Llegir les obres guanyadores del Premi de narrativa breu per a joves Vila d'Ascó sempre és un goig. En aquesta ocasió es tracta del recull dels tres relats que van resultar premiats en les edicions de 2016 i 2017. És un goig perquè sens dubte és una pedrera d'on segur que algun dia sortiran autores de qui n'anirem sentint a parlar.
En aquesta ocasió es tracten de tres narracions, cadascuna d'elles amb molta força narrativa i endinsant-se en temàtiques no sempre fàcils de gestionar.
- La feblesa de la mort, d'Etna Miró (2016)
Un diàleg amb la Mort d'una nena que es troba sola en el món ja que precisament la Mort ja li ha arrabassat tots els éssers que estimava en el marc de la cruenta guerra civil. És un text amb molta força, amb un enfocament molt ben treballat i molt madur.
- On portem les flors? d'Etna Miró (2017)
L'Eulàlia Marçal, ja gran, es pregunta on s'han de portar les flors pel seu germà Narcís, però també del seu amic Oriol Balcells, tots dos desapareguts a la batalla de l'Ebre i de qui no es van rebre més notícies des que van marxar al front. Els records li reviuen a l'Eulàlia mentre contempla una fotografia de quan eren petits i una flor seca que li va enviar en una de les poques cartes que va rebre.
- Un abans i un ara, d'Aina Ribes (2017)
No deixa de ser un homenatge a la gent gran i a les dificultats que van passar en la seva infantesa i joventut. El protagonista és Siset, nascut el 1935, qui va haver de passar la guerra al mas amb la mare i les germanes, i a través de la seva història s'exemplifica com de difícil havia de resultar aconseguir l'aliment o arrecerar-se quan se sentien els bombardeigs. Acaba la guerra però les penúries no acaben de passar, i en aquest cas, introdueix el tema de l'estraperlo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada