Bona gent.
Sóc capellà a Gósol. Tinc 95 anys, català sense pors.
Resulta que entre peres i pomes vinc a representar el poble del Ponent, així que les enceto per algú d’aquestes terres que tots coneixeu. En Màrius Torres:
La galerna i el llamp,
el torb i la tempesta
sobre l’ample terrer
l’han combatut a ras.
La flor de l’esperança
minúscula i tenaç
color dels nostres somnis
únicament hi resta.
A hores d’ara parlar del torb i la tempesta està al dia perquè ens les claven per tot arreu, però no tinc cap por que si anem junts no hi ha qui ens tombi.
Però el poeta ens parla de la flor de l’esperança minúscula i tenaç. Ara la nostra esperança no és minúscula, però té la tenacitat d’un poble que s’ha cansat de ser mesell.
Diumenge toca votar, bona gent, no tingueu por, voteu Junts pel sí. Aquest cop no votem ningú, votem Catalunya.
I acabo amb els polítics.
El poble us ho exigeix, no us esperdigoleu amb minúcies de partit, feu sempre pinya.
La galerna i el llamp,
el torb i la tempesta
sobre l’ample terrer
l’han combatut a ras.
La flor de l’esperança
minúscula i tenaç
color dels nostres somnis
únicament hi resta.
A hores d’ara parlar del torb i la tempesta està al dia perquè ens les claven per tot arreu, però no tinc cap por que si anem junts no hi ha qui ens tombi.
Però el poeta ens parla de la flor de l’esperança minúscula i tenaç. Ara la nostra esperança no és minúscula, però té la tenacitat d’un poble que s’ha cansat de ser mesell.
Diumenge toca votar, bona gent, no tingueu por, voteu Junts pel sí. Aquest cop no votem ningú, votem Catalunya.
I acabo amb els polítics.
El poble us ho exigeix, no us esperdigoleu amb minúcies de partit, feu sempre pinya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada