Malpàs 83

De nou rebem l'exemplar trimestral de la revista Malpàs (nú. 83, de juny de 2014) amb una fotografia de portada dels gegants i gegantons d'Ascó, d'Enric Mariano, i amb un editorial que fa balanç de l'actualitat general dels últims mesos (llei Wert, procés sobiranista, abdicació).

Bona part del gruix de contingut està protagonitzat per l'actualitat local i comarcal, pel recull de notícies properes publicades a la premsa, les informacions d'ANAV i del consell comarcal, i  notícies de l'Institut de Flix.

Com ve sent habitual, Malpàs és un dels canals de comunicació de l'Associació Cultural Lo Llaüt, recollint les activitats realitzades i anunciant la propera agenda.

Com sempre interessant conèixer les inquietuds dels joves estudiants: Joan Navarro al "I tu, què estudies?" i Aina Pubill a "Asconencs pel món".

La secció Arrels, a més de les esperades imatges de record fotogràfic, inclou en aquesta ocasió la segona part de la comunicació "Un tast a la festa de Sant Antoni d'Ascó" de Lourdes Ambrós, així com un article que fa un recorregut per la història del sardanisme i dels Aplecs de Sardanes a Ascó, en ocasió del 25è aplec celebrat recentment.

Altres seccions que no podem passar per alt són els articles d'opinió, "Racó literari", "Esports, salut i medi ambient" o "Humor i passatemps", entre d'altres.

La vida escolar en un curs

La vida escolar en un curs. Coses que no sempre s'expliquen és un llibre de Jaume Carbonell i Àngel Serra, professors de la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic.

El podem catalogar com un llibre de fotos, en tant que recull en 100 imatges la vida transcorre en un curs escolar, des dels preparatius que comencen a primers de setembre fins a l'últim dia de classe, des del dia a dia a tots els cicles educatius d'una escola fins a les festes que marquen el calendari, des dels diferents professionals que treballen a una escola a nivell pedagògic fins als que ho fan nivell organitzatiu i administratiu, des dels espais interns del centre fins a l'entorn de l'escola.

Però no podem dir que sigui només un llibre d'imatges, ja que cadascuna va acompanyada amb un text d'una plana que contextualitza o posa en situació allò que reflecteix la imatge.

És un llibre que té un caràcter descriptiu, tant les imatges com el text; no pretén analitzar o interpretar la realitat de les aules, sinó que se cenyeix a deixar constància i documentar allò que ocorre en una escola al llarg d'un any.

L'escola que es retrata en aquest volum és l'Andersen de Vic (Osona) en el curs 2008/09, però força imatges són identificatives de l'esdevenir de qualsevol altra escola. 

Agafo prestada la següent idea que apareix al pròleg, podem dir que és un recull que serveix per "reconèixer la vida quotidiana de l'escola més enllà dels programes oficials i els reglaments prefixats".

La suma de tots els ingredients fan escola.

Pinzellada històrica del castell d'Ascó

Des del Butlletí d'informació municipal d'Ascó -número 18, juliol 2014-, que edita l'Ajuntament, em van demanar la col·laboració a través d'un article que fes una pinzellada històrica del castell d'Ascó. Us l'adjunto.

El despertar del castell d’Ascó

Fa pocs dies, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb motiu d’una actuació arquitectònica al castell de Cardona va dir: “Recuperar el patrimoni és signe de futur. Permet que Cardona mantingui la funció essencial com a lloc de memòria per a tots els ciutadans”. Salvant totes les distàncies, probablement molts veïns es poden fer seva aquesta cita en tant que les tasques d’excavació de les restes del castell d’Ascó han permès que veiessin la llum edificacions concèntriques a una torre i altres elements del castell que portaven segles amagats sota terra.

La silueta del castell ha esdevingut una imatge icònica del paisatge d’Ascó, però de ben segur que no feia prou justícia a la llarga història que ha albirat, i en alguns casos protagonitzat, esdevenint una de les fortaleses importants del curs català de l’Ebre.

La seva privilegiada situació elevada així com la possibilitat d’exercir el control de pas sobre el riu expliquen l’antiguitat i importància del castell. S’especula que la construcció original que presidia el cim del turó era un far d’època preromana per la vigilància sobre el Pas de l’Ase.

Ja en el període sarraí, entre els segles VIII i XII, tot sembla indicar que va ser la residència del valí de Siurana, els dominis del qual arribaven fins als peus del Montsant. Va ser en la reconquesta cristiana d’aquest territori per part del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV que el castell i els seus dominis van passar a mans dels templers (1153), orde que en va rebre la donació definitiva el 1210 de mans del rei Pere I.

El període templer va suposar un engrandiment del castell, i en aquest període s’hi va afegir una església dedicada a Sant Pere, construïda el 1182 arran de l’acord entre el bisbe de Tortosa i els cavallers templers.

Aquest domini s’extingí amb la capitulació després de mesos de setge de les tropes del del rei Jaume II. Era el 12 de gener de 1309. El monarca va fer donació de les terres i els béns que havien estat templers a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem (1318) i va passar a dependre de la Castellania d’Amposta. Aquesta presència santjoanista va perdurar fins a 1851. Però el seu ús com a fortalesa va anar decaient a causa dels estralls de les guerres: va prendre part en les lluites entre la Generalitat i el rei Joan II (1466), va ser destruït en part durant la guerra dels Segadors (1640), i totalment desmantellat a la guerra de Successió (1707) i les guerres carlines del segle dinou.

L’última funció coneguda va ser com a torre de telegrafia òptica al segle XIX.

Les recents tasques de consolidació i conservació han de servir no únicament per preservar el patrimoni sinó també per ajudar a comprendre els orígens del poble així com les vicissituds viscudes al llarg de la història.

Josep Maria Raduà Serra, mestre i periodista

Juny de 2014

Dagoll Dagom, 40 anys

Aquesta setmana Barcelona ha commemorat amb una gran festa els 40 anys de Dagoll Dagom. Ens trobem davant d'una companyia de teatre que en aquestes quatre dècades ha dut a escena muntatges, molts d'ells musicals, que han deixat empremta en l'imaginari teatral del país. Han mantingut el propòsit inicial de vetllar per un teatre popular, i aquest temps han corroborat l'encert, comptant amb la fidelitat dels espectadors.

Parlar de Dagoll Dagom és parlar de "Mar i cel" i "Flor de nit", de "La nit de Sant Joan" i d'"Antaviana", d'"Els Pirates" i del "Mikado", i el llistat podria allargar-se.

Tampoc hem d'oblidar la seva incursió a la televisió amb sèries ben variades, però normalment amb l'humor com a segell identificatiu.

40 anys de qualitat, de bon fer, de prestigi i d'arrelament al país. 

40 anys de màgia.

40 anys de Dagoll Dagom.

Ara és l'hora

Els Goigs a la Mare de Déu del Carme

Ben aviat es publicarà una Carpeta de Goigs dels patrons que s'honoren a la vila d'Ascó, una activitat de recopilació que ha sorgit de la iniciativa conjunta de l'Associació Cultural Lo Llaüt i de la regidoria de Cultura d'Ascó, i que ha comptat amb la complicitat de la Parròquia, i amb la inestimable tasca de Mn. Joan Roig, rector d'Ulldemolins.

Sant Miquel, Santa Paulina, Sant Pere Màrtir, la Mare de Déu del Carme... són algunes de les advocacions que tenen Goigs dedicats al poble. Precisament avui, data en què s'escau la Mare de Déu del Carme, amb forta devoció a Ascó, us transcric un petit text de Mn. Joan Roig en què posa en context els goigs que es canten per la patrona dels llaüters de l'Ebre.

Els Goigs a la Mare de Déu del Carme. És un text ben curiós: l'entrada correspon a un dels goigs més antics i generalitzats d'aquesta advocació, que, a més del del segle XVIII se n'han fet desenes d'edicions, i en alguna de les cobles s'hi ha conservat també algun vers d'aquell text antic però tot el demés fou renovat per algun devot fill d'Ascó, amb més devoció que perícia literària, però tenen una força especial per emocionar el poble quan els canta, i s'hi percep clarament un bon coneixedor del terreny. És una edició refeta, hi he afegit una nova estrofa amb la clàssica il·lustració, escaient i molt correcta que va signada per Santi. (Joan Roig i Montserrat)

Our own south

Més de tres minuts del nostre sud. Prenent prestada la presentació del vídeo: "Res millor pot definir un país que la seva gent, la seva cultura i la seva història, emmarcats pel seu paisatge característic. "El nostre propi Sud" és un viatge imaginari a través del sud de Catalunya, la nostra terra. És difícil transmetre amb imatges, el caràcter d'un poble treballador, honrat i orgullós de la seva cultura, persones que han aconseguit mantenir la seva identitat a través dels anys. És un intent de mostrar alguns dels aspectes més autèntics i entranyables d'aquest territori meravellós i desconegut."

En un país normal és normal portar-se bé amb els veïns

El 9-N ja ha començat

Barcelona go!

Un vídeo espectacular que ha revolucionat la xarxa, on se'ns presenta els actius de Barcelona recorrent els seus principals elements arquitectònics, urbans i culturals, tot potenciant la seva situació privilegiada de mar a muntanya, i el color que impregna un entorn mediterrani.

 

Recull de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2013

Pels volts de Sant Jordi es publiquen les obres dels joves escriptors i escriptores que han estat guardonades en el certamen de narrativa juvenil que convoca la regidoria de cultura d'Ascó, segur que un dels incentius que té la participació en aquest premi de narrativa breu, adreçat a joves d'entre 14 i 20 anys.

Enguany han estat dos les obres publicades en el recull, una de cadascuna de les categories.

El plor dels records, d'Àngela Aubanell i Rams (Gandesa)

Una narració original amb tocs de realisme màgic protagonitzada per Kira Martí, una noia que cada cop que plora, se li esborren els records. Aquesta circumstància no li posa les coses fàcils ja que no és conscient d'alguns fets que han ocorregut a la seva vida, i és que amb el plor li desapareixia aquest bocí de memòria. Ja fos un fet ocorregut fa molt temps, com un fet ocorregut ahir; ja fos una mort estimada com un conflicte a la feina... Es desencadena una lluita contra l'oblit.

Un destí i molts camins, d'Ivet Pubill i Ambrós (Ascó)

En aquesta ocasió, l'Ivet ens presenta un noi, en Toni, que entra a la universitat a estudiar un grau d'enginyeria mecànica, tot i que aquest no és el seu repte laboral, sinó el desig dels pares. Toni volia ser bomber. Com que no es pren seriosament els estudis, els pares el fan fora de casa, i com un emprenedor dels nostres dies, comença un periple laboral... amb l'objectiu últim d'arribar a ser bomber. Ho aconseguirà?

Memòria d'un aplec de sardanes

Aquest 2014 l'Aplec de Sardanes Vila d'Ascó ha complert vint-i-cinc edicions. 
Si fem una mirada enrere, ens hem de remuntar a l'any 1983. Aquell any va ser el primer cop que la ballada de sardanes a Ascó prenia caràcter d’aplec. Però a Ascó s’havien ballat sardanes al primer terç del segle XX –hi ha una imatge que testimonia una ballada a la plaça Major. Però també per festa major es ballaven sardanes, parlem dels anys de la dictadura, en què la sardana apareixia als programes amb el nom de “bailes regionales”, els quals els trobem tant a la Plaça de la Pau com al Pla de l’Església.

Tornem a l’any 1983. En aquell moment, una activa Associació de Veïns va ser l’encarregada de preparar aquell primer Aplec. El lloc escollit per fer la ballada: el pati de les escoles. Un aplec que es va repetir els anys 1984 i 1985 amb el mateix format i indret, i també organitzats per l’esmentada associació.

Després de tres anys, l’Aplec va patir una primera aturada, i va deixar de celebrar-se. Fins que el 1989, un grup d’entusiastes de la dansa van impulsar de nou un Aplec Sardanista i es va traslladar la ballada al Pla de l’Església. Fins el 2006 van ser anys de continuïtat i de consolidació d’un Aplec que any rere any aplegava gent del poble i de pobles veïns. Amb el suport dels diferents ajuntaments, però caldria remarcar especialment dos figures que van ser l’ànima de l’organització: Joan Baiges i a Agustina Raduà. 

Des de l’any 2007 l’Aplec deixa de celebrar-se. Són anys de transició fins que el 2011 l’Associació Cultural Lo Llaüt crea una secció sardanista que serveix d’aixopluc per l’organització de nou de l'Aplec. Aquell any se celebra la 22a edició, amb novetats com poden ser la data de celebració. Es trasllada a la primera setmana de juliol, molt a prop de la festa de Sant Cristòfol, ja que d’aquesta manera la Parròquia organitza un sopar de germanor que serveix per recaptar fons en benefici de Mans Unides, Missions i Càrites. En aquests anys l’Aplec s’ha traslladat de la Plaça de l’Església a la Plaça del Casal.

Sardanes d'Ascó
Si tornem a l’any 1983, curiosament l’any en què es va crear l’Aplec es composava una primera sardana dedicada al nostre poble, tot i que van passar anys fins que va ser ballada pels veïns. És la sardana “Castell d’Ascó” del mestre Miquel Salvadó. Sardana que des de 2011 es balla cada any per l’Aplec en homenatge al músic i compositor local. Cal dir que l’arranjament de la sardana va anar a càrrec d’un dels principals compositors del país, en Tomàs Gil i Membrado, d’Horta de Sant Joan.

L’any 1997 trobem novament una sardana dedicada a Ascó, en aquest cas d’un músic de la Cobla Ciutat de Terrassa, en Daniel Gasulla, i que va titular com a “Records d’Ascó”.

La casualitat ha volgut que aquest any que commemoren el vint-i-cinquè aniversari, el compositor Rafael Xavier Vidal ha composat la sardana "Els jocs de Pandara".

Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà

Amb Dies de frontera, l'escriptor Vicenç Pagès Jordà es va emportar el Premi Sant Jordi de novel·la 2013. Un bon presagi per a una obra que et convida a recórrer per la provisionalitat de l'amor i del desamor a través dels dos protagonistes: en Pau i la Teresa. Quan semblava que l'amor fluïa entre ells, superant els esculls de la maleta que portem carregant cadascun, es produeix "la relliscada", i el que semblava amor comença a trontollar fins al punt que cadascú ha de seguir el seu propi camí, però amb la mirada enrere contínuament davant del dubte d'allò que fan o d'allò que haurien de fer. 

Una novel·la amb molts capítols, molts d'ells breus, que avança amb mirades al davant, al darrere i al costat. Es plantegen interrogants sobre allò que envolta la vida d'una parella: les amistats que ens acompanyen, la família que ens envolta i els vincles laborals que teixim, i el tema estrella, la paternitat. Aspecte que sobrevola sovint en parelles a la frontera dels trenta als quaranta. En aquest sentit, pren la forma de novel·la generacional, no pas pels dubtes que resol però sí per com planteja les inquietuds d'aquesta generació.

Els protagonistes viuen a Figueres, que ja comença a ser terra de frontera, però es desplacen a Agullana i a la Jonquera, on ja podem parlar clarament de frontera, de frontera física davant l'altra frontera, qui sap si fina o insegura o mental, que separa el dubte en una parella, l'encert en una relació o simplement la profunditat de l'amor.

El llibre incorpora recursos d'avui com poden ser informacions del perfil personal a Facebook o una conversa amb Whatsapp, així com l'ús de l'actualitat informativa per oferir un context que tots tenim ben present (com el procés sobiranista o els incendis de l'estiu passat a l'Empordà).

La Teresa va arribar a casa, va trucar a la Lola, va quedar amb la Vero, va regar el Bri. Ara bé, ¿es va reconciliar amb en Pau? La resposta no és senzilla.

XXVè Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

#Vinyoli100

CANÇÓ D'AMOR

No diré mai, no diré mai l’amor,

perquè l’amor no pot ser dit.

No intentaré - no gosaré – l’amor, 

perquè del tot no pot ser assumit.

PoTser, qui sap si per l’areny dels anys 

m’acostaré silenciós al riu

on pesca absort l’home que no somriu,

capblanc, mirant com llisca, sense afanys,

la vida i sent el cant d’un negre ocell.

Potser d’amor li parlaré a ell.

Joan Vinyoli

Bases VI Premi de Periodisme Carmel Biarnés

1.- Tema

Els treballs presentats han de difondre la tasca investigadora que es fa tant des de l’associacionisme com a títol individual sobre temàtiques de caràcter local o comarcal a tots els territoris de parla catalana.

2.- Destinataris

Hi podran optar els autors de treballs periodístics que:

- Difonguin els resultats d’una tasca d’investigació i recerca emmarcada en el camp dels estudis locals i territorials i duta a terme exclusivament per tercers (centres d’estudis, entitats culturals, investigadors a títol individual, etc.). En cap cas l’autor del treball presentat al premi i l’autor de la recerca poden ser el mateix.

- Hagin estat publicats o emesos a través de mitjans de comunicació de masses (premsa escrita, ràdio, televisió i cinema documental, i Internet).

- Hagin estat redactats en llengua catalana, castellana, aranesa, francesa o anglesa.

- Hagin estat publicats o emesos en el període comprés entre l’1-09-2013 i el 31-08-2014.

Els treballs periodístics que no hagin estat elaborats en llengua catalana o castellana, caldrà que es presentin acompanyats d’una transcripció del text al català.

3.- Categories

El Premi inclou quatre categories en funció del suport dels treballs: 

- Premsa escrita

- Ràdio

- Televisió i cinema documental

- Internet

En cadascuna de les categories es podrà presentar un màxim de 2 treballs per autor.

4.- Termini

L’autor o, en el seu cas, el mitjà en el que s’ha publicat o emès el treball periodístic, haurà de presentar-lo per correu certificat o bé personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 Ascó (Ribera d’Ebre).

A) Premsa escrita: es lliurarà un original o una còpia de la publicació on va aparèixer el treball periodístic.

B) Ràdio, televisió i cinema documental: es lliurarà una còpia del material emès. En els casos de programes informatius, s’entregarà una gravació complerta del programa. S’haurà d’entregar també un certificat d’emissió on hi figuri el dia i l’hora d’emissió. El certificat haurà d’estar emès pel mitjà de comunicació o, si s’escau, pel certamen o festival en el cas del cinema documental.

C) Internet: es lliurarà una còpia del treball tal com s’ha publicat al web, ja sigui en el format HTML, arxiu Flash, JPEG, GIF o impressió en paper; i s’indicarà el títol de l’article pel qual opta al concurs. En aquesta categoria l’autor s’obliga a mantenir en xarxa el treball presentat almenys fins el 31 de desembre de 2013.

El termini d’admissió conclourà el 10 de setembre de 2014.

5.- Premis

S’atorgarà un premi de 800 euros per cadascuna de les categories que podrà ser declarat desert si així s’estima convenient.

Sobre els premis s’efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d’autor.

6.- Acceptació dels treballs periodístics

Els treball periodístics presentats al premi seran sotmesos al criteri d’una comissió tècnica que avaluarà l’adaptació dels mateixos a les bases. Només passaran a consideració del jurat els treballs periodístics que superin el criteri de la comissió tècnica. Aquest criteri s’haurà de justificar de forma objectiva i d’acord amb les presents bases.

7.- Jurat

El jurat el formaran professionals del món de la comunicació i persones vinculades al món de la recerca. 

El jurat es reserva el dret d’interpretar les bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

8.- Veredicte

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament del premi que se celebrarà el dissabte 11 d’octubre de 2014 a Ascó en el transcurs de la VI Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.

9.- Recuperació dels treballs

Aquells candidats que desitgin recuperar el material presentat al premi, podran sol·licitar-ho a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó abans del 31 de desembre de 2014. A partir d’aquesta data, l’Ajuntament podrà procedir a la destrucció del material, si ho considera oportú.

10.- Drets de reproducció

Els autors dels treballs periodístics que resultin premiats cedeixen en acceptar el premi els drets de reproducció del material presentat, a efectes de difusió i promoció del Premi de Periodisme Carmel Biarnés d’Ascó i de la Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

Dolors Ribes Grau, una mestra de la República

Al mes d'abril, dins del programa d'activitats culturals d'Ascó, es va projectar la pel·lícula-documental "Las maestras de la República", promogut per la secció d'ensenyament del sindicat UGT. Posteriorment es va dur a terme una taula rodona amb la participació de diferents docents d'Ascó i Flix i moderats per Ramon Sans, professor universitari i membre de la UGT. 

En el transcurs de l'acte, la directora de l'institut de Flix, Mar Carranza, va esmentar la figura d'una asconenca que havia estat represaliada com a mestra de la República: Dolors Ribes Grau.

Indagant per la pàgina web de memòria històrica "Els mestres de la República a Manresa. Trajectòries, pedagogies i depuracions" de l'Associació Memòriai Història de Manresa ( http://www.memoria.cat ), hem pogut consultar algunes dades biogràfiques d'aquesta mestra d'Ascó. 

A més s'inclou una selecció de full de l'expedient de depuració de Dolors Ribes així com l'acreditació que presenta el 22 de febrer de 1939 a les autoritats franquistes com a prova d'haver exercit de mestra a l'escola nacional de nenes de Viladordis de Manresa, amb anterioritat a l'esclat de la guerra civil.

• NOM: RIBES GRAU, Dolors
• LLOC I DATA DE NAIXEMENT: Ascó (Ribera d’Ebre),1880
• ANY D’OPOSICIONS: 1914
• DESTINACIONS ANTERIORS A MANRESA: La Molsosa
• ESCOLA ON TREBALLAVA DURANT LA REPÚBLICA: Escola unitària de nenes de Viladordis
• RESSENYA BIOGRÀFICA:
  Mestra d’ideologia favorable a la República, igual que el seu marit i un seu fill que va allistar-se voluntàriament a l’exèrcit republicà a l’inici de la Guerra Civil. Aquests antecedents van fer que la Comissió Depuradora de la província de Barcelona la volgués sancionar amb el trasllat a una altra localitat de cens igual o inferior al de Manresa però, finalment, la resolució del Ministerio de Educación Nacional la va confirmar en el càrrec el 5 d’abril de 1940. Al 1947 continuava treballant a l’escola de Viladordis.