Adéu, Espanya?

La setmana passada TV3 va emetre un reportatge amb un títol provocatiu, Adéu, Espanya? Abans que s’emetés ja hi va haver els comentaristes habituals que van posar el crit al cel davant “aital barbaritat” per part de la televisió pública de Catalunya. Però poden estar tranquils, han passat uns quants dies, i encara no s’ha desmembrat Espanya.
Vista la deriva que ha pres TV3 en els darrers temps, sobta que s’hagi emès un reportatge d’aquestes característiques en què es posava damunt la taula l’etern debat de l’encaix català a Espanya posant en paral·lel exemples d’altres nacions que sense ser exactament iguals, comparteixen alguns trets comuns. És així com han mostrat la realitat d’altres nacions sense Estat com Québec, Grenlàndia i Escòcia.
La intencionalitat del reportatge era evident des del mateix títol del programa, però suposo que també ens hagués agradat escoltar veus que ens intentessin convèncer de les bondats de seguir pertanyent a l’Estat espanyol.
Algunes conclusions a les que podem arribar és que cada nació és un món i probablement no poden ser comparables realitats nacionals diferents, viscudes de forma diferent i amb recorreguts històrics diferents. Un altre aspecte que si més no pot sobtar: si comparem la qualitat democràtica dels Estats en els quals conviuen aquestes nacions, em temo que Espanya és la que queda més malparada, ja que dóna la sensació que és la que disposa d’una qualitat democràtica menor. Semblava evident que si la resta de nacions optaven majoritàriament per la sobirania, els Estats respectarien la decisió. En canvi, a les Espanyes no crec que ho tinguin tan clar.