Aquest 2014 l'Aplec de Sardanes Vila d'Ascó ha complert vint-i-cinc edicions.
Si fem una mirada enrere, ens hem de remuntar a l'any 1983. Aquell any va ser el primer cop que la ballada de sardanes a Ascó prenia caràcter d’aplec. Però a Ascó s’havien ballat sardanes al primer terç del segle XX –hi ha una imatge que testimonia una ballada a la plaça Major. Però també per festa major es ballaven sardanes, parlem dels anys de la dictadura, en què la sardana apareixia als programes amb el nom de “bailes regionales”, els quals els trobem tant a la Plaça de la Pau com al Pla de l’Església.
Si fem una mirada enrere, ens hem de remuntar a l'any 1983. Aquell any va ser el primer cop que la ballada de sardanes a Ascó prenia caràcter d’aplec. Però a Ascó s’havien ballat sardanes al primer terç del segle XX –hi ha una imatge que testimonia una ballada a la plaça Major. Però també per festa major es ballaven sardanes, parlem dels anys de la dictadura, en què la sardana apareixia als programes amb el nom de “bailes regionales”, els quals els trobem tant a la Plaça de la Pau com al Pla de l’Església.
Tornem a l’any 1983. En aquell moment, una activa Associació de Veïns va ser l’encarregada de preparar aquell primer Aplec. El lloc escollit per fer la ballada: el pati de les escoles. Un aplec que es va repetir els anys 1984 i 1985 amb el mateix format i indret, i també organitzats per l’esmentada associació.
Després de tres anys, l’Aplec va patir una primera aturada, i va deixar de celebrar-se. Fins que el 1989, un grup d’entusiastes de la dansa van impulsar de nou un Aplec Sardanista i es va traslladar la ballada al Pla de l’Església. Fins el 2006 van ser anys de continuïtat i de consolidació d’un Aplec que any rere any aplegava gent del poble i de pobles veïns. Amb el suport dels diferents ajuntaments, però caldria remarcar especialment dos figures que van ser l’ànima de l’organització: Joan Baiges i a Agustina Raduà.
Des de l’any 2007 l’Aplec deixa de celebrar-se. Són anys de transició fins que el 2011 l’Associació Cultural Lo Llaüt crea una secció sardanista que serveix d’aixopluc per l’organització de nou de l'Aplec. Aquell any se celebra la 22a edició, amb novetats com poden ser la data de celebració. Es trasllada a la primera setmana de juliol, molt a prop de la festa de Sant Cristòfol, ja que d’aquesta manera la Parròquia organitza un sopar de germanor que serveix per recaptar fons en benefici de Mans Unides, Missions i Càrites. En aquests anys l’Aplec s’ha traslladat de la Plaça de l’Església a la Plaça del Casal.
Sardanes d'Ascó
Si tornem a l’any 1983, curiosament l’any en què es va crear l’Aplec es composava una primera sardana dedicada al nostre poble, tot i que van passar anys fins que va ser ballada pels veïns. És la sardana “Castell d’Ascó” del mestre Miquel Salvadó. Sardana que des de 2011 es balla cada any per l’Aplec en homenatge al músic i compositor local. Cal dir que l’arranjament de la sardana va anar a càrrec d’un dels principals compositors del país, en Tomàs Gil i Membrado, d’Horta de Sant Joan.
Si tornem a l’any 1983, curiosament l’any en què es va crear l’Aplec es composava una primera sardana dedicada al nostre poble, tot i que van passar anys fins que va ser ballada pels veïns. És la sardana “Castell d’Ascó” del mestre Miquel Salvadó. Sardana que des de 2011 es balla cada any per l’Aplec en homenatge al músic i compositor local. Cal dir que l’arranjament de la sardana va anar a càrrec d’un dels principals compositors del país, en Tomàs Gil i Membrado, d’Horta de Sant Joan.
L’any 1997 trobem novament una sardana dedicada a Ascó, en aquest cas d’un músic de la Cobla Ciutat de Terrassa, en Daniel Gasulla, i que va titular com a “Records d’Ascó”.
La casualitat ha volgut que aquest any que commemoren el vint-i-cinquè aniversari, el compositor Rafael Xavier Vidal ha composat la sardana "Els jocs de Pandara".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada