divendres, 25 de setembre de 2015

El vot de la nostra vida

Des de que se'm va despertar la consciència política -deu fer uns vint anys- que he tingut força clar que l'ideal per Catalunya seria assolir estructures d'estat, com a plenitud d'una nació que es remunta a molts segles enrere. Aleshores aquest sentiment independentista no era més que una utopia que semblava que mai tindríem tan a tocar com ara. Ni fa deu anys, i si molt m'apureu, ni fa cinc anys, no semblava que aquest somni estigués tan a l'abast.
Portem tres segles vivint de rellogats en un estat que no ens ha permès desenvolupar-nos com a nació, que ha vist com una nosa la nostra cultura, que li ha generat molèstia la llengua catalana, que ha estat incapaç d'agrair l'aportació solidària cap a la resta de l'Estat, que ha conculcat els drets dels catalans a exercir com a tal i a expressar-se en aquest sentit, que mai ha fomentat un respecte cap a Catalunya i el que representa entre els ciutadans espanyols, que ha incentivat l'ús polític de la llengua en els altres territoris que la tenen com a llengua pròpia (País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent a l'Aragó), que no ha vetllat pels interessos econòmics del país (infraestructures, vies de comunicació, investigació i recerca) ni per les infraestructures culturals del país (museus, biblioteques...)
La independència no resoldrà tots els problemes de cop pel simple fet de ser independents. Però una cosa és segura: disposarem de les eines per fer-ho millor, i com a mínim, per ser equitatius entre tots els territoris del país i poder estar al costat de la gent que passa dificultats. Tindrem les eines que ens permetran desplegar un estat del benestar a l'alçada dels recursos que generem els ciutadans de Catalunya. I crec que no és molt agosarat afirmar que l'estat que crearem serà més democràtic i més transparent. Ho podem afirmar perquè aquest moviment social i cívic que s'ha desplegat s'ha caracteritzat per la seva transversalitat, però també per un aprofundiment democràtic, en què deleguem el nostre poder com a ciutadans a unes institucions, però que estarem amatents a un bon govern. El nostre país no s'ha escapat de pràctiques gens sanes en la gestió pública, i aquest és un aspecte que cal eradicar i que ha de formar part d'aquest nou país que està a punt de néixer.
Diumenge a la nit sabrem el resultat del plebiscit. Se'ns diu que amb la victòria del Sí s'obre uns escenaris d'incerteses. Està clar que hem de recórrer un camí nou, però ens hem carregat de raons per fer entendre al món la nostra voluntat de governar-nos, el nostre anhel d'esdevenir lliures.
Recordant el president Macià, aspirem a viure en una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.
Per això, tenim a les nostres mans el vot de la nostra vida!

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Som-hi... Que no se'n perdi ni un!

Josep M. Raduà ha dit...

Aquesta és la idea, Carme. Esperem que vagi bé!