2017

Per un venturós 2017 

amb incomptables moments de germanor, amistat i amor! 

BON ANY!

Se'n va el 2016

President Mas, pas al costat. President Puigdemont. Referèndum o referèndum. Muriel Casals. Terrorisme global. Estat islàmic. Terrorisme jihadista a Europa: Brussel·les, Niça, Berlín. Postveritat. Síria. Alep. Crisi dels refugiats. Lesbos. Brexit. Papers de Panamà: evasió fiscal. Recuperació econòmica? Pobresa energètica. Terratrèmols. Judicis: cas Nóos, targetes black. Fernandezgate: esto lo afina la fiscalía. Cruyff, el mite. Eleccions espanyoles, 2a part. Més Rajoy. Rio 2016. Querella/recurs/TC. Carme Forcadell, querellada. 9N2014, querellats. Qüestió de confiança superada. Litigi de Sixena. Adéu CDC, hola PDeCAT. Hillary vs Trump. Bye Obama, hi Trump. Pau a Colòmbia? Barça: lliga i copa. Marc Márquez. Cuba postFidel. Música de dol: David Bowie, Prince, Leonard Cohen, George Michael. Diacrítics.Diàleg. Quin diàleg?     

Lluites 1950-1969

Òmnium Cultural va presentar fa unes setmanes la campanya "Lluites compartides", i ara ha posat en marxa un procés participatiu en què hem de respondre la qüestió: Quina lluita del 1950 al 1969 creus que ens ha marcat més la vida? 

Podem escollir-ne tres d'entre el següent llistat:

• 1951 Vaga de tramvies
• 1957 Fets del Paranimf
• 1961 Creació d'Òmnium Cultural
• 1964 Creació CCOO de Catalunya
• 1964 Creació del Moviment Rosa Sensat
• 1966 Fundació del SDEUB
• 1966 Moviment de Regidors Democràtics
• 1966 Creació de la Taula Rodona
• 1966 Manifestació de capellans
• 1966 Creació a Catalunya del MDM
• 1966 Volem bisbes catalans
• 1969 Fundació d'Edicions Catalanes de París

https://lluitescompartides.cat/lluites/lluites-1950-1969/

Les lluites que ens han marcat més la vida

Un objectiu de la campanya és explicar que totes les lluites, grans i petites, han contribuït a construir el país on vivim; totes, de diferents maneres, ens han fet com som. Des d’aquesta perspectiva, plantegem la pregunta següent: Quines lluites d’aquest període creus que ens han marcat més la vida?

Et convidem a escollir-ne tres, de les que hi ha a la llista o de les que tu vulguis afegir-hi. Si necessites més informació al web trobaràs articles de testimonis o relats breus sobre les lluites que consten a la llista. 

En aquest període, hi va haver les primeres lluites socials contra la dictadura en condicions molt i molt difícils. És un període que inclou, per exemple, la vaga dels tramvies a Barcelona de 1951; la Caputxinada de 1966; els inicis de la llarga lluita per un habitatge digne davant el barraquisme; el sorgiment del nou moviment obrer; així com les iniciatives per la defensa de la llengua i la cultura catalanes, com la creació d’Òmnium Cultural l'any 1961 (i clausurat per les autoritats durant el període 1963-1967). En general, i amb algunes excepcions, van ser lluites molt minoritàries, però van obrir el camí a les grans lluites per la democràcia dels anys posteriors.

Instagram 2016 @josepmradua

Instagram2016 from jradua2

Guardó Pau Casals

En el Consell Executiu d'avui, el govern de la Generalitat ha creat el Guardó Pau Casals que atorgarà a la persona escollida tasques de representació, promoció i projecció internacional de la cultura catalana durant un període de dos anys. D'aquesta manera, es pretén situar el model cultural del país com a referent i marca internacional.

Així, amb aquest guardó, no únicament es vol distingir personalitats rellevants en l'àmbit cultural català, sinó també encarregar-los tasques de representació, promoció i projecció de la cultura catalana arreu del món amb l'objectiu d'amplificar el missatge de Catalunya com a país de prestigi, d'excel·lència i de qualitat.

Aquest guardó s'atorgarà amb periodicitat biennal i es concedirà a títol vitalici i honorífic, i sense cap mena de retribució.

L'elecció de Pau Casals per donar nom al guardó respon precisament a què ha estat una de les figures més destacades de la cultura catalana del segle XX, però també perquè va actuar d'ambaixador de Catalunya i de la seva cultura en la seva trajectòria. Precisament la seva defensa de la identitat col·lectiva en moments complicats i la seva empremta musical l'han convertit en un símbol de Catalunya.

Catalunya-Tunísia

Joan Baez canta la nadala 'El cant dels ocells'

Fa 50 anys que Joan Baez va publicar un disc de nadales d'arreu del món, i entre les seleccionades va escollir El cant dels ocells (The carol of the birds), una nadala tradicional catalana que després de la guerra civil va popularitzar el gran Pau Casals en els seus concerts a tots els continents, i que en certa manera va acabar esdevenint un símbol del nostre país. 

Tot sembla indicar que la creació d'El cant dels ocells data del segle XVII i en la cançó s'explica la joia de la natura el dia en què neix el nen Jesús a l'establia.

Al veure despuntar

el major lluminar

en la nit més ditxosa,

els ocellets cantant

a festejar-lo van

amb sa veu melindrosa.

L'àliga imperial

pels aires va voltant,

cantant amb melodia,

dient: 'Jesús és nat

per treure'ns de pecat

i dar-nos l'alegria'.

Respon-li lo pardal:

'Esta nit és Nadal,

és nit de gran contento'.

El verdum i el lluer

diuen, cantant també:

'Oh, que alegria sento!'

Cantava el passarell:

'Oh, que formós i que bell

és l'Infant de Maria!'.

I lo alegre tord:

'Vençuda n'és la mort,

ja neix la Vida mia'.

Cantava el rossinyol:

'Hermós és com un sol,

brillant com una estrella'.

La cotxa i lo bitxac

festegen el manyac

i sa Mare donzella.

La garsa, griva i gaig

diuen: 'Ja ve lo maig'.

Respon la cedernera:

'Tot arbre reverdeix

tota planta floreix

com si tot fos primavera'.

Bon Nadal!

En Nadal abraça alegries i tristeses, plora presències i absències, acull clarianes i boires, escolta somriures i llàgrimes.

El Nadal fa presents els records d'ahir caminant cap al demà.

BON NADAL!

Pacte Nacional pel Referèndum

Avui s'ha posat en marxa el Pacte Nacional pel Referèndum al Parlament de Catalunya després de la cimera convocada pel president Puigdemont i en la qual hi han participat més de vuitanta agents polítics, econòmics, socials i institucionals, tots units pel denominador de tirar endavant el referèndum que ha de decidir finalment la relació que s'ha d'establir entre Catalunya i Espanya. 

Dels acords que n'han sorgit, d'una banda hi ha la voluntat de convocar el referèndum de manera acordada amb l'Estat espanyol i buscar els suports a nivell internacional per la demanda catalana.

D'altra banda, s'ha creat una comissió executiva del Pacte que serà coordinada per Joan Ignasi Elena, i de la qual també en formen part d'altres personalitat que procuren oferir una visió transversal com són Maite Arqué, Jaume Bosch, Francesc de Dalmases, Carme-Laura Gil, Itziar Gonzalez, Francesc Pané i Carme Porta.

Nova Gent 78

Acaba el primer trimestre a les escoles i comencen les vacances. Els darrers dies el Nadal ha envaït classes i passadissos, els treballs nadalencs i les postals han ocupat un temps pensant en les persones que els rebran, les cançons han sonat amb la il·lusió que en aquestes dates transmeten els xiquets i les xiquetes.

A la nostra escola hi ha un altre element que recorda el final de trimestre, i és la revista Nova Gent, que aquest desembre arriba al número 78 i que com reflecteix l'editorial "número rere número, a través de dibuixos, informacions, notícies i experiències mostra al nostre entorn què és el que fa que la nostra escola bategui".

Així que hi trobem un tastet d'algunes de les activitats realitzades com la sortida de la tardor d'educació infantil; les descripcions dels companys de 1r; un estudi sobre els dinosaures a 2n; una experiència sobre els estats de la matèria i la notícia de la festa de Santa Cecília de 3r; uns enginyosos jocs inventats amb ampolles d'aigua de 4t; a 5è han investigat documents antics; i 6è s'ha fet ressò amb poemes de l'exposició que vam visitar a la Biblioteca. A més des d'anglès es recorda el centenari del naixement de Roald Dahl. Les notícies de l'escola i de la biblioteca, i un recull d'imatges dels treballs nadalencs dels diferents cicles i de la decoració de l'escola complementen aquest número.

Per acabar aquest apunt, un altre fragment de l'editorial que diu: "Cada matí, quan entrem a l'escola sentim l'olor dels carrers, busquem els somnis que amaga la boira i entrem cercant l'escalfor d'aquesta casa gran que batega quan ens retrobem amb els amics, amb els mestres i amb les noves experiències que ens esperen cada dia". 

Renoir entre dones

Tot i que queden pocs dies, encara es pot visitar a Barcelona fins el 8 de gener l'exposició Renoir entre dones. De l'ideal modern a l'ideal clàssic. Es tracta d'una mostra que recull més de setanta obres, la majoria de les quals han estat cedides pels museus d'Orsay i de l'Orangerie. Aquest conjunt artístic es troba a la seu de la Fundació Mapfre, a la Casa Garriga i Nogués, del carrer de la Diputació 250 de la capital catalana.

Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) va ser un dels més destacats en la seva època havent deixat un llegat pictòric fruit de les pròpies innovacions artístiques que va anar teixint en el període en què va viure entre la segona meitat del segle XIX i les dues primeres dècades del segle XX.

Bal du Molin de la Galette

Un dels elements que es manté al llarg de la trajectòria artística del pintor francès és la seva aproximació a la figura de la dona des de diferents perspectives: "la nimfa sensual, la jove d'expressió riallera, la mare càlida, la parisenca sofisticada, la dona culta, la model fascinadora, la noia reflexiva, però també el nu impecable i el retrat elegant"*. Aquesta diversitat de facetes del món femení queda palesa en el recorregut per l'exposició.

Totes les obres mereixen l'observació i el gaudi, però probablement el màxim exponent és Bal du Moulin de la Galette, i és que l'obra de Renoir també és un reflex de la forma de viure i de la societat parisenca.

L'exposició també fa esment de pintors catalans que entre finals del segle XIX i principis del segle XX van quedar fascinats per Montmartre: Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Carles Casagemas i Manuel Feliu de Lemus.

*Font: díptic informatiu de l'exposició.

100 anys dels Pastorets de Folch i Torres

A les portes de Nadal són un centenar de poblacions de Catalunya que escenificaran la representació dels Pastorets. Aquest 2016 es commemora el primer centenari dels Pastorets de Josep Maria Folch i Torres. Una representació que neix del voluntarisme i que tot i repetir-se any rere any, s'ha convertit en una tradició en totes aquelles poblacions que les programen.

Tot i que el text de Folch i Torres ha esdevingut el més cèlebre en l'actualitat, cal dir però que existeixen manuscrits anteriors que es van editar a Barcelona, Olot, Manresa o Vic, entre d'altres.

En el cas d'Ascó, és té notícia de la primera representació d'uns Pastorets pel Nadal de l'any 1940 i en anys successius. Sembla ser que qui va ser l'impulsor i va jugar un paper important per tal que tirés endavant aquesta iniciativa va ser un mestre que aleshores exercia al poble, el senyor Alsina.

Foto cedida per Carme Ortiz. 1940

Salvant les distàncies, anys després, des de l'escola, i dins de les activitats prèvies al Nadal hi ha constància de representacions dels Pastorets, com ho mostra aquesta foto de grup d'alumnes de l'escola als anys seixanta.

Foto cedida per Ignasi Biarnés. Anys seixanta

Més recentment, aproximadament entre els anys 2005-2009 es va tornar a reprendre les representacions dels Pastorets amb un grups de persones entusiastes que es van agrupar al voltant del que es va anomena Grup de Teatre de la Parròquia. 

Aquest Nadal 2016-2017 a la demarcació de Tarragona, segons la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, hi ha programades representacions en cinc municipis: Reus, Valls, Montblanc, Ulldecona i el Vendrell.

Poema de Nadal

Aquest és el segon curs consecutiu que entre tots els alumnes composem un poema per felicitar les festes de Nadal.

EL MILLOR NADAL

Un Nadal ple de color arriba,
decorem l’arbre d’amor i alegria.
Un tió especial ja està aquí
amb nadales i regals per omplir.

Xocolata i torrons
després dels canelons.
Pessebre ben muntat
amb un cor esperançat.

Regala’m un petó
amb tot el teu amor.
Un desig demanaré
i la meva infantesa reviuré.
M’encanta el Nadal!

La classe de 5è

Escola Sant Miquel d'Ascó
Desembre de 2016

Padró d'Habitants 2016

En els compassos finals de cada any es fan públiques les dades corresponents al Padró d'Habitants de cadascun dels municipis de l'Estat espanyol. D'aquesta manera es fan oficials les dades a 1 de gener de l'any en curs, tot i que a dia d'avui el padró és un instrument viu que cada ajuntament actualitza constantment a partir de naixements i defuncions, així com dels fenomens migratoris.

Les dades es publiquen al mateix dia tant per l'Instituto Nacional de Estadística (INE) com per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

La Ribera d'Ebre continua la tendència iniciada des de 2011 amb una pèrdua de població des d'aleshores, en què es va assolir la xifra de 24.000 habitants. 

Del conjunt de la comarca, només tres municipis guanyen població respecte l'any anterior: Ascó, Garcia i Móra d'Ebre. Els onze restants pateixen una davallada demogràfica, especialment remarcable a Móra la Nova, Flix i Tivissa.

Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera:

La Ribera d'Ebre amb la Marató de TV3

La Marató de TV3 està de celebració en arribar a les 25 edicions que han mostrat al món la capacitat de mobilització de la societat catalana per impulsar la recerca científica davant de les malalties, però també la sensibilització social. La resposta de la gent no arriba únicament a través de les donacions telefòniques o telemàtiques, sinó també mitjançant l'elevat nombre d'activitats que s'organitzen arreu del país.

La Ribera d'Ebre també mostra el seu costat bo, o molt bo, any rere any.

ASCÓ

PEDALA PER LA MARATÓ. Van recaptar-se 225 € (Club Ciclista d'Ascó)

RIFA SOLIDÀRIA de material esportiu i cistelles nadalenques (Club Handbol Ascó)

SORTIDA EN CAVALLS pel terme d'Ascó. Van recaptar-se 650 € (Club Hípic Equus Ascó)

CAMINADA des de la Rambla fins al Camp de Tir, en la que cada persona fa una aportació econòmica. Van recaptar-se 1.300 €  (Col·lectiu de Dones d'Ascó)

SOPAR SOLIDARI (Junta Gestora de l'AECC d'Ascó)

BENISSANET

PEDALADA POPULAR (Amics de la Bici i Penya Ciclista de la Ribera d'Ebre)

VENDA DE PASTISSOS SOLIDARIS (AMPA de l'Escola Antoni Nat)

FLIX

FLIX AMB LA MARATÓ, MÚSICA I FESTA: tallers per nens, sardanes, exhibició de balls i ioga acrobàtica, voltes amb moto, megafoto, música en directa amb "la banda del riu" i "cosa de tres" i la tapa solidària. (Ajuntament de Flix i Col·lectiu d'Entitats de Flix)

GINESTAR
CAMINADA I BINGO POPULAR (Ajuntament de Ginestar)

PARTIT DE FUTBOL, LA TAQUILLA PER LA MARATÓ (Club Esportiu Ginestar)

MIRAVET

MIRAVET AMB LA MARATÓ. Bicicletada popular, subhasta de plats, passejos amb cavall, la caca del ruc, bingo i xocolatada popular, xerrada i rifa benèfica.

MÓRA D'EBRE
CONCERT DE NADAL (Institut Julio Antonio)

MÓRA LA NOVA

ACTIVITATS SOLIDÀRIES: caminada solidària, xerrada sobre la Marató, bingo solidari, pedalada popular  i espectacle de màgia familiar (Ajuntament de Móra la Nova)

ELS PASTORETS (Esplai Kau Kau's)

PHOTOCALL i FLASHMOB (Institut-Escola 3 d'abril)
TALLER DE MITJA (Residència i Centre de Dia de Móra la Nova)

LA PALMA D'EBRE

XOCOLATADA PER LA MARATÓ (Associació de Jubilats i Pensionistes de la Palma d'Ebre)

RASQUERA

BINGO SOLIDARI AMB XERRADA (Ajuntament de Rasquera)

RIBA-ROJA D'EBRE

MANUALITATS, DOLÇOS I ACTIVITATS DIVERSES (Associació de Dones de Riba-roja)

TIVISSA

SENDERISME, DINAR i BINGO (Associació Solidària Xino-Xano)

LA TORRE DE L'ESPANYOL

BERENAR DEGUSTACIÓ DE LES DONES DEL POBLE (Associació de Dones Bassa d'Oli)

En suport a Carme Forcadell

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell declararà divendres davant del TSJC acusada d’un delicte de desobediència per haver permès la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent i, davant d'això, es fa una crida a societat civil perquè participi en els actes de suport perquè és una qüestió de democràcia. Cal estar units en lluitar contra la judicialització de la política.

Els expresidents Rigol, Benach i De Gispert, al costat d'Òmnium Cultural, l'ANC, l'AMI i l'ACM han cridat a la mobilització a tots els ciutadans aquest dijous (20 h) a les places dels Ajuntaments catalans i davant del TSJC aquest divendres (9 h).

Diorames de Carmel Biarnés

Carmel Biarnés va ser un personatge polifacètic si ens atenim a la seva trajectòria de preservació i difusió del patrimoni cultural d'Ascó i de la Ribera d'Ebre (història, etnologia, arqueologia) a través de la fotografia, el periodisme i les publicacions. 

Un dels àmbits en els quals també va destacar fou l'art pessebrista, seguint el mestratge d'un altre il·lustre asconenc, el pintor Domingo Margalef. En el cas de Carmel va incorporar la marqueteria en els seus treballs pessebristes, i en els diorames que es conserven a la seva casa familiar, hi trobem tant escenes que evoquen passatges bíblics com situacions de caire més costumista.

Tant Domingo Margalef com Carmel Biarnés van encapçalar la confecció del pessebre de l'església durant una colla d'anys i van vetllar per l'adquisició a Olot de les figures que encara es conserven a dia d'avui. De la tasca d'aquests artistes en va agafar el relleu Ignasi Biarnés, com ha quedat palès en els seus diorames exposats a la Ribera d'Ebre però també fora d'aquí, ja que a més és membre de l'Associació Pessebrista de Tarragona.

En el marc de la VIII Jornada Carmel Biarnés (octubre de 2016) dedicada al pessebrisme es va fer una exposició de figures, diorames, materials i elements per a la construcció de pessebres, i vam poder gaudir, entre d'altres, de dos dels diorames que es conserven de Carmel Biarnés.

Els Mags de l'Orient visiten Herodes (Carmel Biarnés)

Fugida a Egipte (Carmel Biarnés)

Informe PISA 2015

S'han fet públics els resultats de l'Informe PISA (Programme for International Student Assessment), un estudi continu i periòdic (cada 3 anys) en què s'avaluen les competències matemàtica, lectora i científica, a través d'una mostra aleatòria d'alumnes de 15 anys. 

• En cada avaluació, una de les tres àrees principals és escollida com a domini principal i se li dóna una importància major (a PISA 2015, la competència científica). Cal dir però que en cada cicle, PISA ofereix la possibilitat d'avaluar un domini innovador (la resolució col·laborativa de problemes) i també la competència financera.
• A PISA 2015 hi han participat 72 països i regions amb uns 537.591 alumnes de 18.541 centres educatius. Han contestat els qüestionaris de context uns 93.000 docents, 17.500 directors/es i 89.000 pares/tutors.
• Catalunya participa a PISA des del primer cicle de l’estudi, l’any 2000. A més, des de l’any 2003, hi participa amb mostra ampliada per obtenir dades pròpies estadísticament representatives. A PISA 2015 la mostra catalana és de 1.769 alumnes de 52 centres. † Per tal de garantir l’objectivitat, la selecció aleatòria de la mostra, l’aplicació de la prova, la seva correcció i la confecció dels resultats no les fa el Departament d’Ensenyament, sinó diverses empreses contractades per l’OCDE i l’INEE.
• Catalunya, amb 504 punts, se situa en competència científica per sobre de la mitjana europea -495 punts-, de l’OCDE i d’Espanya – ambdues amb 493 punts-. Els resultats són similars a Suïssa, Irlanda, Alemanya, Regne Unit i Dinamarca. 
•  En l’àmbit matemàtic Catalunya obté 500 punts, quan a l’OCDE la mitjana és de 490 punts, la d’Europa 493 punts, i l’espanyola 486 punts. En competència matemàtica els resultats s’alineen amb països com Noruega, Àustria, Irlanda o Alemanya.
• Pel que fa a la comprensió lectora, Catalunya obté 500 punts, i la mitjana dels països de l’OCDE és de 493, d’Europa 494 punts i d’Espanya 496 punts. En comprensió lectora Catalunya se situa a nivells de països com Suècia, Dinamarca, Bèlgica o França.

(Sala de Premsa gencat.cat)

Manifest 6D: Treballem per Catalunya

En aquesta jornada en què l'Estat espanyol commemora el 38è aniversari de l'aprovació de la seva Constitució, centenars de càrrecs electes de Catalunya han preferit no fer festa davant una llei que coarta la llibertat de Catalunya i dels seus ciutadans. Aquest és el manifest que s'ha llegit en alguns dels ajuntaments de Catalunya a proposta de l'AMI (Associació de Municipis per la independència)

MANIFEST 6D 

Treballem per Catalunya 

Els alcaldes i alcaldesses treballem pels nostres pobles i ciutats, pel nostre país. Els 365 dies de l’any, de forma incansable i sense distinció de festius. La vocació de servei públic fa que estiguem a disposició de la nostra ciutadania, sempre, com un fet habitual. 

En aquest marc, gens excepcional, treballem avui també, dia 6 de desembre, per Catalunya. 

Com a país democràtic creiem que els dies festius han de ser representatius d’una sensibilitat majoritària i pròpia, mai imposada. 

Per aquest motiu els regidors i regidores de l’Ajuntament de (nom del municipi) volem 

MANIFESTAR que 

Treballem avui com qualsevol altre dia des del respecte més absolut per la diversitat política i social de Catalunya. No ens trobem còmodes commemorant una Constitució Espanyola que havia de garantir els drets elementals de la ciutadania i que ha acabat essent utilitzada per aquells que els volen limitar. Un text constitucional que s’utilitza políticament en contra de Catalunya, una i altra vegada. 

En l’actualitat, la interpretació de la Constitució espanyola està clarament polititzada per un tribunal il·legítim com el Tribunal Constitucional. La cotilla que suposa la Constitució acaba convertint-la en una presó per la democràcia, que impedeix al poble català decidir lliurement sobre el seu futur polític. En nom del text constitucional se suspenen lleis que afecten les necessitats més bàsiques de la ciutadania de Catalunya, com les lleis per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, per la igualtat efectiva entre dones i homes, la prohibició de la celebració de les curses de braus o l’impost de dipòsits bancaris són només algunes de les 24 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional des del 2010. El Tribunal Constitucional intenta tallar de soca-rel qualsevol resolució del Parlament de Catalunya. D’aquesta manera, l’Estat, lluny d’actuar amb sentit democràtic, continua amb la seva intransigència i posa la mordassa a la veu de la majoria representada al Parlament. 

Darrerament, hem vist també com el text constitucional acaba essent utilitzat com a Codi Penal per investigar els càrrecs electes que en l’exercici de les seves funcions permeten el debat a Catalunya sobre el procés sobiranista. 

Constatem que la via per a la reforma de la Constitució espanyola és un camí que no porta enlloc i que alguns partits proposen per recentralitzar l’Estat i liquidar l’autogovern. No hi ha, per tant, cap esperança en cap reforma constitucional amb garanties de millora de l’estatus de Catalunya, com a integrant d’un suposat Estat federal. Per tot això, reafirmem que la plena sobirania de Catalunya i la garantia dels drets dels ciutadans i ciutadanes passa únicament per l'obertura d'un procés constituent en el marc de la República Catalana. Apostem per promoure als nostres municipis, de forma coordinada amb el Parlament de Catalunya, el procés constituent, el debat social i ciutadà que ha de servir de base a la futura constitució catalana. Construirem un país plural, divers, modern, socialment just i amb fortes conviccions democràtiques. 

Volem que els valors del futur estat estiguin basats en la solidaritat i el civisme, perquè aquestes són les arrels del nostre poble. Som terra d’acollida, som un país que vol garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom. Respectem la diversitat perquè ens enriqueix com a societat i promovem la igualtat d’oportunitats com a única manera d’avançar cap a un futur millor i més just. 

Avui, dia 6 de desembre, treballem per la convivència i el civisme. Avui, més que mai, convertim els nostres pobles i ciutats en exemples de participació, de civisme, i contribuïm a sensibilitzar sobre les desigualtats socials. 

I finalment, ens comprometem a fer difusió de les activitats que avui desenvolupem a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #treballemxcat 

Un Thyssen mai vist, al CaixaForum

Un Thyssen mai vist és el títol d'una de les exposicions que ara per ara es poden visitar al CaixaForum de Barcelona, i que estarà disponible fins al 5 de febrer.

Es tracta d'una mostra que acull fins a seixanta-tres peces de la col·lecció del Museu Thyssen-Bornemisza amb obres que abasten un ampli repertori d'artistes, de Rubens a Picasso passant per Cézanne, Courbet, Pissarro, Juan Gris, el Greco o Fra Angelico, entre d'altres.

El motiu de l'exposició és commemorar el 25è aniversari de la creació del Museu Thyssen de Madrid.

En aquesta ocasió, la manera com s'ha organitzat l'exposició es tradueix en cinc espais temàtics -no cronològics- i que s'agrupen sota els següents epígrafs:

- la pintura religiosa

- retrats i personatges

- la destrucció de l'objecte, la natura morta

- del paisatge còsmic a l'interior del bosc

- de la veduta al laberint urbà

Com ens té acostumats, el CaixaForum posa a l'abast de la ciutadania un aparador cultural de primer nivell.

Jo vull que vinguin #VolemAcollir