dissabte, 26 de gener de 2019

'El cel no és per a tothom', de Marta Rojals

Marta Rojals, l'escriptora de la Palma d'Ebre, ha tornat a produir una novel·la total amb El cel no és per a tothom. Com li deia l'altre dia a un amic, quan la valores en el seu conjunt, comproves que és una novel·la molt ben parida. Potser ho deia pensant en l'estructura, ja que està ben construïda, tot i els salts temporals endavant i endarrere. Aquesta estructura no sé si ho hem de relacionar amb la seva formació com a arquitecta. Sembla que no hi hagi cap detall menor, i molt menys, cap detall que no tingui tot el seu sentit.
Llegir la Marta Rojals és una alenada d'aire fresc, començant pels seus personatges, contemporanis a nosaltres, i que des de la seva "normalitat", és capaç de crear unes trames que t'enganxen i uns personatges ben treballats, amb totes les contradiccions que arrosseguem.
Cadascun dels tres llibres que la Marta Rojals porta publicats fins ara són diferents però a la vegada tenen en comú que han creat un estil propi, amb una llengua molt viva, i que precisament aquesta riquesa, dona veracitat a la caracterització dels personatges.
Si anem a l'argument d'El cel no és per a tothom ens trobem amb una història de família, i més en concret, en la història de tres germans (Pep, Eva i Sara Costa) al llarg de quaranta anys. Una relació fraternal amb els alts i baixos provocats malentesos, moments de discòrdia o directament de conflicte, especialment entre les dos germanes grans, les bessones Sara i Eva. Mentre que en Pep, per la seva banda, sovint es troba al mig o simplement mediant entre elles. 
La relació de germans es veu enterbolida perquè cadascun d'ells s'enfronta als seus somnis o a les seves il·lusions de manera diferent, i per tant, és motiu de recel. Però un delicat afer familiar que afecta l'Eva fa que es produeixi una trobada entre tots tres germans. 
Si obrim el focus de l'objectiu, s'amplia el clan familiar als pares dels germans Costa i les seves respectives parelles, i els dos fills en el cas de l'Eva. El pare, malalt, té una gran afició a l'aviació -que només ha transmès a la Sara, hostessa- mentre que la mare treballa de perruquera. La relació del matrimoni és tot menys idíl·lica. El món dels avions és molt present al llarg de les gairebé sis-centes pàgines de la novel·la, i explica moltes de les coses que ocorren.
La vida sentimental dels germans també apareix amb parelles obertes de la Sara, matrimoni i separacions de l'Eva o la parella del Pep, la Cris.
Com es diu en alguna ressenya que he llegit, d'una forma de vegades accessòria i d'altres vegades més evident, però l'obra reflecteix el canvi del país a tots nivells en aquestes quatre dècades "com un diorama en moviment".
Val la pena llegir-la, i sap greu quan vas veient que s'acaba.