27S: resultats a Ascó

La jornada electoral del diumenge es va traduir amb els següents resultats al poble d’Ascó:

Cens 1.370

Votants 1.046  76'35 %

Abstenció 324 23’65 %
Vots nuls 15 1’43 %
Vots en blanc 7 0'67 %

Junts pel sí 577 55’97 %
C’s 111 10’77%%
PSC 98 9’51 %
CUP 81 7'86%
PP 78 7’57 %
Unió 35 3’69 %
Catalunya Sí que es Pot 29 2’81%
Altres 12 1'16%

La participació va créixer deu punts respecte l'any 2012, passant del 66'6 al 76'3%.

Junts pel Sí aconsegueix una victòria àmplia amb més de la meitat de les paperetes, que juntament amb la CUP fa que la majoria independentista s'elevi fins a gairebé el 64% del vot, molt proper a les dos terceres parts dels votants.

Ciudadanos triplica resultats respecte l'any 2012 i ha deixat de ser un vot testimonial al poble. Certament s'ha erigit en el representant del no a la independència en les eleccions plebiscitàries.

El PSC, ja clarament alineat amb l'espanyolisme, aguanta baixant cinc vots però en percentatge més de dos punts.

La CUP repeteix la dinàmica del país i passa de 26 a 81 vots.

Com a la resta de Catalunya, el PP es deixa un tres per cent del vot i es situa en cinquena posició en nombre de vots. C's ha aconseguit atrapar part del seu vot.

Per primer cop des de la restauració de la democràcia, sabem el pes d'Unió en unes eleccions en solitari. De moment, la ciutadania l'ha deixat fora del Parlament. 

La suma d'Iniciativa i Podemos no ha estat una oferta electoral atractiva per l'electorat del poble, ja que no ha arribat ni al 3% dels vots.

Dóna-li una oportunitat a la independència #27S

jo i tu quin parell de capsigranys

viatjant per móns estranys

lluitarem contra gegants

amb les mans nues

lluny cavalcant per mil deserts

com “bandidus” a l'oest

descobrint nous continents

tot fent història

junts vam alliberar París

vam tombar el mur de Berlín

i navegant amb els víkings

empunyant l'antorxa

com si fóssim Bonnie and Clyde

o un parell de samurais

no ens farem enrere mai

fidels al repte

amb tu no hi ha dues nits iguals

no hi ha dubtes ni temors

no hi ha principis ni finals

invencibles

jo i tu som intrèpids navegants

a la conquesta dels set mars

pioners i agosarats

àvids d'aventures

com Neil Armstrong o James Cook

el desig d'anar més lluny

cap a móns desconeguts

i als seus misteris

junts no hi ha dues nits iguals

no hi ha dubtes ni temors

no hi ha principis ni finals

amb tu me'n vaig allà on em porti el vent

l'un al costat de l'altre som més forts i més valents

amb tu me'n vaig i escapem d'aquest present

que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens

ELS CATARRES

El vot de la nostra vida

Des de que se'm va despertar la consciència política -deu fer uns vint anys- que he tingut força clar que l'ideal per Catalunya seria assolir estructures d'estat, com a plenitud d'una nació que es remunta a molts segles enrere. Aleshores aquest sentiment independentista no era més que una utopia que semblava que mai tindríem tan a tocar com ara. Ni fa deu anys, i si molt m'apureu, ni fa cinc anys, no semblava que aquest somni estigués tan a l'abast.

Portem tres segles vivint de rellogats en un estat que no ens ha permès desenvolupar-nos com a nació, que ha vist com una nosa la nostra cultura, que li ha generat molèstia la llengua catalana, que ha estat incapaç d'agrair l'aportació solidària cap a la resta de l'Estat, que ha conculcat els drets dels catalans a exercir com a tal i a expressar-se en aquest sentit, que mai ha fomentat un respecte cap a Catalunya i el que representa entre els ciutadans espanyols, que ha incentivat l'ús polític de la llengua en els altres territoris que la tenen com a llengua pròpia (País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent a l'Aragó), que no ha vetllat pels interessos econòmics del país (infraestructures, vies de comunicació, investigació i recerca) ni per les infraestructures culturals del país (museus, biblioteques...)

La independència no resoldrà tots els problemes de cop pel simple fet de ser independents. Però una cosa és segura: disposarem de les eines per fer-ho millor, i com a mínim, per ser equitatius entre tots els territoris del país i poder estar al costat de la gent que passa dificultats. Tindrem les eines que ens permetran desplegar un estat del benestar a l'alçada dels recursos que generem els ciutadans de Catalunya. I crec que no és molt agosarat afirmar que l'estat que crearem serà més democràtic i més transparent. Ho podem afirmar perquè aquest moviment social i cívic que s'ha desplegat s'ha caracteritzat per la seva transversalitat, però també per un aprofundiment democràtic, en què deleguem el nostre poder com a ciutadans a unes institucions, però que estarem amatents a un bon govern. El nostre país no s'ha escapat de pràctiques gens sanes en la gestió pública, i aquest és un aspecte que cal eradicar i que ha de formar part d'aquest nou país que està a punt de néixer.

Diumenge a la nit sabrem el resultat del plebiscit. Se'ns diu que amb la victòria del Sí s'obre uns escenaris d'incerteses. Està clar que hem de recórrer un camí nou, però ens hem carregat de raons per fer entendre al món la nostra voluntat de governar-nos, el nostre anhel d'esdevenir lliures.

Recordant el president Macià, aspirem a viure en una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.

Per això, tenim a les nostres mans el vot de la nostra vida!

Sí, tot és possible!

Carta de Mossèn Ballarín: "No tinc cap por"

Bona gent.

Sóc capellà a Gósol. Tinc 95 anys, català sense pors.

Resulta que entre peres i pomes vinc a representar el poble del Ponent, així que les enceto per algú d’aquestes terres que tots coneixeu. En Màrius Torres:

La galerna i el llamp,
el torb i la tempesta
sobre l’ample terrer
l’han combatut a ras.
La flor de l’esperança
minúscula i tenaç
color dels nostres somnis
únicament hi resta.

A hores d’ara parlar del torb i la tempesta està al dia perquè ens les claven per tot arreu, però no tinc cap por que si anem junts no hi ha qui ens tombi.

Però el poeta ens parla de la flor de l’esperança minúscula i tenaç. Ara la nostra esperança no és minúscula, però té la tenacitat d’un poble que s’ha cansat de ser mesell.

Diumenge toca votar, bona gent, no tingueu por, voteu Junts pel sí. Aquest cop no votem ningú, votem Catalunya.

I acabo amb els polítics.

El poble us ho exigeix, no us esperdigoleu amb minúcies de partit, feu sempre pinya.

Senzillament ridícul

#VotaPerMi #27S

Junts anirem més lluny

Convé saber-ho i convé, d’altra banda, 

 pensar el futur lluminós i possible.

MIQUEL MARTÍ i POL

  

El món ens mira

L'Assemblea Nacional Catalana ha fet un recull de cinc minuts amb el tractament informatiu de la Diada a televisions d'arreu del món. Està clar que el món ens mira. Tot i la voluntat de ridiculitzar que des d'algunes instàncies espanyoles s'ha volgut fer d'aquest gruix de població que des de fa quatre Diades surt al carrer, des de fora s'han interessat pel procés que estem vivint.

Els poders fàctics espanyols ens adverteixen sobre "la impossibilitat" que Catalunya esdevingui un estat independent, però tot i així no se n'han estat de pidolar a líders internacionals alguna declaració contrària al procés català. Merkel, Cameron i Obama de manera més o menys aproximada s'hi han referit, però no n'han tret més que algunes vaguetats.

Merkel dient que s'han de tenir en compte la legalitat de l'Estat i els tractats europeus (on per cert no hi ha cap tractat que digui que la independència d'un territori d'un estat membre comporti una expulsió automàtica, entre altres raons, perquè de moment a aquest territori hi viuen 7'5 milions de ciutadans comunitaris). 

Cameron ens amenaça amb una possible sortida d'Europa. No deixa de ser paradoxal que això ens ho adverteixi el líder del país menys europeista de la UE i que damunt ja busca una data per fer un referèndum sobre la permanència o no de la Gran Bretanya a la UE. No deixa de ser curiós.

Finalment Obama emet una frase que poc després es matisada pel secretari d'Estat John Kerry, segons la qual, vol una relació amb Espanya forta i unida. 

De moment parlaments com l'uruguaià, l'islandès, el belga, el danès, el congrés nord-americà... ja han rebut representants del govern de Catalunya per explicar el procés per exercir el dret a decidir. De tots aquests països han sortit declaracions en què creuen que cal escoltar la ciutadania de Catalunya, i han destacat el caràcter transversal, cívic i democràtic del moviment independentista.

Via Lliure a la República Catalana #11S2015

Un any més, la Diada ha estat un cúmul de sensacions i d'emocions difícils de definir. 

Impressionant la quantitat de gent que ens vam aplegar al llarg dels 5'2 km de la Meridiana. Encara més impressionant el civisme, l'alegria, la complicitat de la gent. Sens dubte, la revolució dels somriures. Fantàstic haver escoltat accents i llengües diverses... som plurals, però no deixem de ser un sol poble. L'organització de l'ANC i Òmnium va tornar a mostrar la seva capacitat així com la feinada dels voluntaris que van fer de la Via Lliure tot un èxit.

Aquesta Diada multitudinària ens ha carregat les piles, però ara ens queda un altre repte. Omplir les urnes el 27-S amb el Sí que ens permeti fer realitat aquest país nou. A la Meridiana hi érem els convençuts. Ara ens toca no deixar d'explicar la República Catalana que hem de construir a aquelles persones que encara no tenen clar el sentit del seu vot. Que ningú es quedi a casa. 

Junts ho podem tot

Medalles d'Honor del Parlament 2015

En els dies previs de la Diada, el Parlament de Catalunya acostuma a fer el lliurament del seu màxim guardó, la Medalla del Parlament en categoria d'or. Aquest 2015, per unanimitat, la Mesa del Parlament va acordar concedir-les a la Fundació Guttmann així com a les primeres diputades que va tenir el Parlament de Catalunya en la primera legislatura d'ençà la recuperació de l'autonomia l'any 1980.

Fundació Institut Guttmann

La mesa va acordar el juliol, per unanimitat i a proposta de la presidenta, atorgar la medalla d'honor a la Fundació Institut Guttmann "com a reconeixement de la tasca pionera que fa i per la seva excel·lència en l'atenció i el tractament especialitzat de persones amb lesions medul·lars, que ha estat objecte de molts reconeixements a Catalunya i arreu".

L'Institut Guttmann és una entitat sense ànim de lucre que té per objectius principals aconseguir la rehabilitació integral, física i social, de les persones afectades per una lesió medul·lar, un dany cerebral adquirit o qualsevol discapacitat d'origen neurologic i desenvolupar la recerca i la docència en l'àmbit de la neurociència.

Les primeres diputades al Parlament

La mesa va acordar el març, també per unanimitat i a proposta de la presidenta, atorgar la màxima distinció de la cambra a Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata, Trinitat Neras i Assumpció Sallés, les vuit primeres diputades del parlamentarisme català, "pel seu caràcter pioner i per la seva implicació política en aquells anys inicials de la recuperació de la democràcia i de l'autogovern".

Les primeres diputades del Parlament van iniciar el mandat el 10 d'abril de 1980, quan es va constituir la cambra, llevat d'Assumpció Sallés, que ho va fer el novembre en substitució de Justiniano Martínez. Totes van ocupar l'escó fins al final d'aquella primera legislatura, i algunes també van ser diputades posteriorment: Trinitat Neras (CiU) ho va ser fins a la sisena legislatura; Rosa Barenys (PSC), fins a la cinquena, i Concepció Ferrer (CiU), que va ser vicepresidenta primera la primera legislatura, i Marta Mata (PSC), fins a la segona. Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Assumpció Sallés (PSUC) i Helena Ferrer (CiU) ho van ser només la primera legislatura.

Des d'aquella primera legislatura el nombre de diputades s'ha incrementat de forma notable, fins a arribar a les cinquanta-vuit amb què ha acabat la desena.

Font: parlament.cat

6a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre a Móra la Nova

Junts pel sí: T'hi apuntes? #Serem100Mil

Via Lliure: ets una peça clau

Guarda't un lloc a la Meridiana

Les dones de la Principal

Les dones de la Principal és la segona novel·la de Lluís Llach, després d'una primera incursió en aquest camp amb l'obra Memòria d'uns ulls pintats (2011)

Si en el primer cas la trama transcorria a la Barceloneta, en aquesta ocasió la història ens trasllada a la comarca de l'Abadia -que ben bé podria ser el Priorat- i en concret, a l'imaginari poblet de Pous.

És una història de dones, de les vicissituds de l'últim segle en què tres dones han estat regentant una casa pairal de Pous, la Principal: Maria Roderich, Maria Magí i Maria Costa -àvia, mare i filla. Són tres dones de caràcter que han estat capaces de regir els destins de la Principal i de les terres conreades, al voltant del negoci del vi. Parlar d'un segle de negoci de la vinya vol dir que la primera Maria, dita la Vella, va haver de sobreposar-se a la fil·loxera i al fet de ser una dona cap de casa. Cadascuna d'elles van saber adaptar-se al temps que els tocava viure i transformar el negoci segons les necessitats "empresarials".

Però si hi ha un element que marca la història de la família és l'assassinat d'un antic capatàs de la Principal, el cos del qual apareix a la porta de la casa el 18 de juliol de 1936. El que en principi podria ser un dels primers efectes de l'aixecament militar, sembla ser que amaga un punt fosc en la família. Passada la guerra, un inspector de policia de la comissaria de Rius torna a obrir la investigació la qual remourà els secrets de la família, que permetrà autèntics giravolts en el transcurs de la novel·la.

Lluís Llach ens presenta una història que convida a llegir cadascun dels capítols amb la necessitat de saber què ocorrerà i quina sorpresa ens trobarem. L'autor ha trenat una trama que conté elements que ben bé la podríem encasellar com una novel·la de dones -amb unes protagonistes ben marcades, tot i que al seu voltant apareixen d'altres personatges que no tenen una importància menor: l'Úrsula, el Llorenç, el capellà...-, però també com una novel·la de misteri  i policíaca -amb l'inspector decidit a descobrir els secrets que amaguen les pedres de la Principal.

Les dones de la Principal és una obra que gira al voltant del poder -un poder exercit amb intensitat- i de la passió -amb no menys intensitat de baixes passions i amors complexos.

Cap revolució s'ha fet des de casa #11S

Les instruccions de la Via Lliure

Festa dels candidats - Junts pel Sí

Ruta Candidats pel Sí