dissabte, 1 d’agost del 2020

Carles Puigdemont: M'explico (de la investidura a l'exili)


Carles Puigdemont ha publicat un volum que abasta des del gener de 2016, quan va ser investit president de la Generalitat, fins el desembre de 2017, amb les eleccions convocades en plena aplicació de l'article 155 de la constitución, passant sens dubte per una de les fites de la nostra història recent, la celebració de l'1-O,
Resulta interessant veure com aquells mesos tan intensos es vivien des de dins, ja que tota aquesta informació l'havíem rebut des de la mirada de la premsa. La mirada és diferent. Els detalls són importants. Tot plegat t'ajuda a entendre  aquells esdeveniments viscuts que ja formen part de la història del país. Coneixes de primera mà informació sobre les dates posteriors a la declaració d'independència del 27 d'octubre. Com es va gestar l'exili, com els consellers i conselleres van viure aquell moment de decisió entre emprendre el camí a Bèlgica o bé quedar-se a Catalunya.
Per això ha comptat amb el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, amb qui durant tot aquest temps s'han vist, han compartit converses així com les notes que el president Puigdemont havia anat prenent. Aquest és un primer volum que aplega des de la investidura a l'exili,  i en les properes setmanes apareixerà un segon volum (la reconstrucció del retorn, de 2018 a 2020).
Me l'he llegit en pocs dies tot i les més de 600 pàgines. Quan acabes, et queda una sensació agredolça. Mentre la base independentista anhela la unitat de les formacions i entitats sobiranistes per assolir l'objectiu, observes com els estats majors dels partits no sempre han remat en una mateixa direcció, les deslleialtats hi són constants començant pel vicepresident Junqueras i de gent del PDeCAT (Santi Vila, Marta Pascal). També et causa tristesa l'actitud bel·ligerant del cardenal Omella, no exercint de pastor del seu poble i d'home de pau, i què dir del lehendakari Urkullu? Un personatge que va intentar mediar en el moment més complex de la relació entre Catalunya i Espanya, però pressionant únicament els interlocutors catalans.