divendres, 24 de juny de 2016

Brexit


Vist amb ulls de Catalunya -un país en general força europeista-, costa entendre que una societat per majoria decideixi sortir de la Unió Europea (UE). Tot i que en els darrers temps està creixent la desafecció europea, també a Catalunya. Només cal observar la pèssima gestió dels refugiats que ha posat davant de l'espill un gegant burocràtic insensible i incapaç.
Però malgrat tot, Catalunya ha defensat amb militància aquest nord enllà de què parlava el poeta "on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!".
El Regne Unit tot i formar part de la Unió des de fa quaranta anys, sempre se l'ha mirat amb desconfiança, i no ha acabat de demostrar que cregués fermament en el projecte de construcció europea. Així que el referèndum havia d'esdevenir-se més aviat o més tard.
Les enquestes indicaven que el "leave" anava per davant, semblava que es podia capgirar la tendència en els darrers dies de campanya i aconseguir la victòria del "remain". Finalment no ha estat així i amb un 51'9% de suport els britànics han optat per deixar de formar part del club europeu.
S'estan començant a fer diverses anàlisis, una de les quals sens dubte, passa per comprovar el mapa electoral resultant segons les nacions, i oh sorpresa!, Escòcia i Irlanda del Nord voldrien continuar dins de la UE. Fa uns dos anys s'amenaçava els escocesos que en cas d'independència sortirien de la UE, i vés per on, al final sortiran de la UE per formar part de la Gran Bretanya.
Des de les Espanyes les reaccions no s'han fet esperar i ja han dit que això dels referèndums no són la solució de problemes polítics. Pel que es veu, ells prefereixen fer-ho als despatxos i sense escoltar la gent.
De moment ja han dit que ara ha de començar el procés de negociació per fer la sortida, que pot durar uns dos anys, i pel que sembla, "no vagarà per l'espai sideral pels segles dels segles". O sigui, que han començat a caure algunes mentides. No ens enganyem més, la política al segle XXI es fa negociant i es fa escoltant la ciutadania. I la Unió Europea, com no podria ser d'altra manera, s'acabarà adaptant a les circumstàncies, és en definitiva la realpolitik.
A les poques hores de conèixer-se els resultats, el premier britànic, David Cameron, ha anunciat que plega. En el fons ha fet allò que hauria de ser normal, ja que la seva posició ha quedat desautoritzada i en conseqüència, creu que aquest procés de desconnexió del Regne Unit de la Unió Europea l'ha d'encapçalar un altre lideratge.
Malgrat no compartir el resultat, cal felicitar els britànics pel procés que han protagonitzat i no sembla que els hagi causat cap mena de trauma. Se'n diu democràcia i se'n diu dret a decidir.