Xiular un himne, el que sigui, de ben segur que no és una de les millors accions per les quals un pot optar. No deixa de ser un símbol en el qual hi ha un nombre de persones que s'hi senten identificades i forma part del seu relat nacional. Ja sigui l'himne de petits estats en extensió i habitants com poden Malta o Luxemburg, ja sigui d'estats grans en extensió com Canadà i Estats Units, o en habitants, com la Xina o la Índia.
Però després d'aquesta prèvia, hi ha un altre element que crec que està per damunt d'aquest respecte, que és el dret a la llibertat d'expressió. Tot això ve a tomb de la multa d'1,2 milions d'euros amb què es castiga dos equips de futbol -Barça i Athletic de Bilbao- i les entitats sobiranistes que van signar un manifest per la xiulada a l'himne espanyol en el marc de l'última final de la Copa del Rei. No sé si en altres estats ocorreria aquesta coacció ben poc democràtica. Es pot compartir o no la xiulada, però si aquest acte de protesta ha de ser castigat vol dir que la involució democràtica comença a ser preocupant. O com manifesta irònicament un tertulià, 'potser és que el federalisme està a punt d'arribar'.
Si a això hi sumem que en els darrers dies la UEFA ha imposat una multa al Barça perquè els seus aficionats, en un nombre important, van utilitzar estelades en la final de la Champions... és que estem tornant a uns temps grisos, autoritaris, censuradors... Als senyors de la UEFA es veu que no els agrada una reivindicació pacífica i democràtica, la revolució catalana dels somriures.
Tristes aquestes sancions que coarten la llibertat d'expressió. Trist el paper galdós d'una directiva del Barça que ja fa massa temps que és incapaç d'influir en els organismes esportius internacionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada