Gojos del cor i la carn, d'Enric Abad i Lluch, és l'obra que va ser guardonada amb el XII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2017 i que recentment s'ha publicat.
Es tracta d'un poemari eròtic, on cadascun dels versos ens transmeten imatges sensuals, però amb la delicadesa de qui sap jugar amb la llengua i els mots, amb evocacions, amb picades d'ull, amb goig en el sentit ple de la paraula.
L'autor és d'Ontinyent, al País Valencià, i la varietat valenciana de la llengua és present en cadascun dels versos, tant en un vocabulari ric -i que li transmet un fet diferencial, amb paraules poc habituals en les varietats del Principat-, així com amb l'ús de les desinències verbals, que ofereix una cadència especial a cadascun dels poemes.
En una ressenya sobre el llibre he trobat aquesta frase que és ben encertada: "Els poemes d’Enric Abad són un regal per als sentits i cada paraula és una carícia".
Us adjunto un dels cinquanta poemes que conformen l'obra en qüestió:
Orografia
El teu cos és la serralada feréstegaon escale cims empinats
on grimpe carenes abruptes
on trepitge senderols angosts
on davalle tàlvegs esvarosos
on tresque barrancs profunds
on recòrrec indrets recòndits
on penetre balmes amagades
Natura indòmita
Muntanyam salvatge
Relleu escabrós
Assolir el teu cos és el meu repte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada