Quan unes eleccions s'han de repetir diu molt poc a favor dels encarregats de gestionar els resultats electorals dels anteriors comicis. Pots estar més o menys d'acord amb els resultats en funció de la teva afinitat ideològica, però en cap cas no es pot considerar que la ciutadania voti malament. El que no han sabut resoldre els polítics espanyols, han optat que siguin de nou els electors els qui procurin adobar-ho. Resultaria xocant que el diumenge a la nit hi hagués uns resultats similars als del desembre.
I Catalunya què hi té a dir? Si bé el 20 de desembre les eleccions no van anar malament (victòria d'una força pel referèndum i 17 diputats independentistes), tampoc es pot dir que anés del tot bé (l'independentisme no va exhibir tot el seu múscul). A més van ser uns comicis immersos en la formació de govern a Catalunya. Aquell 20D poc es podia pensar que la CUP no acabaria cedint i que Artur Mas no continuaria de president. Per tant, el canvi del panorama hi és. Les circumstàncies no són les mateixes. I aquesta segona volta electoral es podria considerar una finestra d'oportunitat per un independentisme que no ha sabut trobar la fórmula d'anar plegats. Pels electors Junts pel Sí va representar una aposta potent a favor d'un Estat català des de la unitat però a la vegada reflectint un ampli espectre ideològic. Ara, igual que el 20D, ha pesat massa quedar primer, no a les eleccions, sinó en el camp sobiranista!! Si de per sí les eleccions espanyoles ja costen d'encarrilar des del catalanisme, només falta anar cadascú pel seu costat. Tots tenim clar que Junts pel Sí era i és una eina eventual... però que fins que estiguem a les portes de l'Estat Català, no haurà conclòs la seva feina.
L'escàndol que ha esclatat a les darreres hores caldrà veure com es tradueix electoralment. Demostra que la claveguera institucional continua funcionant de manera imparable. És fàcil creure que a qualsevol estat del nostre entorn, un fet així hauria suposat la dimissió immediata dels protagonistes, en compte de fer-se els ofesos.
Com es llegiran els resultats de Catalunya fora d'aquí? La probable victòria dels comuns&colaus no serà una victòria unionista, per descomptat que no. No són el PSC, però poden acabar sent-ho. El seu màxim reclam, el referèndum, no entrarà a discussió en un hipotètic govern amb els socialistes. El referèndum és això, un reclam, com ho demostren les declaracions del líder de Podemos en mítings, entrevistes i debats. Només de pensar que La Vanguardia sembla que empenyi cap a la victòria dels comuns... és l'evidència que sense voler, s'estan convertint en els defensors de l'statu quo quant a l'encaix territorial dins d'Espanya. Això sí, un encaix fraternal. Ja ni tan sols es pot aspirar a una Espanya federal, ens haurem de conformar amb una Espanya fraternal. Per tant, costa entendre que votant independentista opti per Podemos... que com ha dit Pablo Iglesias té per objectiu "derrotar el independentismo", com segons ell mateix ha declarat, ja va ocórrer el 20 de desembre.
Les dos forces independentistes -ERC i CDC- han fet una campanya més potent que al desembre, més desimbolta, més segura. Tan de bo serveixi per millorar la marca de 17 diputats de fa mig any (9 i 8 diputats, respectivament). És la manera de donar força al govern català, de demostrar que les ànsies de llibertat continuen intactes, i que el procés independentista no defalleix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada