Divendres Sant és jornada de Via Crucis al Calvari -igual com va ser-ho el Diumenge de Rams per la tarda. Actualment s'hi puja a les 9 del matí, però antigament s'hi començava a pujar quan en prou feines clarejava el dia. L'ermita del Calvari d'Ascó té poc més de dos segles, i és que a la clau de l'arc de mig punt s'hi troba la inscripció "Ramon Jorda Casó me fesit año 1807".
- Al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, de Pascual Madoz (publicat entre 1846 i 1850) en parla quan diu, entre d'altres edificis religiosos, que a Ascó hi ha "'1 calvario con dos capillas, en las que se celebra misa".
- A la Geografia General de Catalunya. Província de Tarragona (1909), s'hi refereix Emili Morera: Ademés de la esglesia parroquial hi ha un oratori dins de la població, dedicat a Sant Antoni de Pàdua, emplaçat en la antiga casa de D. Ramón de Salvador, y en lo radi del terme s’alça la ermita anomenada del Calvari y la en que-s veneren l’arcàngel Sant Miquel y Verge del Carme.
- El 1929 el bisbe de Tortosa va manar als rectors de les parròquies realitzar un inventari dels bens immobles de les diferents parròquies. Aquest recull va ser publicat per Mn Alanyà al Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa (març 2015), i entres les possessions que hi tenia fa 90 anys l'església, hi consta: Nº 3. Capilla de Nuestra señora de los Dolores, abierta al culto público, situada en el Monte Santo, de extensión superficial aproximadamente 48 metros cuadrados, linda por derecha, izquierda y espaldas con fincas de Antonio Serra March antes, ahora José Margalef Biarnés. Su valor 500 pesetas.
- A l'Enciclopèdia Catalana hi llegim: A ponent del pas de l’Ase, no gaire lluny del camí de les Deveses, hi ha la capella de la Mare de Déu del Carme. Prop d’aquesta i del Barranc Fondo es dreça la capella de la Mare de Déu dels Dolors o del Calvari, que corona el Montsant. Vora el límit de tramuntana del terme, en terrenys de la central nuclear, hi ha la capella de Sant Roc dels Horts. Totes aquestes capelles existents són, generalment, d’època barroca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada