Fa 50 anys que Joan Baez va publicar un disc de nadales d'arreu del món, i entre les seleccionades va escollir El cant dels ocells (The carol of the birds), una nadala tradicional catalana que després de la guerra civil va popularitzar el gran Pau Casals en els seus concerts a tots els continents, i que en certa manera va acabar esdevenint un símbol del nostre país.
Tot sembla indicar que la creació d'El cant dels ocells data del segle XVII i en la cançó s'explica la joia de la natura el dia en què neix el nen Jesús a l'establia.
Al veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
L'àliga imperial
pels aires va voltant,
cantant amb melodia,
dient: 'Jesús és nat
per treure'ns de pecat
i dar-nos l'alegria'.
Respon-li lo pardal:
'Esta nit és Nadal,
és nit de gran contento'.
El verdum i el lluer
diuen, cantant també:
'Oh, que alegria sento!'
Cantava el passarell:
'Oh, que formós i que bell
és l'Infant de Maria!'.
I lo alegre tord:
'Vençuda n'és la mort,
ja neix la Vida mia'.
Cantava el rossinyol:
'Hermós és com un sol,
brillant com una estrella'.
La cotxa i lo bitxac
festegen el manyac
i sa Mare donzella.
La garsa, griva i gaig
diuen: 'Ja ve lo maig'.
Respon la cedernera:
'Tot arbre reverdeix
tota planta floreix
com si tot fos primavera'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada