Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, conegudes com a Bases de Manresa, són un document clau en la construcció del catalanisme polític. Es van presentar en l’Assemblea de delegats de la Unió Catalanista reunits a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892, per tant, ara se'n compleixen 125 anys.
De la Ribera d'Ebre hi van assistir dos delegats, i tots dos, vinculats al poble d'Ascó: Domènec Agustí i Salmons, que va arribar a Ascó a exercir de metge, on acabà casant-se i vivint la resta de la seva vida; i Enric O. Raduà i Oriol, fill de pare asconenc i que també va exercir de metge a Ascó.
Cal dir però que en el llibre de la Història d'Ascó en còmic també s'esmenta que hi va assistir del nostre poble un tal Josep Munté.
Aprofitant l'efemèride, adjunto dos perfils biogràfics de les esmentades personalitats catalanistes, i que han estat redactats per l'amic Pere Muñoz.
Cal dir però que en el llibre de la Història d'Ascó en còmic també s'esmenta que hi va assistir del nostre poble un tal Josep Munté.
Aprofitant l'efemèride, adjunto dos perfils biogràfics de les esmentades personalitats catalanistes, i que han estat redactats per l'amic Pere Muñoz.
DOMÈNEC AGUSTÍ i SALMONS
Nascut a Vilanova de la Sal, municipi de les Avellanes (Noguera), el 1849. Mort a Ascó (Ribera d'Ebre) el 1916.
Metge i propietari.
Llicenciat en Medicina i Cirurgia, per la Universitat de Barcelona (1871), exercí la seva professió a la vila d'Ascó. Casat, en primeres núpcies, amb Amàlia Biarnés i Alcoberro i, en segones núpcies, amb la germana de la primera dona, Rosa Biarnés i Alcoberro, del primer matrimoni, va néixer una filla; del segon, sis filles i un fill. El seu cunyat, Josep Miquel Biarnés i Alcoberro, rector d'Ascó, propulsà l'ampliació de l'església i la construcció d'un nou cementiri. Respecte Domènec Agustí i Salmons, a més a més de les seves activitats com a metge, fou molt aficionat a la música. En conseqüència, ensenyà solfeig, dirigí un conjunt orquestral i organitzà un grup de caramelles. Dins del catalanisme polític, fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895), Terrassa (1901) i Barcelona (1904)
Assemblea de Manresa. Delegat per la Ribera d'Ebre. Ascó
Homes del catalanisme : Bases de Manresa : diccionari biogràfic / dir.: Josep M. Ollé Romeu.
Nascut a Barcelona el 23 de maig de 1864. Mort a Barcelona el 18 de maig de 1928.
Delegat de la Unió Catalanista els anys 1892, 1894, 1895 i 1904. A les Bases de Manresa proposà la plena separació Església-Estat. El 1906 era membre efectiu del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Col·laborà en el diari "La Reinaixensa". En dividir-se el catalanisme, a començament del segle XX, va mantenir-se dins l'òrbita de la Unió Catalanista i ens inclinem a pensar que continuà vinculat a les opcions esquerranes i radicals.
Fill del peó d'Ascó Ramon Raduà Serra i de Rosa Oriol Domènech, nascuda a Faió. Participà en el Congrés de Ciències Mèdiques de 1888. Va exercir uns anys a Garcia i Ascó (Ribera d'Ebre). Cap de l'Institut Demogràfic i Inspector Municipal de Sanitat de Barcelona. Es dedicà a l'estadística mèdica i al cooperativisme. També treballà sobre temes d'urbanisme i alimentació. El 20 de juny de 1904 pronuncià el discurs inaugural de curs a l'Acadèmia Mèdica Municipal "El derecho a la existencia en orden a la salud". Secretari general de l'Acadèmia Mèdico-Farmacèutica. President de l'Acadèmia Mèdico Municipal (1910). El 1912 fou ponent al Segon Congrés d'Ateneus i Associacions de Cultura amb el tema "Conveniència d'ampliar l'actuació de les associacions de cultura en educació física".
Va col·laborar a la revista "La Veu del Camp" (Periòdich mensual de l'Associació Catalanista de Reus, 1885) i amb el pseudònim "Dr. Octavius" a "Lo Somatent" on publicà una sèrie d'articles amb el títol "Vida rural". Redactor en cap de la revista "Fomento de la pesca", "Demografía social" (1908) i "Medicina social" (1911-1919). També col·laborà en les revistes "Vida", "Gaceta Sanitaria de Barcelona" i "La Evolución Pedagógica". Autor de "Datos para el estudio topográfico médico de Garcia" (Tarragona, 1892), "Reglas que deben seguirse en la construcción de las habitaciones de las grandes ciudades y en los centros industriales" (Barcelona, 1893), "Cartilla popular para la profilaxis de la tuberculosis" (1903) i altres treballs.
Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906) de Josep Maria Calbet i Daniel Montañà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada