Carpeta de Goigs dels Sants Patrons d'Ascó

Amb el suport de Joan Roig i Montserrat, rector d'Ulldemolins, hem elaborat una carpeta que recull els goigs que estan dedicats i que es canten o s'han cantat als diferents patrons de la vila d'Ascó. La carpeta aplega aquests càntics ben habituals a tots els Països Catalans, i que en la seva introducció, Mossèn Roig caracteritza com "fruit i vehicle de la religiositat popular (...) que des dels seus orígens s'han imprès sobretot en fulls volanders ben característics, i a més amb aquesta original composició tipogràfica: un text poètic, que va emmarcat per una orla, i és presidit per una representació, xilogràfica o dibuixada, de l'advocació de Jesucrist, la Mare de Déu o els sants als quals van dedicats els versos (...)".

En el cas d'Ascó, s'han recollit els següents goigs:

• Al Santíssim Sagramanent, que es canten durant els oficis de Dijous Sant.
• A la Mare de Déu del Carme, cantats a la Capelleta durant la novena del mes de juliol.
• A Sant Miquel Arcàngel, els antics en castellà i uns de nous, elaborats per aquesta ocasió, en català, i amb lletra de mossèn Joan Roig.
• A Sant Pere Màrtir Sans i Jordà, en aquest cas són tres goigs de diferents èpoques: de principis del segle XX, poc després de ser elevat als altars com a beat, fins a l'any 2000, que va ser canonitzat. També s'hi afegeixen uns goigs dedicats a Pere Sans, i als altres quatre dominics beatificats amb ell l'any 1893, publicats a Vic el mateix any.
• A Santa Paulina, amb dos facsímils: un de 1926 i un altre de 1969. Recordem que la santa és patrona d'Ascó i disposa d'ermita al paratge de Mas de Prades.
• A Sant Artemi, pare de Santa Paulina, editats el 1926, i on diu que a Ascó es veneren les seves relíquies.
• A Sant Antoni, goigs que es presenten per primer cop, amb lletra de Mossèn Joan Roig, melodia de Monsenyor Valentí Miserachs i xilografies de Ricard Marlet.

Les transcripcions musicals que acompanyen els goigs les ha realitzat Bartolomé García-Plata, mentre que pel dibuix de portada s'ha comptat amb la col·laboració de Josep Maria Pros.

A favor del procés participatiu del 9-N

Després d'unes primeres hores de desencís pel trencament de la unitat dels partits proconsulta, sembla que hem anat reconstruint certes complicitats que han de portar-nos finalment a votar la independència de Catalunya. 

Sabíem que teníem davant un adversari potent, un Estat espanyol que no ho posaria fàcil, que no ho permetria, que ni tan sols ho toleraria. Recordem que la consulta convocada el 27 de setembre era una consulta no vinculant. Però no sabíem que on sorgirien els problemes seria entre aquells que crèiem que s'havien conjurat a mantenir-se ferms i units en aquest procés. Per tant, el desencís va ser inevitable.

Hores després el President Mas, amb certa habilitat, va marcar de nou el camí a seguir, amb dos etapes: una consulta en forma de procés participatiu, i unes eleccions al Parlament que adoptin un caràcter plebiscitari. Quan semblava que el 9-N estava desactivat, se'ns presenta la possibilitat de disposar d'urnes, paperetes i locals en un procés participatiu, que evidentment només tindrà una lectura simbòlica, però que ha de servir per mostrar al món una vegada més la voluntat de decidir el futur del nostre país. 

És per això que ha costat entendre la poca generositat d'alguns partits davant aquest escenari. Se'ns presenta un camí viable, possibilista. És una alternativa que permet que el 9-N no sigui un diumenge qualsevol. Serà una forma de desafiar l'estat. Sense deixar d'obeir al clam de la societat catalana, s'evita una desobediència que podria repercutir en els funcionaris convocats per vetllar pel procés.

El President Mas ha estat el primer president que ha elevat el llistó del catalanisme. Ja hem superat l'etapa autonomista. La pregunta de la consulta situa el catalanisme en la tessitura de la independència. I malgrat tot, hem vist com alguns partits han jugat un paper fruit de la tàctica a curt termini. M'ha sabut greu, especialment, en aquells que van fer president de Catalunya a un membre del comitè federal del PSOE, i que ara, no han sabut valorar el coratge d'un president que lidera i que no amaga la voluntat d'arribar al final i de votar Sí-Sí.

El repte és tan gran, i estem tan a prop d'assolir-lo, que ens cal comptar amb totes les sensibilitats i aportar dosis de generositat. La societat catalana ha fet la feina; ara els toca als polítics ser mereixedors de protagonitzar aquesta hora gran de Catalunya.

Per tot plegat, vull manifestar el meu suport al procés participatiu al qual ens convoca el govern de Catalunya el proper diumenge 9 de novembre.

Els guardonats del VI Premi Carmel Biarnés

En el transcurs de la Jornada Carmel Biarnés s'ha donat a conèixer el nom dels guanyadors en les diferents modalitats que es convoquen del Premi de Periodisme Carmel Biarnés d'Ascó. 
Aquests han estat els que han rebut el reconeixement en la sisena convocatòria del Premi:

- Premsa escrita: l’article “Món romà i la figura de l'emperador August” d'Anna Plaza publicat a Fet a Tarragona.
- Televisió: “Què ens passa, valencians!?”, un documental de David Valls realitzat per Zeba Produccions.
- Ràdio: pel treball "Móra d'Ebre, epicentre cultural. Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc" d'Adriana Monclús de Cadena Ser Ràdio Móra d'Ebre.
- Internet: l’apunt ”Perseguint el passat perdut” de d'Andreu Prunera publicat al blog  "Posant el nas".

Han format part del jurat Aleandra Guerrero, Joan Launes, Àngels Pérez, Biel Pubill i Aurora Serrano.

El primer heroi

L'últim llibre publicat per Martí Gironell ens fa retrocedir uns quants segles, fins i tot mil·lennis, per situar-nos en la trama d'El primer heroi. Una novel·la que ens condueix a un període fascinant i desconegut de la nostra història i dels nostres orígens, però tot i així, ho fa amb un mestratge, que com diu Eudald Carbonell en el pròleg, "t'imagines que ets un més de la tribu".

Sens dubte, hi ha hagut una tasca de documentació i recerca que es percep en els múltiples detalls que van des de la situació dels diferents poblats, fins a aspectes quotidians com l'alimentació, els rituals, l'organització de la tribu i els rols dels seus membres, etc.

El protagonista és Ynatsé, el protegit pels déus, que té com a missió trobar un remei que posi fi a un mal que està afectant la seva comunitat, el Clan dels Cavalls. És per això que comença un viatge que el portarà a "descobrir" nous territoris i a interactuar amb altres comunitats. Serà un viatge amb un punt èpic que li reportarà nous aprenentatges, fins que retorna a casa, on l'esperen els altres membres de la tribu, juntament amb la seva companya Aynires i el seu fill Zeb.

L'empremta de la fe en Carmel Biarnés

Demà tindrà lloc la sisena edició de la Jornada Carmel Biarnés d'Ascó. Cada any s'ha escollit una temàtica que tingués alguna mena de vinculació amb aquest erudit polifacètic: des de l'arqueologia a la història, des de l'etnologia a la dansa, des del periodisme al folklore. Enguany el tema escollit té a veure amb la profunda religiositat de Carmel Biarnés i l'hem titulat "L'empremta de la fe en la identitat personal i col·lectiva".

Aquesta vessant espiritual ajuda a entendre bona part de la trajectòria de Biarnés, que a més queda palès en el llibre dedicat al "Beat Pere Sans d'Ascó. Un català universal" (1980) així com a nombrosos estudis i en alguns tastets literaris.

SEMPRE RESANT

L’ocult rosari de la meva vida
també té les desenes que li escau:
Cada deu passes un “Ave Maria”
i cada cent un “Glòria”, tal com cal.

Triangle misteriós: el Goig; la Glòria,
i entre mig dels dos, la Creu del Dolor.
Una rere l’altra. Inesgotable eufòria
que aboca els meus dedins davant l’Amor.

L’Amor: el Pare Etern, Alfa i Omega,
Principi i Fi, Senyor de Vida i Mort...
Vida que és un morir d’anhel que ofega,
i mort que és un reviure a millor sort.

I per postres: la dolçor de la “Salve”,
llepolia del cel a gust humà!
Quin místic remoreig! Sóc com un àlber,
ara blanc, ara verd... Sempre resant...!

CARMEL BIARNÉS

Manifest del Correllengua 2014

Des d’aquell fatídic 25 d’abril de 1707 la llengua ha estat per al nostre poble l’eix bàsic de reconeixement.

Perduts aleshores els nostres estats per la força de les armes la història ens va obligar a canviar el passaport pel diccionari. Ho vam fer, com tantes coses, amb la força que ens donava saber-nos resistents. Però ací estem en aquest 2014, tricentenari de l’ocupació de Barcelona i de l’abolició de l’estat català, a un pam, a un pas només de tenir un passaport que ens identifique, si no a tots, com a mínim, a un bon gruix de nosaltres, com la nació que som.

La defensa de la llengua ha estat una de les batalles més íntimes i constants de la nostra vida. Els qui vam néixer sota el franquisme van viure cruament aquella escola obscura que Ovidi Montllor retratà tan vivament. La vam viure i la vam patir. Mort Franco pràcticament tots vam pensar que el problema s’acabaria i la paradoxa, tantes dècades després és que no només no es va acabar sinó que renaix. Des de ponent el vent que ens arriba és terrible. Cada dia pitjor. No és cap equívoc dir que avui estem molt pitjor, pel que fa a drets lingüístics que a l’any noranta. I això és greu, molt greu.

Els Països Catalans clarament som una unitat d’agressió lingüística -especialment ara per part de l’estat espanyol. A la Franja, el País Valencià i les Illes l’atac és sistemàtic. Contra tot. Contra els mitjans i contra l’escola d’una forma molt especial però també contra les bases més profundes de la llengua, contra la seua unitat. N’estem acostumats. Ho hem patit durant tota aquesta llarguíssima transició. I ho hem resistit. La novetat és que els atacs també arriben al Principat, allà on no s’havien atrevit fins ara. 

I d’aquesta unitat d’agressió n’hem d’aprendre. Si som una unitat d’agressió hem de ser una unitat de resposta. L’actitud provocadora de la batllesa d’Elx no és un problema només per al Tempir, Escola Valenciana o Acció Cultural. És un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Com és un problema de tots i no només d’Obra Cultural Balear l’agressió constant de Bauzá contra les escoles de les Illes. Aquest també és un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I, evidentment l’absurditat del LAPAO és un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, no només de les associacions de la Franja. 

Som a pocs mesos de veure nàixer entre Alcanar i La Jonquera una nova república catalana, el nostre segon estat, després d’Andorra. Serà un esdeveniment enorme, meravellós, però no serà de cap manera el final de la nostra història ni, ai!, el final de les agressions. Des de Bétera i Sa Pobla, des de Prada de Conflent i Queretes sapigueu que som molts els qui esperem veure ben aviat un altre tros del nostre país alliberat. I que som molts els qui seguirem usant el diccionari com si fos un passaport mentre lluitem per seguir el camí que de nou traça el vell Principat. La responsabilitat dels uns i dels altres serà diferent a partir d’aleshores però mentre entenguem que el català és la llengua de tots, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó sabrem que tots, totes les persones i institucions, tenim i tindrem l’obligació de respondre per ella. Junts i relligats com una indestructible mata de jonc. Eixa ha estat la nostra força des de fa 300 anys i serà la nostra força demà.

Visca la república catalana!

Visca els Països Catalans

Visca el Correllengua!

Vicent Partal
Director de Vilaweb

1714. Trons, canons i un estel

Quan ja enfilem la recta final de l'any en què hem commemorat el Tricentenari dels fets de 1714, encara és bon moment per apropar-se a la nostra història -en concret, al setge de la ciutat de Barcelona i les conseqüències pel país- a través d'un llibre il·lustrat de poc més de trenta pàgines adreçat als més petits amb una funció divulgadora, ja que es presenta amb un format agradable i un llenguatge entenedor.

El conte porta per títol 1714. Trons, canons i un estel i compta amb dos protagonistes, en Francesc -un nen de la Barcelona de 1714- i el Cesc -un xiquet de la Barcelona actual. La història recorre paral·lela aquests dos moments temporals, i acostuma a haver un punt de connexió entre els fets d'aleshores i avui en dia. A més, a banda de conèixer la història, és un petit volum que t'apropa a aspectes de la vida quotidiana d'aleshores: la feina als taller, la roba que duien, com jugaven...
Nosaltres hem treballat el llibre a classe durant les primeres setmanes del curs. Està escrit en català i en anglès, i es pot aprofundir en una webquest que presenta tot un seguit d'activitats complementàries. 

És una publicació del Departament de Recerca de la Generalitat.

Jornada Carmel Biarnés 2014

DISSABTE 18 D'OCTUBRE

10.30 A la plaça del riu i davant el pou en homenatge a Carmel Biarnés, es llegiran textos de la seva obra escollits per Angelines Gironés Sanz. A continuació, l’Orfeó d’Ascó ens oferirà un breu repertori de peces musicals.

VI Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: L'EMPREMTA DE LA FE EN LA IDENTITAT PERSONAL I COL·LECTIVA  (Sala d’Actes de l’Ajuntament)

11.15 Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcalde d’Ascó, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el president de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.

11.30 Ponència a càrrec del rector de la Parròquia Sant Joan Baptista d’Ascó, Mossèn Josep Gil i Llorens:
La joia de l'Evangeli (Papa Francesc)

12.00 Pausa-cafè

12.30 Ponència a càrrec del professor de la Universitat Internacional de Catalunya i Doctor en Dret, Josep Serrano Daura:

Pere Màrtir Sans i Jordà, una aproximació biogràfica

13.00 Presentació de la Carpeta de Goigs dels Patrons de la Vila d’Ascó a càrrec del mossèn d’Ulldemolins, Joan Roig i Montserrat.

13:30 Lliurament del VI Premi de Periodisme Carmel Biarnés.

***

19:00 Santa Missa a l’església parroquial de Sant Joan Baptista.

A continuació, Obdara Trio oferirà un concert de presentació del treball “Los tres golpes” amb l’acompanyament del guitarrista cubà Ahmed Dickinson.

Give Catalonia its freedom to vote/ Doneu a Catalunya la llibertat de votar

Sis personalitats catalanes, de reconeguda trajectòria internacional, signen una carta que s'ha publicat al diari anglès The Independent defensant el dret dels ciutadans de Catalunya de decidir el seu futur polític. Ells són Josep Guardiola, Josep Carreras, Jordi Savall, Joan Massagué, Pol Antràs i Xavier Sala i Martín.

***

GIVE CATALONIA ITS FREEDOM TO VOTE

The Catalans just want to vote. In 1773, just 59 years after Catalonia’s capital, Barcelona, was taken by the Spanish army and the region’s institutions were abolished, the Sons of Liberty led the audacious Boston Tea Party. At the core of their protest was the belief that the American colonies were overtaxed while their opinions were not taken into account in London. That action ignited the revolutionary process by which the American colonies became the United States of America, having the defense of liberty, justice and democracy as the frontispiece of its new Constitution.

The angry reaction of the British crown to the Boston events only fueled the revolt and convinced many loyalist settlers that only independence would guarantee their legitimate rights. Nevertheless, today the special relationship between the United States and the United Kingdom is still one of the closest alliances in the world, based on shared values and aspirations between mature democracies with deep respect for rights and freedom. Old quarrels are long forgotten.

This is just one of many examples where forcing one people who want to go their own way to remain united is never a guarantee of a good relationship. On the contrary, a mutually beneficial, loyal and profitable relationship is usually built on the basis of respect and cooperation. That is exactly what could happen with Spain and Catalonia. Unlike Scotland, which willingly joined the United Kingdom and was allowed to vote on whether they wanted to leave with the full agreement of London, Catalonia was conquered and lost itsliberty. Now, after centuries of trying to find the right fit for Catalonia inside Spain, we Catalans want to vote on our political future, as the Scots just did.

Between 1936 and 1939 we went through the Spanish Civil War, and then endured 40 years of dictatorship when it was illegal even to speak our language in public. After General Franco died in 1975 we thought Spain’s transition to democracy would improve Catalonia’s situation. Indeed the 1978 Spanish Constitution established some autonomy for Catalonia, new institutions were created and the Catalan language was no longer forbidden. New hope was born, but was not to last long.

Spain’s nascent democracy advanced and in 2006 more powers were devolved to Catalonia. Three-quarters of the population approved a new Statute of Autonomy by referendum. However, over time many of the devolved powers were recentralized in Madrid, and the very Statute of Autonomy that won such broad approval was eviscerated by Spain’s Constitutional Court in 2010. Many believe this was the tipping point for Catalonia, the moment when many Catalans gave up hope, and popular support for independence grew from 14 percent to 50 percent, with 80 percent of the Catalan people supporting their right to decide whether Catalonia stays or leaves Spain. Ever since the 2010 ruling by the Constitutional Court cancelled many of Catalonia’s devolved powers, there have been a series of peaceful demonstrations with millions of Catalans calling for a self-determination vote. The current Catalan government is committed to this idea and also a majority of parties in the Catalan Parliament supports this project.

We Catalans, along with our democratic government and institutions, want to vote so we can decide what kind of relationship we want to establish with Spain for the future. We have therefore set a day for our vote - 9 November 2014. It is not a question of secession or independence: it is a question of dignity and democracy. We Catalans want to have a say in our future, and will respect the will of the majority whatever the result, just as happened in Scotland.

The Spanish government argues that this vote is illegal and unconstitutional. The Catalan government and neutral legal experts believe that the vote is both legal andlegitimate. We have been calling for talks and negotiations with Madrid for years, but rather than talking Madrid prefers heavy-handed scare tactics and hides behind legal excuses rather than allowing a free and fair vote that the Catalan people are calling for. Constitutions are meant to be living documents, that adapt laws to the needs of the citizens via amendments. Unfortunately, the Spanish government has said it would block any amendments that would make our vote possible. 

We Catalans wonder why Spain wants to prevent people from voting in a peaceful and transparent way. How could it be otherwise in a 21st century European democracy? Political issues are resolved through dialogue and negotiation in modern times. The era when a privileged few decided on behalf of the rest has ended. That is why we, a group of concerned Catalan citizens committed to democracy, decided to write this article to let the world know that Catalans just want to vote. Who can be afraid of democracy?

Signed by:

Mr. Josep Guardiola, former star player and coach at Barcelona FC and now coach of Bayern Munich FC

Mr. Josep Carreras, member of “The Three Tenors” with Plácido Domingo and Luciano Pavarotti and world-renowned opera star
Mr. Jordi Savall, viol player, conductor and composer, one of the major figures in the field of early music, largely responsible for bringing instruments of the viol family back to life on the stage and making medieval, Renaissance and Baroque music more widely known.
Dr. Joan Massagué, leading cancer researcher at Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, New York
Dr. Pol Antràs, Professor of Economics at Harvard University, Boston
Dr. Xavier Sala i Martín, Professor of Development Economics, Columbia University, New York

 AP/The Independent

La Gigaenquesta

Llibre blanc: la transició nacional de Catalunya

Dilluns passat va presentar-se de manera solemne el Llibre Blanc de la transició nacional de Catalunya, que recull els documents elaborat per un Consell Assessor format per quinze experts i dirigits per Carles Viver Pi-Sunyer. 

Durant gairebé un any i mig, aquest Consell ha celebrat 54 reunions plenàries que han quedat plasmades en 1.300 pàgines en 18 informes diferents. 

La creació del Consell tenia per objectiu "dotar-se del millor assessorament jurídic i tècnic per desenvolupar aquest procés, que s'ha de basar en els principis de diàleg i legalitat, amb la voluntat d'assolir el màxim consens possible".

En definitiva, disposar de les eines i de la informació necessària per poder decidir el futur del nostre país amb rigor i coneixement, tot preveient els possibles escenaris en matèries com l'administració tributària i altres aspectes de l'economia (política monetària, relacions comercials...), les relacions de cooperació amb l'Estat espanyol, la internacionalització del procés, la integració a la comunitat internacional, el poder judicial, entre d'altres.

Aquest diumenge, amb El Punt Avui s'adjuntava un especial del setmanari Presència, on trobem una síntesi del Llibre Blanc d'una cinquantena de pàgines. Sens dubte, un bon material de divulgació que ens permeti obrar conseqüentment en aquesta hora gran de Catalunya.

Ajuntaments pel 9N

"No és la dèria d'uns quants, és la voluntat de gairebé tothom" (Miquel Buch, president de l'ACM).

Dels 947 municipis de Catalunya, 920 han aprovat mocions de suport a la consulta sobre el futur polític de Catalunya convocada pel 9 de novembre. Això vol dir un 97%. Una xifra inimaginable uns anys enrere. 

Avui han lliurat les mocions de suport al President de la Generalitat. Al capdavant de tots ells, la ciutat de Barcelona. Un fet que no podem passar per alt. Barcelona actuant de capital del país, amb una mirada al món, però de la mà de la resta de pobles i ciutats de Catalunya. Se'ns fa difícil imaginar una imatge com la d'avui amb l'anterior partit de govern de la ciutat de Barcelona. L'alcalde Trias ha acabat vaticinant: "Votarem i guanyarem!".

Dia emotiu per aquelles persones que han pres part en l'acte. Igualment diada històrica tot recordant els alcaldes que durant el període de la Mancomunitat van recolzar la institució reunint-se a Barcelona per demanar un Estatut d'Autonomia (1918). Anys després, el compromís dels alcaldes amb la República, la democràcia i el país.

L'acte d'avui ha demostrat que el procés és imparable. "Per molt que intentin aturar la voluntat del poble de Catalunya, ens en sortirem" (President Mas)

Declaració institucional 'Tu decideixes'

Fermesa i unitat: direcció 9N

Si camines sol podràs anar més ràpid, 

però junts arribarem més lluny 

(proverbi xinès)