Dies que duraran anys de Jordi Borràs és una de les publicacions que han sorgit per esdevenir testimoni de la tardor de 2017, uns mesos que no oblidarem fàcilment, més aviat, passarà tot el contrari, ja que ja formen part de la història recent del nostre país. Res serà igual.
Borràs és fotoperiodista i il·lustrador, i de la seva trajectòria en destaca les investigacions que ha dut a terme sobre l'extrema dreta i el nacionalisme espanyol a Catalunya. En aquests anys també s'ha convertit en un dels notaris gràfics de l'actualitat al voltant del procés d'alliberament del país, que vist en la distància no treu el vertigen amb què s'han encadenat els esdeveniments.
Dies que duraran anys és un testimoni gràfic del període que va des del Ple del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre fins a la manifestació a Brussel·les del 7 de desembre donant suport als exiliats a belgues i en solidaritat amb els presos polítics. Entremig imatges de l'empaperada davant tanta prohibició inquisitorial, el cop dels poders espanyols a les institucions catalanes del 20 de setembre; la nit a les escoles defensant els col·legis electorals, el referèndum de l'1 d'octubre amb unes imatges esborronadores de la violència policial, però també de la il·lusió i complicitat de tantes persones en fer-ho possible. No podem passar per alt una altra jornada històrica, la vaga general del 3 d'octubre, plena de dignitat.
Són tres mesos que al llibre qualifiquen com "la tardor més bèstia de les nostres vides".
Cada capítol del llibre està encapçalat per un text del propi Jordi Borràs, però també de Jenn Díaz, Natza Farré, Raül Garrigasait, Jordi Lara, Gemma Ruiz o Anna Ballbona, entre d'altres.
L'èxit del llibre queda palès en el fet que es va encimbellar entre els més venuts de la passada diada de Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada