dissabte, 19 de juliol del 2014

Pinzellada històrica del castell d'Ascó

Des del Butlletí d'informació municipal d'Ascó -número 18, juliol 2014-, que edita l'Ajuntament, em van demanar la col·laboració a través d'un article que fes una pinzellada històrica del castell d'Ascó. Us l'adjunto.

El despertar del castell d’Ascó
Fa pocs dies, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb motiu d’una actuació arquitectònica al castell de Cardona va dir: “Recuperar el patrimoni és signe de futur. Permet que Cardona mantingui la funció essencial com a lloc de memòria per a tots els ciutadans”. Salvant totes les distàncies, probablement molts veïns es poden fer seva aquesta cita en tant que les tasques d’excavació de les restes del castell d’Ascó han permès que veiessin la llum edificacions concèntriques a una torre i altres elements del castell que portaven segles amagats sota terra.
La silueta del castell ha esdevingut una imatge icònica del paisatge d’Ascó, però de ben segur que no feia prou justícia a la llarga història que ha albirat, i en alguns casos protagonitzat, esdevenint una de les fortaleses importants del curs català de l’Ebre.
La seva privilegiada situació elevada així com la possibilitat d’exercir el control de pas sobre el riu expliquen l’antiguitat i importància del castell. S’especula que la construcció original que presidia el cim del turó era un far d’època preromana per la vigilància sobre el Pas de l’Ase.
Ja en el període sarraí, entre els segles VIII i XII, tot sembla indicar que va ser la residència del valí de Siurana, els dominis del qual arribaven fins als peus del Montsant. Va ser en la reconquesta cristiana d’aquest territori per part del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV que el castell i els seus dominis van passar a mans dels templers (1153), orde que en va rebre la donació definitiva el 1210 de mans del rei Pere I.
El període templer va suposar un engrandiment del castell, i en aquest període s’hi va afegir una església dedicada a Sant Pere, construïda el 1182 arran de l’acord entre el bisbe de Tortosa i els cavallers templers.
Aquest domini s’extingí amb la capitulació després de mesos de setge de les tropes del del rei Jaume II. Era el 12 de gener de 1309. El monarca va fer donació de les terres i els béns que havien estat templers a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem (1318) i va passar a dependre de la Castellania d’Amposta. Aquesta presència santjoanista va perdurar fins a 1851. Però el seu ús com a fortalesa va anar decaient a causa dels estralls de les guerres: va prendre part en les lluites entre la Generalitat i el rei Joan II (1466), va ser destruït en part durant la guerra dels Segadors (1640), i totalment desmantellat a la guerra de Successió (1707) i les guerres carlines del segle dinou.
L’última funció coneguda va ser com a torre de telegrafia òptica al segle XIX.
Les recents tasques de consolidació i conservació han de servir no únicament per preservar el patrimoni sinó també per ajudar a comprendre els orígens del poble així com les vicissituds viscudes al llarg de la història.

Josep Maria Raduà Serra, mestre i periodista
Juny de 2014