dijous, 28 d’agost del 2014
Es lliura el 32è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre
Si Vinebre està de festa major, això vol dir que s'ha fet públic el veredicte del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre. Es tracta d'un certamen literari consolidat i que fa del poble de Vinebre un referent de les lletres de les comarques meridionals del Principat
Enguany ha arribat a la 32a edició, i l'obra que ha resultat guardonada és L'ànima de l'assassí de Toni Arencón Arias.
Adjunto la ressenya de premsa que n'ha fet el diari ARA.
Una novel·la sobre Marià Cubí guanya el Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre
'L'ànima de l'assassí', escrita per Toni Arencón, es basa en la trajectòria del frenòleg i els seus estudis sobre el cervell
 |
| www.ara.cat |
L'escriptor Toni Arencón ha estat guardonat amb el 23è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre per la novel·la 'L'ànima de l'assassí'. L'obra, extensament documentada, combina les citacions d'autors i la descripció de l'ambient de la Barcelona de mitjans del segle XIX. En aquest context, Arencón teixeix un relat fictici en què el frenòleg Marià Cubí prova de demostrar com l'estudi del cervell és determinant a l'hora de decidir qui ha estat l'autor d'un crim que ha tingut lloc en una família benestant i si hi ha alguna possibilitat de curació.
Toni Arencón va néixer al Prat de Llobregat el 1963 i, fins ara, ha obtingut diversos reconeixements per la seva obra poètica i per obres de narrativa curta. El Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre està dotat amb 3.000 euros i la publicació de l'obra, que anirà a càrrec de Cossetània Edicions.
La Diada del Tricentenari
Presentat el cartell commemoratiu de la Diada del Tricentenari, obra de Mario Eskenazi, i posa de manifest la continuïtat entre 1714 i 2014.
#Diada2014
#Diada2014
dimecres, 27 d’agost del 2014
Els ambaixadors, d'Albert Villaró
La lectura del llibre Els ambaixadors (Premi Josep Pla 2014) és un exercici estimulant que ens proposa el seu autor, Albert Villaró (la Seu d'Urgell, 1964). A partir d'una ucronia en tota regla, ens situem a l'any 1949, amb una Catalunya independent des dels Fets d'octubre de 1934. Ens introdueix en un joc en què combina la història amb la ficció, amanit amb la intervenció de personatges reals als quals sap caracteritzar fins al punt de semblar-nos versemblants les seves actuacions.
La trama esdevé una novel·la d'intriga i d'espies, en què la intel·ligència catalana té una missió complicada a fer a les Espanyes, com és el fet de desactivar una amenaça que posa en perill Catalunya (una arma mortífera). La dictadura falangista de Sanjurjo -Franco ha estat eliminat uns anys abans- no concep una "Espanya mutilada", per això, els jerarques falangistes estan disposats a qualsevol cosa per acabar amb la República Catalana.
El delicat encàrrec se li fa a Mossèn Farràs, en realitat una de les personalitats amb què es camufla en la clandestinitat l'Esteve Farràs. L'encàrrec li fa personalment Enric Ardévol (cap del Servei d'Ordre Púbic de la República), qui li fa entrega d'una carta del president de la República Catalana, Manuel Carrasco i Formiguera.
A partir d'ara es desenvolupa la intriga on van apareixent més personatges que acompanyen Farràs en la seva missió. Alguns dels quals es trobaven a la reserva ("els adormits"), d'altres arribats d'Irlanda. Fins i tot hi trobem Josep Pla, qui treballa a Madrid com a periodista però amb la condició de doble espia per als governs català i britànic. Per un altre costat, els serveis de seguretat i d'espionatge espanyols no es queden enrere i també tenen una ben connectada xarxa, tot i que no sempre funciona com desitjarien.
El llibre, a mode d'epíleg, es clou amb vuitanta pàgines on l'autor inclou unes breus biografies dels personatges que apareixen amb els corresponents retocs, sovint fets amb humor i d'ironia.
dimarts, 26 d’agost del 2014
300 Onzes de Setembre 1714-2014
El Museu d'Història de Catalunya acostuma a presentar unes interessants exposicions temporals, com la que es pot visitar fins el 28 de setembre amb el títol de 300 Onzes de Setembre 1714-2014. Com el seu nom indica, fa una pinzellada històrica que parteix de l'11 de setembre de 1714 quan finalment capitula la ciutat de Barcelona davant les tropes borbòniques i havent suportat un setge de molts mesos. Tot i la capitulació, la memòria dels esdeveniments es va perpetuar en el temps i així es va anar transmetent de generació en generació. Així, tot i que molts catalans van sentir aquell 11 de setembre com una derrota i van haver d'adaptar-se a la nova realitat política i social, van ser ells els qui van posar la llavor perquè en el temps es commemori públicament aquest esdeveniment.
.JPG)
Precisament és en la força col·lectiva de la gent d'on sorgeix l'impuls per celebrar l'onze de setembre, fins i tot de forma clandestina quan ha calgut. Les institucions pròpies del país s'hi han sumat quan n'hi ha hagut, com per exemple la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), la Generalitat republicana (1931-1938) o la Generalitat autonòmica (des de 1980).
En aquest període s'ha sostingut la celebració amb activitats de diversa índole, tal com es percep en els espais de què consta l'exposició i que són, de forma cronològica, els següents:
- Derrota i repressió- La persistència de la memòria
- El despertar de la consciència nacional
- La commemoració d'una diada
- Una represa esplendorosa
- L'època més difícil
- La diada nacional
Com no podia ser d'altra manera, el final del recorregut inclou les dues darreres Diades, en què centenars de milers de catalans hem volgut mostrar al món que som i que volem ser.
.JPG)
dilluns, 25 d’agost del 2014
El món del 1714
El món de 1714 ens endinsa en les vicissituds que es vivien en l'esfera internacional, les relacions establertes entre els diferents actors mundials, els perfils dels personatges que encapçalaven les decisions que es prenien, el context social en què es vivia, així com també incursions a l'art de l'època (què s'escrivia, què es divulgava, què es composava a principis del segle XVIII).
No oblidem la importància divulgadora d'aquesta exposició en el context de la guerra de Successió, de la qual es commemora el Tricentenari. Un conflicte que va esdevenir internacional en implicar diferents actors europeus, tant en el propi desenvolupament amb dos pretendents al tron espanyol de dos dinasties europees, acomboiats per diferents aliats, com també en el desenllaç en què es va produir un repartiment de possessions espanyoles entre diferents estats, així com unes noves relacions comercials amb Amèrica.
L'exposició aplega un centenar de peces provinents de 32 museus, biblioteques, arxius i col·leccions particulars.
diumenge, 24 d’agost del 2014
diumenge, 17 d’agost del 2014
Jocs lingüístics
Aquest estiu el diari ARA ens ha proposat dos jocs lingüístics que han estat tot un èxit segons es desprèn de les xarxes socials.
D'una banda, un test dialectal, on a partir d'una sèrie de qüestions que es van plantejant (de lèxic i de fonètica) acaben encertant el dialecte o la zona lingüística de la qual formes part. És a dir, el joc diu d'on som a partir de com parlem.
Mentre que un altre de caire més col·laboratiu, "Al meu poble en diem...", que ha consistit en fer un recull de paraules pròpies de cadascun dels pobles dels territoris de parla catalana. Fins i tot hi ha un rànquing en funció de les paraules aportades per cada poble.
Una part interessant d'aquests interactius és valorar la riquesa lingüística com un bé a preservar. Diferents accents i diferents colors per a una mateixa llengua.
D'una banda, un test dialectal, on a partir d'una sèrie de qüestions que es van plantejant (de lèxic i de fonètica) acaben encertant el dialecte o la zona lingüística de la qual formes part. És a dir, el joc diu d'on som a partir de com parlem.
Mentre que un altre de caire més col·laboratiu, "Al meu poble en diem...", que ha consistit en fer un recull de paraules pròpies de cadascun dels pobles dels territoris de parla catalana. Fins i tot hi ha un rànquing en funció de les paraules aportades per cada poble.
Una part interessant d'aquests interactius és valorar la riquesa lingüística com un bé a preservar. Diferents accents i diferents colors per a una mateixa llengua.
divendres, 15 d’agost del 2014
Bladé: Cicle de les biografies I
La tasca d'aplegar els diferents treballs de l'Artur Bladé i Desumvila en una Obra completa va ser un reconeixement a la tasca de prosista i memorialista d'aquest escriptor de la Ribera d'Ebre. Un reconeixement que fa justícia a una trajectòria d'un cronista excel·lent. La seva biografia, no sempre de traç senzill, van proporcionar-li unes vivències que va saber plasmar en els seus llibres.
Tot això ho escric per la recent lectura del quart volum de l'Obra Completa dedicat a les biografies, de dos personatges que a primer cop d'ull semblen tenir poc en comú, però que tots dos són mereixedors del testimoni que en fa l'autor. El volum aplega els llibres El meu Rovira i Virgili i La vida d'un català excepcional. Antoni Terré, de Móra d'Ebre.
Amb la biografia dedicada a Rovira i Virgili (1882-1949) ens acosta a un personatge públic, un referent per a una generació de catalans i catalanistes, que va participar de la il·lusió republicana i que va acabar els seus dies exiliat a França, per acabar morint a Perpinyà. Bladé apareix com un deixeble de l'eminent historiador, escriptor i polític, a qui va conèixer als anys 30, però amb qui va acabar tenint una relació més estreta durant el temps que tots dos van coincidir a l'exili a Montpeller i posteriorment, quan Bladé i la família es traslladen a Mèxic, una relació epistolar.
Per una altra banda, amb Antoni Terré (1896-1975), d'una persona que semblaria més anònima respecte a Rovira i Virgili, li confegeix una biografia amb certa admiració. Comparteixen procedència -Terré és fill de Móra d'Ebre-, coincideixen treballant a la Generalitat en els temps convulsos de la guerra, i també els toca patir l'exili, primer a França, i després a Mèxic, tot i que Terré, tan aviat com va poder, va retornar a Catalunya. Al llarg de la biografia, Bladé li demostra una estimació i consideració, remarcant la seva manera de ser bondadosa, la capacitat d'empatia que en diríem avui en dia, i ser un home de món capaç de sobreposar-se a les dificultats, que no van ser poques.
dimecres, 13 d’agost del 2014
dilluns, 11 d’agost del 2014
Monogràfic: el Tricentenari de la Guerra de Successió. Commemorar, reimaginar, cohesionar i projectar
Un any més, juntament amb Biel Pubill, tinc l'oportunitat de participar en el programa de la festa major d'Ascó amb un monogràfic sobre algun tema d'interès històric, etnogràfic, folklòric o cultural del poble. Enguany, en plena commemoració del tricentenari de la caiguda de Barcelona i per tant, del final de la Guerra de Successió (1702-1714), hem estirat el fil per aquí i hem fet una aproximació al desenvolupament d'aquest episodi cabdal de la nostra història a casa nostra, a la Ribera d'Ebre; i hem fet un viatge en el temps per imaginar-nos la fesomia de l'Ascó del segle XVIII i com ha evolucionat a partir de documents o d'estudis que ja ho han treballat.
Us adjunto la introducció de la vintena de pàgines d'aquest monogràfic que també vol ser una lletra de convit a la festa major.
El tricentenari: d’una
desfeta a l’esperança. Contextualització d’un conflicte
El rei espanyol Carles II mor sense descendència (1700) i en el seu
testament nomena hereu el francès Felip d’Anjou, nét del rei Lluís XIV de
França. Però hi havia un altre pretendent al tron, l’arxiduc Carles d’Àustria.
El que havia de ser una disputa successòria es va convertir en un conflicte
internacional entre les principals potències europees. En certa manera, també
va ser, amb matisos, una espècie de guerra civil, ja que majoritàriament
Del desenllaç de la Guerra de Successió, se’n va ressentir l’antiga
Corona d’Aragó, ja que va patir represàlies com la implantació dels Decrets de
Nova Planta (1716) que suprimia les constitucions catalanes i les institucions
pròpies, tot assimilant-les a les de tall castellà. A grans trets, va suposar
la pèrdua del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi, així
com una capacitat legislativa avançada a l’època. Sense oblidar que la llengua
castellana va passar a ser oficial i obligatòria a l’Administració i a la
justícia.
No podem girar l’esquena al passat i deixar arraconada la microhistòria
local. Enguany, encara que sigui modestament, ens pertoca donar un cop d’ull a
l’Ascó del 1714, fer propostes per a una recerca metòdica i donar pistes o
idees per a endegar anàlisis més exhaustius.
Un cop més el Programa de Festa Major esdevé el lloc idoni per a acostar
als veïns a pàgines de la nostra història, recuperant documentació dispersa dels
autors més propers i desfilant un discurs historicista que ens permet fer un
retrat de com era la nostra població segles enrere.
Amb aquesta intenció, i en les pàgines que segueixen, donem notícia de
com va viure la Ribera
d’Ebre la Guerra
de Successió anys previs a la desfeta del 1714, apuntem alguns dels
enfrontaments bèl·lics que va patir la comarca, rescatem de l’oblit i posem en
escena en Lluís Serra, capità asconenc que va tenir un paper destacat en
nombrosos episodis bèl·lics, fem una aproximació a com deuria ser la fesomia
del poble al primer quart de segle XVIII, i suggerim una cronologia d’esdeveniments
històrics del 1705 al 1712 conseqüència del conflicte i que van trasbalsar la Ribera d’Ebre.
Commemorar ni que sigui un
episodi de memòria ingrata és una manera de conèixer què hem estat i de
projectar l’esdevenidor. És per això que amb aquesta voluntat us convidem a endinsar-vos
en aquest petit tastet d’història que ens acosta el programa de la festa major.
Bona festa major!
Biel Pubill i Soler
Josep M. Raduà Serra
divendres, 8 d’agost del 2014
dimarts, 5 d’agost del 2014
Ascó al Terres Magazine #15
La revista digital de fotografia i viatge de les comarques de l'Ebre, TERRES MAGAZINE, dedica part de l'última edició a la vila d'Ascó posant especial atenció al nostre riu. Passar les pàgines virtuals d'aquesta revista és un autèntic plaer pels sentits, per unes imatges captivadores i uns textos que traspuen sensibilitat. Passejar per Ascó és una invitació a endinsar-se al tresor morisc que s'amaga en els carrers i carrerons, portes i portalades, perxes i asgorfes.
La geganta, la reina Sança, permet evocar l'entramat de cultura popular que es belluga al poble.
Si fem cap a la plaça de l'església, es fa present no només la majestuositat artística de l'església, sinó també la figura d'un asconenc il·lustre, Sant Pere Màrtir, nascut l'any 1680 i màrtir a la Xina el 1747.
Recorrent Ascó pels sentits, no es pot passar per alt el gust d'una clotxa cuita al defora.
També hi té protagonisme el llaüt turístic Lo Roget, que permet copsar unes boniques vistes de dins del riu així com de la façana fluvial.
Si fem cap a la plaça de l'església, es fa present no només la majestuositat artística de l'església, sinó també la figura d'un asconenc il·lustre, Sant Pere Màrtir, nascut l'any 1680 i màrtir a la Xina el 1747.
Recorrent Ascó pels sentits, no es pot passar per alt el gust d'una clotxa cuita al defora.
També hi té protagonisme el llaüt turístic Lo Roget, que permet copsar unes boniques vistes de dins del riu així com de la façana fluvial.
A més, tenim el privilegi de ser-hi presents amb algunes cites del llibre Cabussats a l'Ebre (Biel Pubill, Josep M. Raduà, 2009) i un apartat amb un petit recull d'algunes imatges que van donar forma a aquella publicació de memòria col·lectiva.
El text ha estat cuinat per Santi Valldepérez i les imatges fotogràfiques i de vídeo són de Guillermo Barberà, Santi Valldepérez i Adrian Lazeran.
Finalment cal remarcar un apartat que ens mostra la bellesa paisatgística i de l'entorn de la ruta que passa per la Punta de l'Àguila i el Pas de l'Ase, amb uns racons per perdre-s'hi i unes vistes impressionants (Text: Roman Alexandri; Foto: Andrei Moldovan; Vídeo: Vlad Pop)
dilluns, 4 d’agost del 2014
Personatges, d'Anna Oliveras
Personatges és el títol de l'obra amb què Anna Oliveras va emportar-se el 25è premi literari Vila d'Ascó. Es tracta de la primera obra d'aquesta diplomada en ensenyament de llengües estrangeres nascuda a Vic l'any 1985.
Personatges està confegida per vint-i-quatre relats en primera persona, cadascun dels quals encapçalat per un protagonista diferent i explicat en primera persona. Cada capítol comença amb una cita o proverbi, i amb una llista de la compra de tots aquells elements o objectes que, sens dubte, caracteritzen el personatge.Tot i que en cadascun dels capítols hi ha un protagonista principal, en alguns casos apareixen en els altres relats, el que ajuda a donar una visió de conjunt del llibre.
El catàleg de personatges és tan ampli que inclou des d'una maquilladora de cinema a un pagès, d'una prostituta a un pagès, d'un pallasso a una podòloga...
De la introducció de llibre, transcric aquest paràgraf que recull la voluntat de l'autora en la seva opera prima:
"En aquest recull de contes vull intentar presentar situacions que pots haver viscut en la pròpia pell (i alguna espero que no). Moments quotidians, entranyables, commovedors o freds, però, al cap i a la fi, pinzellades de vides. Alienes o properes, deu ser segons l'empatia que generin. I algunes purament fictícies amb la intenció d'aliar-se amb el factor sorpresa final. I homenatge".
Les persones que ens envolten i les decisions que es prenen són les que marquen el trajecte per la vida, i és que "al món hi ha moltes persones, i cap no és igual".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)