dijous, 10 de gener de 2019

Recordant la barca d'Ascó

Foto: M. Pilar Biarnés
Ara que s'han complert els 25 anys de la revista Malpàs, el primer número de la qual va aparèixer el mes d'agost de 1993, he tingut ocasió de fullejar els 100 exemplars editats des d'aleshores. En el primer número apareixia aquest poema escrit per un fill d'Ascó que aleshores no hi vivia però que no podia passar per alt un dels elements que identificaven l'Ascó de la seva infantesa i joventut: la barca. L'autor del poema era el sr. Josep Franquet Buixeda.

RECORDANT LA BARCA D'ASCÓ
D'una vora a l'altra
passaven els carros i la gent,
a treballar les terres,
per guanyar-se el sosteniment.

Cada dia, fes fred o fes calor,
tant si plovia, com si no,
el barquer i la barca.
anaven fent la seva missió.

La barca mai no parava.
els passava al matí,
i quan es feia fosc
els anava a recollir.

També servia la barca,
per poder-se recrear,
els promesos i els infants
s'hi podien passejar.

Això va durar molts anys,
fins que, allí, un pont es va fer,
que a la barca va dir:
Au! Ja te'n pots anar d'aquí.

La van lligar amb unes cordes,
a uns arbres de vora el riu,
on, enmig de les branques,
els rossinyols hi feien el niu.
POBRA BARCA!

I allí, sola, es va quedar,
ja que el barquer no hi anà,
i fins s'ha dit que uns pescadors
la van anar a plorar.

Entre les branques dels arbres,
la barca es mirava el pont,
i es posava tota trista, veient
com hi passava tothom.

Els rossinyols no paraven
de cantar i refilar,
potser, el que volien,
era a la barca consolar.
POBRA BARCA!

Llamps, trons i tempestes,
van fer que el riu s'abraonés,
i trencant-se les amarres,
l'aigua avall se l'endugués.
Xocava contra les roques del riu,
cops per aquí, cops per allà,
es va quedar embarrancada
i ningú, li va allargar la mà.
POBRA BARCA!

Què seríem si no tinguéssim memòria?
No podríem tenir amics...
ni tan sols ser agraïts.
No podríem estimar la nostra història.

Sabríem d'on venim?
Tampoc el que som.
Ni sabríem el que hem fet,
i menys el que ara tenim.

Jo, la barca trauria del riu.
Li faria un pedestal,
pels volts, un frondós jardí.
Almenys, jo, m'ho miro així.
JOSEP FRANQUET i BUIXEDA