Amb Dies de frontera, l'escriptor Vicenç Pagès Jordà es va emportar el Premi Sant Jordi de novel·la 2013. Un bon presagi per a una obra que et convida a recórrer per la provisionalitat de l'amor i del desamor a través dels dos protagonistes: en Pau i la Teresa. Quan semblava que l'amor fluïa entre ells, superant els esculls de la maleta que portem carregant cadascun, es produeix "la relliscada", i el que semblava amor comença a trontollar fins al punt que cadascú ha de seguir el seu propi camí, però amb la mirada enrere contínuament davant del dubte d'allò que fan o d'allò que haurien de fer.
Una novel·la amb molts capítols, molts d'ells breus, que avança amb mirades al davant, al darrere i al costat. Es plantegen interrogants sobre allò que envolta la vida d'una parella: les amistats que ens acompanyen, la família que ens envolta i els vincles laborals que teixim, i el tema estrella, la paternitat. Aspecte que sobrevola sovint en parelles a la frontera dels trenta als quaranta. En aquest sentit, pren la forma de novel·la generacional, no pas pels dubtes que resol però sí per com planteja les inquietuds d'aquesta generació.
Els protagonistes viuen a Figueres, que ja comença a ser terra de frontera, però es desplacen a Agullana i a la Jonquera, on ja podem parlar clarament de frontera, de frontera física davant l'altra frontera, qui sap si fina o insegura o mental, que separa el dubte en una parella, l'encert en una relació o simplement la profunditat de l'amor.
El llibre incorpora recursos d'avui com poden ser informacions del perfil personal a Facebook o una conversa amb Whatsapp, així com l'ús de l'actualitat informativa per oferir un context que tots tenim ben present (com el procés sobiranista o els incendis de l'estiu passat a l'Empordà).
La Teresa va arribar a casa, va trucar a la Lola, va quedar amb la Vero, va regar el Bri. Ara bé, ¿es va reconciliar amb en Pau? La resposta no és senzilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada