No passareu! i si passeu,
serà damunt d’un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.¡Mes, no serà! ¡Per més que feu,
no passareu!
No passareu! I si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
¡Mes, no serà! ¡Per més que feu,
no passareu!
No passareu! I si passeu,
decidirà un cop més la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
¡Mes, no serà! ¡Per més que feu,
no passareu!
A sang i a foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, ¿què hi fa, si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per ‘xo cantem: “¡Per més que feu,
no passareu!”
APEL·LES MESTRES
(Poema d'Apel·les Mestres del qual Jordi Cuixart n'ha llegit un fragment en la seva declaració davant del Tribunal Suprem d'avui. Quanta dignitat!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada