balls publichs, que porte los cabells lligats, ya sia fadrí, com casat, sota baix la pena de sinch sous
La primera referència que es té de la jota a Catalunya és un document del Bisbat de Tortosa de 1734, en el qual el bisbe en una visita pastoral a Calaceit (Matarranya) la condemna per considerar-la una ball pecaminós.
El que és clar és que la presència de la Jota en les celebracions festives a Ascó es perd en la memòria dels veïns més vells. Una dansa que anem trobant pel territori català banyat per l’Ebre així com a la comarca del Priorat. En algunes poblacions de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta la tenim com a jota ballada, mentre que més al sud també hi trobem jotes cantades. Però també és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent així com a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l’Aragó. Una manifestació festiva de casa nostra que l’any 2010 va ser declarada dansa d’interès nacional de Catalunya i inclosa al catàleg del patrimoni festiu.
Quan el govern de la Generalitat va prendre l’acord de reconèixer la celebració de Sant Antoni com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional (2010), ho va fer  “amb especial menció a les corrides del carrer dels Clots i al ball de la jota”.
Aquests darrers temps hi ha hagut un renaixement de la Jota a la Ribera d’Ebre, com una manera de reivindicar aquesta singularitat que en algunes poblacions havia anat decaient. Afortunadament, amb nova empenta la majoria dels pobles tornen a ballar les seues jotes. Això és ben palès en la Festa de la Jota que el passat 14 de setembre ha acollit Ascó, després de passar les edicions anteriors per Miravet, Flix i Rasquera. Enguany han estat catorze els pobles de la Ribera que han pres part de la festa. L’interès pel coneixement i la difusió de la jota es manifestà també aquell mateix dia de setembre, a Móra la Nova, en dedicar-se la XI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre a la Jota ballada.
Vista la consolidació i antiguitat de la jota en viles com Ascó i l’embranzida amb què s’està vivint aquest procés de recuperació en altres poblacions riberenques; havent considerat també l’interès manifestat per Carmel i la seva aportació a la promoció de la jota asconenca, hem entès que aquesta era una magnífica ocasió per apropar-nos a una de les vessants artístiques del nostre personatge, convertint la jota en la protagonista de la cinquena edició de la Jornada Carmel Biarnés.