dijous, 31 de gener del 2019

La Ribera d'Ebre, seu de la Mobile Week Catalunya


D'uns anys ençà, el Mobile World Capital converteix Barcelona en el centre tecnològic del món durant unes jornades del mes de febrer, i és que es tracta del principal esdeveniment sobre la indústria mòbil a nivell mundial. Aprofitant les sinergies que provoca aquest fet, s'està estenent aquesta activitat al territori amb una Mobile Week que acull un plegat d'activitats paral·leles arreu del país. Aquest 2019 una de les sis seus és la Ribera d'Ebre, i per primer cop, una comarca rural se suma a aquesta iniciativa, que no deixa de ser un reconeixement a la tasca realitzada pel consell comarcal en l'àmbit de les noves tecnologies, essent pioners en propostes com el coworking rural, entre d'altres.
Els propers dies s'anunciaran les activitats que a la Ribera d'Ebre tindran lloc entre el 18 i el 23 de febrer.
Les altres seus de la Mobile Week Catalunya que se sumen a la nostra comarca són la pròpia ciutat de Barcelona, i els municipis de Girona, Lleida, Reus i Igualada.
En la presentació l'esdeveniment, el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va assenyalar el camí amb aquest pensament: “un quilòmetre d’asfalt ens connecta al poble del costat; un quilòmetre de fibra òptica, ens connecta al món".

http://www.riberaebre.org/2019/01/29/ribera-debre-sis-mobile-week-catalunya-mwc-comarca-pionera-desplegar-societat-digital-lentorn-rural/

diumenge, 27 de gener del 2019

#MakeAMove

Self-determination is a right, not a crime.
Quins drets tindries ara si ningú hagués lluitat per ells?
L’autodeterminació és un dret, no un delicte.
L’1 d’Octubre els catalans vam exercir el dret a l’autodeterminació. 
L’Estat espanyol vol convertir-lo en un delicte.

 
makeamove.cat

dissabte, 26 de gener del 2019

'El cel no és per a tothom', de Marta Rojals

Marta Rojals, l'escriptora de la Palma d'Ebre, ha tornat a produir una novel·la total amb El cel no és per a tothom. Com li deia l'altre dia a un amic, quan la valores en el seu conjunt, comproves que és una novel·la molt ben parida. Potser ho deia pensant en l'estructura, ja que està ben construïda, tot i els salts temporals endavant i endarrere. Aquesta estructura no sé si ho hem de relacionar amb la seva formació com a arquitecta. Sembla que no hi hagi cap detall menor, i molt menys, cap detall que no tingui tot el seu sentit.
Llegir la Marta Rojals és una alenada d'aire fresc, començant pels seus personatges, contemporanis a nosaltres, i que des de la seva "normalitat", és capaç de crear unes trames que t'enganxen i uns personatges ben treballats, amb totes les contradiccions que arrosseguem.
Cadascun dels tres llibres que la Marta Rojals porta publicats fins ara són diferents però a la vegada tenen en comú que han creat un estil propi, amb una llengua molt viva, i que precisament aquesta riquesa, dona veracitat a la caracterització dels personatges.
Si anem a l'argument d'El cel no és per a tothom ens trobem amb una història de família, i més en concret, en la història de tres germans (Pep, Eva i Sara Costa) al llarg de quaranta anys. Una relació fraternal amb els alts i baixos provocats malentesos, moments de discòrdia o directament de conflicte, especialment entre les dos germanes grans, les bessones Sara i Eva. Mentre que en Pep, per la seva banda, sovint es troba al mig o simplement mediant entre elles. 
La relació de germans es veu enterbolida perquè cadascun d'ells s'enfronta als seus somnis o a les seves il·lusions de manera diferent, i per tant, és motiu de recel. Però un delicat afer familiar que afecta l'Eva fa que es produeixi una trobada entre tots tres germans. 
Si obrim el focus de l'objectiu, s'amplia el clan familiar als pares dels germans Costa i les seves respectives parelles, i els dos fills en el cas de l'Eva. El pare, malalt, té una gran afició a l'aviació -que només ha transmès a la Sara, hostessa- mentre que la mare treballa de perruquera. La relació del matrimoni és tot menys idíl·lica. El món dels avions és molt present al llarg de les gairebé sis-centes pàgines de la novel·la, i explica moltes de les coses que ocorren.
La vida sentimental dels germans també apareix amb parelles obertes de la Sara, matrimoni i separacions de l'Eva o la parella del Pep, la Cris.
Com es diu en alguna ressenya que he llegit, d'una forma de vegades accessòria i d'altres vegades més evident, però l'obra reflecteix el canvi del país a tots nivells en aquestes quatre dècades "com un diorama en moviment".
Val la pena llegir-la, i sap greu quan vas veient que s'acaba.

dimecres, 23 de gener del 2019

Verkami pel llibre 'Quina canya!'


Els amics Biel Pubill i Miqui Giménez han endegat una campanya de micromecenatge per la publicació del llibre QUINA CANYA! Joguinetes.
Com el seu nom indica, la canya és la protagonista. Es tracta d'un llibre d'il·lustracions i text de 150 pàgines en què t'ensenyen a com construir una joguina o un instrument de canya pas a pas.
La publicació veurà la llum abans de Sant Jordi.
Per saber més del projecte i per fer-hi una aportació, us podeu adreçar al següent enllaç: 

dimarts, 22 de gener del 2019

Commemoracions catalanes de 2019

Esdeveniments
Narcís Monturiol
  • 300 anys de la creació de les Esquadres de Catalunya. 
  • 100 anys de la vaga de “la Canadenca”. 
  • 100 anys de la fundació de “la Colla de Sabadell”. 
  • 100 anys de la fundació del Grup Excursionista i Esportiu Gironí.
  • 80 anys dels exilis que va comportar el final de la Guerra Civil espanyola.
  • 50 anys de la primera Universitat Catalana d’Estiu.
Personalitats
  • 200 anys del naixement de Narcís Monturiol i Estarriol, enginyer i inventor.
  • 100 anys del naixement de Ramon Margalef i López, ecòleg.
  • 100 anys del naixement de Joan Brossa i Cuervo, poeta, dramaturg i artista plàstic.
  • 100 anys de la mort de Modest Urgell i Inglada, pintor.
  • 100 anys de la mort de Dolors Monserdà i Vidal, escriptora.
  • 100 anys del naixement de Teresa Pàmies i Bertran, escriptora, periodista i política.
  • 50 anys de la mort de Margarida Xirgu i Subirà, actriu.
  • 50 anys de la mort de Simona Gay (Simona Pons i Trainier), poeta i aquarel·lista de la Catalunya Nord.
  • 50 anys de la mort d’Alexandre Galí i Coll, pedagog i historiador.
  • 50 anys de la mort de Teresa Bartomeu i Granell “Tissy”, pionera de l’esquí femení.
govern.cat
 

dilluns, 21 de gener del 2019

Cervera 2019


Cervera pren el relleu de Manresa com a Capital de la Cultura Catalana, esdevenint la setzena ciutat que rep aquest reconeixement al llarg del temps.
La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.
Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015), Vic (2016), Reus (2017) i Manresa (2018). Les ciutats escollides per les següents edicions són el Vendrell (2020) i Tortosa (2021).

dissabte, 19 de gener del 2019

diumenge, 13 de gener del 2019

Casa 1 d'octubre

El local de votació del referèndum de l'1 d'octubre a Ascó, a la plaça del Fossar Vell, ha esdevingut la Casa 1 d'octubre. A la placa commemorativa s'hi pot llegir:

L'1 d'octubre de 2017 el poble d'Ascó 
va lluitar pe la dignitat i va defensar la democràcia.
Pels qui no hi són!
pels qui hi som!
i pels que vindran!
Llibertat!

Resultats referèndum:
732 vots: 691 Sí, 31 No, 5 blancs i 5 nuls.

Foto: Jaume Ferrús

dissabte, 12 de gener del 2019

Retallable de la festa de Sant Antoni

De la mà de l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó i dels Majorals de Sant Antoni 2017-2019, i en col·laboració amb l'ajuntament, s'ha editat un nou producte per promocionar aquesta celebració, es tracta d'un retallable que conté els principals elements i personatges que caracteritzen la festa de Sant Antoni a Ascó. Les il·lustracions són obra de Jaume Ferrús i Serra.
La foguera i la jota; els majorals i el mossèn; la imatge de Sant Antoni; les corrides de cavalls, matxos i rucs; els músics; les coques; el carret d'intendència... són els protagonistes d'aquest retallable que es presenta en quatre làmines i que es podrà adquirir aquests dies per un preu simbòlic de 2 euros.  




divendres, 11 de gener del 2019

Medalles d'Or de la Generalitat 2018

El Govern ha acordat atorgar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya 2018 a les següents figures: l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell; el jurista Carles Viver i Pi-Sunyer; i l'estudi RCR Arquitectes.
La Medalla d’Or és la màxima distinció honorífica que atorga l’Executiu per reconèixer les persones i col·lectius que amb la seva aportació hagin prestat serveis rellevants, destacats, eminents o extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

El decret de concessió de la Medalla d’Or posa en relleu la trajectòria de Carme Forcadell “en la defensa dels drets humans, el parlamentarisme i les llibertats fonamentals, així com el foment de la llengua i la igualtat efectiva de gènere”. De Carles Viver i Pi-Sunyer, el Govern reconeix la seva trajectòria "en l’àmbit del dret i la ciència política” i el seu “compromís amb la democràcia i la llibertat del nostre país”. Pel que fa a l’estudi RCR Arquitectes, el decret de concessió subratlla “la seva trajectòria en l’àmbit de l’arquitectura, el paisatge i l’art” i la “projecció internacional obtinguda a través d’una obra que dona a conèixer el nostre país amb prestigi i gran interès cultural”.
Sala de Premsa - Generalitat de Catalunya

dijous, 10 de gener del 2019

Recordant la barca d'Ascó

Foto: M. Pilar Biarnés
Ara que s'han complert els 25 anys de la revista Malpàs, el primer número de la qual va aparèixer el mes d'agost de 1993, he tingut ocasió de fullejar els 100 exemplars editats des d'aleshores. En el primer número apareixia aquest poema escrit per un fill d'Ascó que aleshores no hi vivia però que no podia passar per alt un dels elements que identificaven l'Ascó de la seva infantesa i joventut: la barca. L'autor del poema era el sr. Josep Franquet Buixeda.

RECORDANT LA BARCA D'ASCÓ
D'una vora a l'altra
passaven els carros i la gent,
a treballar les terres,
per guanyar-se el sosteniment.

Cada dia, fes fred o fes calor,
tant si plovia, com si no,
el barquer i la barca.
anaven fent la seva missió.

La barca mai no parava.
els passava al matí,
i quan es feia fosc
els anava a recollir.

També servia la barca,
per poder-se recrear,
els promesos i els infants
s'hi podien passejar.

Això va durar molts anys,
fins que, allí, un pont es va fer,
que a la barca va dir:
Au! Ja te'n pots anar d'aquí.

La van lligar amb unes cordes,
a uns arbres de vora el riu,
on, enmig de les branques,
els rossinyols hi feien el niu.
POBRA BARCA!

I allí, sola, es va quedar,
ja que el barquer no hi anà,
i fins s'ha dit que uns pescadors
la van anar a plorar.

Entre les branques dels arbres,
la barca es mirava el pont,
i es posava tota trista, veient
com hi passava tothom.

Els rossinyols no paraven
de cantar i refilar,
potser, el que volien,
era a la barca consolar.
POBRA BARCA!

Llamps, trons i tempestes,
van fer que el riu s'abraonés,
i trencant-se les amarres,
l'aigua avall se l'endugués.
Xocava contra les roques del riu,
cops per aquí, cops per allà,
es va quedar embarrancada
i ningú, li va allargar la mà.
POBRA BARCA!

Què seríem si no tinguéssim memòria?
No podríem tenir amics...
ni tan sols ser agraïts.
No podríem estimar la nostra història.

Sabríem d'on venim?
Tampoc el que som.
Ni sabríem el que hem fet,
i menys el que ara tenim.

Jo, la barca trauria del riu.
Li faria un pedestal,
pels volts, un frondós jardí.
Almenys, jo, m'ho miro així.
JOSEP FRANQUET i BUIXEDA

dimecres, 9 de gener del 2019

Vinton Cerf, Premi Internacional Catalunya

Avui el president de la Generalitat ha fet públic el nom del guardonat en el XXX Premi Internacional Catalunya, es tracta del vicepresident de Google i un dels "pares" d'Internet, Vinton Cerf
Aquest guardó es concedeix anualment, des de 1989, a persones que amb la seva feina contribueixen a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
De Cerf s'ha destacat la seva contribució en el desenvolupament d'internet "com a infrastructura bàsica de la nostra societat, vetllant sempre perquè sigui una xarxa oberta a tothom". A més el president Torra ha remarcat que Cerf era el president de l'organisme internacional que va autoritzar el domini .cat, i que "va actuar amb una imparcialitat i professionalitat lliure d'influències alienes, la qual cosa va acabar essent decisiva per a la consecució del primer domini d'una llengua a internet".

El guardó el lliurarà el President de la Generalitat el 25 de març.


Dades biogràfiques
VINTON CERF
Nascut a New Haven, Connecticut, als Estats Units d’Amèrica, el 1943, Vinton G. Cerf es graduà en Matemàtiques el 1965 a la Universitat de Stanford i es doctorà en Ciències de la Computació a la Universitat de Califòrnia, el 1972. Amb només 25 anys treballà en el motor de coet F-1, que va servir per propulsar el coet Saturn V, que va viatjar a la Lluna, i a principis dels anys 70 començà a treballar amb Robert Kahn en el desenvolupament d'un conjunt de protocols de comunicacions per a la xarxa militar ARPANET (Advanced Research Projects Agency Network), predecessora d’internet, finançat per l'agència governamental DARPA (Defense Advanced Research Projects Agency). 
L’objectiu era crear una "xarxa de xarxes" que permetés distribuir informació entre ordinadors dispersos arreu del món i interconnectar les diferents xarxes del Departament de Defensa nordamericà, totes de diferent tipus i funcionant sobre diferents sistemes operatius, amb independència del tipus de connexió (radioenllaços, satèl·lits i línies telefòniques), per tal de disposar d'un centre de comandament i control per prevenir o respondre a un eventual atac nuclear, en el context de la guerra freda que enfrontava els països occidentals, liderats pels Estats Units, amb el bloc de l'est, comandat per la Unió Soviètica. Les investigacions, liderades per Vinton Cerf, primer des de la Universitat de Califòrnia (1967- 1972) i posteriorment des de la Universitat de Stanford (1972-1976), dugueren al disseny del conjunt de protocols que avui són coneguts com a TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol), que fou presentat per Cerf i Kahn el 1972. Entre 1976 i 1982, treballant a DARPA, Vinton Cerf fou pioner en el desenvolupament de la transmissió per ràdio i satèl·lit de paquets, responsable del projecte Internet i del programa d'investigació de seguretat a la xarxa. Preocupat pels problemes de connexió de xarxes, el 1979 establí la Internet Configuration Control Board, que posteriorment passà a denominar-se Internet Activities Board, i en fou el seu primer president.
A la dècada dels 80 Cerf es traslladà a MCI Communications Corp., una empresa de telecomunicacions nord-americana fonamental en els canvis legals i normatius en la competència de la indústria telefònica. Entre 1982 i 1986 Cerf va dissenyar el primer sistema de correu electrònic (MCI Mail) connectat a internet. El 1992 ell i Kahn, entre d’altres, van fundar la Internet Society, per proporcionar lideratge en educació, política i estàndards relacionats amb internet. Cerf va ser-ne el primer president. El 1997 ingressà al Patronat de la Universitat Gallaudet, una universitat per a l'educació dels qui tenen problemes auditius, que el mateix Cerf pateix. El 1999 es va incorporar al consell de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), que va presidir fins al 2007. Des de l’any 2005 Vinton Cerf és vicepresident mundial de Google Inc., i col·labora amb moltes organitzacions que treballen perquè internet ofereixi un valor humanitari. És partidari dels projectes innovadors que experimentin amb nous enfocaments per als problemes globals, com ara la bretxa digital, la bretxa de gènere i la naturalesa canviant dels llocs de treball. Cerf també està treballant en el projecte Internet Interplanetari amb diversos laboratoris de la NASA, amb l’objectiu de comunicar-se de planeta a planeta. Vinton Cerf ha rebut nombrosos premis i condecoracions, com el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica (2002, compartit amb Lawrence Roberts, Robert Kahn i Tim Berners-Lee), per haver dissenyat i realitzat un sistema que està canviant el món en oferir possibilitats abans impensables per al progrés científic i social; el Premi Turing (2004, compartit amb Robert Kahn), considerat com el Premi Nobel de la Informàtica, atorgat per l'Associació internacional per a la Maquinària Computacional (ACM) a qui hagi contribuït de manera transcendental al camp de les ciències computacionals; i el Premi Japó (2008, compartit amb Robert Kahn), per la creació d’internet i els seus protocols de comunicació. Cerf és doctor honoris causa per nombroses universitats d’arreu del món, entre d’altres la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i la Universitat Ramon Llull de Barcelona. 
(Nota de premsa Generalitat de Catalunya)

dilluns, 7 de gener del 2019

Exposició "100 números de Malpàs (1993-2018)"

Aquestes primeres setmanes de trimestre es podrà visitar al vestíbul de l'edifici nou de l'Escola Sant Miquel una exposició que fa un recorregut per les 100 portades de la revista Malpàs des que va aparèixer l'agost de 1993 fins a l'actualitat. 

Biel Pubill
Biel Pubill

diumenge, 6 de gener del 2019

Ascó a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya


L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya va ser una institució fundada a Barcelona el 1922 i que fins a la guerra del 36 es va dedicar a recollir d’una manera exhaustiva la música popular dels Països Catalans, però també rondalles, refranys, danses i entremesos. En aquest període van arribar a aplegar més de 40.000 documents.
Actualment aquest fons està dipositat a l’Abadia de Montserrat.
L’any 1993 el pare Josep Massot i Muntaner va estudiar aquest fons i d’aquí en van sorgir algunes obres com per exemple l’Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (L'Abadia de Montserrat, 1993). En aquesta obra hi trobem el següent material que va ser recollit a Ascó (s'hi indica com comencen les diferents cançons aplegades):

M’ha vengut un pensament 
un pensament al instant 
de tornarmen colometa 
y anarmen pel mon volan.
**
Ya sen encontraren dos
 dos per una carretera 
ya’n veu el cel vermell 
diuen qu’es senyal de guerra.
**
Soch d’una ciutat mol gran 
que Gandafia s’anomena 
les parets ne son de sucre 
y les portes de canyella.
**
Portal de Betlem 
portal molt hermos 
ni ha nat un home 
molt alt i dispost.
**
A Sant Jaume vull anar
a Sant Jaume de Galícia
ab la gayata a la ma
 y’ls rosaris a la cinta.
**
L’infantó no vol callar 
ni en breçol ni en cadira 
sino’l reconet del foch 
en los braços de la dida.
**
Ya sen van á cullir flors 
a la costa de la Solana 
á la primera que cull 
ya repica la campana.

dissabte, 5 de gener del 2019

Els Reis d'Ascó ara fa 40 anys (1979)

Probablement els Reis ja estan enfilant l'últim tram del trajecte per tal d'arribar a tots els pobles i ciutats en la nit més màgica de l'any. És un dia especial, sobretot pels més petits de les llars: l'emoció amb què viuen les hores prèvies, la il·lusió per veure'ls de prop des de dalt de la carrossa o de seure a les seves faldes en rebre els regals, l'alegria perquè un any més han estat bondadosos...
Un dia com avui recupero unes imatges dels Reis o dels Reixos d'Ascó de l'any 1979, és a dir que tot just avui fa 40 anys. Això és possible gràcies al fons Carmel Biarnés que està dipositat a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i que en permet la consulta gràcies a la digitalització.
Aquestes imatges que acompanyen l'apunt formen part d'un reportatge de 60 fotografies que es pot consultar mitjançant el següent enllaç:

I com va ensenyar la meva iaia Pepa a les seves filles:
Esta nit és nit de Reis,
baixaran pel fumeral,
i mos portaran rosquetes 
i una ampolla de vinblanc.

Fons Carmel Biarnés (Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre)
Fons Carmel Biarnés (Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre)

divendres, 4 de gener del 2019

El Petit Príncep, el musical

Ja fa cinc temporades que al voltant de les festes de Nadal hi ha en cartellera a Barcelona una adaptació en format de musical de l'obra El Petit Príncep. Això és a la Sala Barts i continua mantenint una afluència de públic més que remarcable.
Si de per sí El petit príncep (d'Antoine de Saint-Exupéry) és un d'aquells llibres que deixem empremta, sigui quin sigui el moment en què el llegeixis, el musical tampoc et deixa indiferent. Fins i tot, hi descobreixes nous matisos en la mirada neta d'un protagonista que amb un deix d'ingenuïtat no deixa de transmetre lliçons de vida. Des del moment en què el Petit Príncep arriba a la Terra des del seu asteroide B612, es reprodueixen les escenes amb l'aviador, per descomptat, però també amb la rosa, el comptable, el borratxo, o la guineu, entre d'altres. 
Els actors fan una bona feina damunt de l'escenari, i l'escenografia és molt visual i atractiva amb la projecció de mappings. Sens dubte, una bona feina per tal de portar damunt de l'escenari el que segurament és un dels llibres més populars del segle XX.
I al final, tots sabem que "l'essencial és invisible als ulls".


Repartiment temporada 2018/19: 
Diana Roig - Júlia Bonjoch - Jordi Coll - Josep Palau - Marc Pociello - Xavi Duch

dijous, 3 de gener del 2019

Atur registrat a la Ribera d'Ebre

Catalunya ha tancat l'any 2018 amb 25.111 aturats registrats menys, cosa que suposa una reducció d'un 6'6% respecte les dades d'ara fa un any. Actualment hi ha 392.907 persones apuntades al Servei Català d'Ocupació, la xifra més baixa des de 2008, al començament de la crisi econòmica.
Quant a les afiliacions a la Seguretat Social, s'ha assolit la xifra de 3.396.621 persones, gairebé 100.000 cotitzants més que l'any passat.
A la Ribera d'Ebre hi ha 1.075 persones registrades a l'atur, que són 188 persones menys que fa un any (1.263 aturats) i que representa una disminució del '8'5%.  Aquesta dada suposa un atur registral del 12'15%, mentre que fa un any era del 12'82%.
Dels 14 municipis de la comarca, en 12 hi ha hagut una disminució en el nombre d'aturats, mentre que a Tivissa hi ha hagut un lleu increment de 3 persones, a la Palma d'Ebre es manté amb el mateix nombre de persones sense feina registrades al SOC.
En nombres absoluts, les poblacions amb major disminució de persones registrades a l'atur des del desembre de 2017 fins ara han estat Móra d'Ebre (-56), Móra la Nova (-50) i Ascó (-29).
Els pobles amb una major percentatge d'aturats són Móra la Nova, Garcia i Riba-roja d'Ebre. En canvi, aquells que tenen un menor índex d'atur són Benissanet, la Palma d'Ebre i Rasquera.

dimecres, 2 de gener del 2019

Padró d'Habitants 2018

Mentre Catalunya assoleix el màxim històric de població (7.600.065 habitants), la Ribera d’Ebre manté la tendència a la baixa de la dècada i se situa per sota dels 22.000 habitants (21.964) havent perdut 2.000 habitants d’ençà de 2011. Les causes són d’una banda un creixement vegetatiu negatiu (159 naixements per 255 defuncions al llarg de 2017) i per una altra banda, un saldo migratori negatiu en 172 persones (438 immigrants per 610 emigrants). Aquestes són les dades resultants de la revisió del Padró d’Habitants a 1 de gener de 2018.
Si anem al detall dels municipis de la comarca, únicament en tres dels catorze hi ha un augment de població (Móra d’Ebre 17; Vinebre, 4; i Móra la Nova, 1). Dels municipis on hi ha davallada de població és especialment sensible a Flix (-114), Tivissa (-38) i Benissanet (-30).
La població amb major nombre d’habitants és Móra d’Ebre amb 5.642 habitants, i el poble més petit de la comarca és la Palma d’Ebre amb 353 habitants.
En el cas d’Ascó, és el quart poble amb més habitants darrere de Móra d’Ebre, Flix i Móra la Nova, però també té una davallada de població de 14 habitants, sobretot causat pel creixement vegetatiu negatiu (major nombre de defuncions que de naixements). En el que portem de segle Ascó s’ha situat per sobre dels 1.600 empadronats (un mínim de 1.601 dels anys 2005-2008 fins als 1.695 empadronats de l’any 2016).

Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera:

Les xifres del Rogle el 2018



Com cada inici d'any, és moment de fer balanç de les dades que ha registrat l'activitat del blog al llarg de 2018.
L'estadística indica que durant l'any 2018 Lo Rogle ha sumat un total de 1.576 internautes únics (usuaris diferents que l’han consultat). A més, s’han registrat 2.476 visites i un total de 2.956 pàgines vistes.
Els mesos amb major nombre de visites han estat setembre i gener.
La mitjana anual ha estat de 6,78 visites diàries. Gràcies a tots!
D’altra banda, al llarg d’aquest any que hem acabat s’han publicat un total de 180 apunts.

dimarts, 1 de gener del 2019

Primer d'any


PRIMER D’ANY 

He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.


JOAN VINYOLI, Ara que és tard. Barcelona: Edicions 62, 1975.