En la seva última obra de ficció -Mariona-, Pilar Rahola ens endinsa en la història convulsa de la Barcelona del segle XIX a partir de la figura de Mariona. Una obra que incorpora característiques de la novel·la costumista i de la novel·la històrica, però també de la novel·la de mirada femenina.
El recorregut vital de la protagonista (una noia jove de la vila de Gràcia que és a punt de casar-se) va de la mà dels intensos episodis que va anar vivint el país al llarg del dinou.
Una Mariona innocent i vital -a l'hora lluminosa- a qui la vida li va posant per davant obstacles complexos -l'hora fosca- fins que arriba un moment en què té més passat que futur -l'hora granada. Però tot i la força que té en la novel·la la protagonista, aquesta va de la mà de la seva família -l'àvia, els pares, el seu home i els seus fills i néts- cosa que permet donar una perspectiva més àmplia d'aquest recorregut històric que passa per revoltes i repressions; les lleves que eren un autèntic daltabaix per les famílies que veien marxar els joves, sovint per no tornar; els ideals republicans, de la maçoneria i de la Renaixença; la industrialització del país i la primera vaga general...
Probablement hagués desitjar una vida més plàcida per ella i pels seus. Però eren víctimes de les circumstàncies. De vegades enriquidores, però d'altres ben dramàtiques.
Arriba a la maduresa amb consciència de dona i amb consciència de classe, una evolució vital fruit de les dures experiències de la vida: "Ara ja sabia que les muralles protectores sempre queien, que els prínceps eren botxins i que els déus amagaven àngels de foc".
