dissabte, 18 d’octubre de 2014

A favor del procés participatiu del 9-N

Després d'unes primeres hores de desencís pel trencament de la unitat dels partits proconsulta, sembla que hem anat reconstruint certes complicitats que han de portar-nos finalment a votar la independència de Catalunya. 
Sabíem que teníem davant un adversari potent, un Estat espanyol que no ho posaria fàcil, que no ho permetria, que ni tan sols ho toleraria. Recordem que la consulta convocada el 27 de setembre era una consulta no vinculant. Però no sabíem que on sorgirien els problemes seria entre aquells que crèiem que s'havien conjurat a mantenir-se ferms i units en aquest procés. Per tant, el desencís va ser inevitable.
Hores després el President Mas, amb certa habilitat, va marcar de nou el camí a seguir, amb dos etapes: una consulta en forma de procés participatiu, i unes eleccions al Parlament que adoptin un caràcter plebiscitari. Quan semblava que el 9-N estava desactivat, se'ns presenta la possibilitat de disposar d'urnes, paperetes i locals en un procés participatiu, que evidentment només tindrà una lectura simbòlica, però que ha de servir per mostrar al món una vegada més la voluntat de decidir el futur del nostre país. 
És per això que ha costat entendre la poca generositat d'alguns partits davant aquest escenari. Se'ns presenta un camí viable, possibilista. És una alternativa que permet que el 9-N no sigui un diumenge qualsevol. Serà una forma de desafiar l'estat. Sense deixar d'obeir al clam de la societat catalana, s'evita una desobediència que podria repercutir en els funcionaris convocats per vetllar pel procés.
El President Mas ha estat el primer president que ha elevat el llistó del catalanisme. Ja hem superat l'etapa autonomista. La pregunta de la consulta situa el catalanisme en la tessitura de la independència. I malgrat tot, hem vist com alguns partits han jugat un paper fruit de la tàctica a curt termini. M'ha sabut greu, especialment, en aquells que van fer president de Catalunya a un membre del comitè federal del PSOE, i que ara, no han sabut valorar el coratge d'un president que lidera i que no amaga la voluntat d'arribar al final i de votar Sí-Sí.
El repte és tan gran, i estem tan a prop d'assolir-lo, que ens cal comptar amb totes les sensibilitats i aportar dosis de generositat. La societat catalana ha fet la feina; ara els toca als polítics ser mereixedors de protagonitzar aquesta hora gran de Catalunya.
Per tot plegat, vull manifestar el meu suport al procés participatiu al qual ens convoca el govern de Catalunya el proper diumenge 9 de novembre.