diumenge, 14 d’abril de 2019

La festa de la República a Ascó (1931)

Avui és dia d'efemèride: fa 88 anys que el president Macià va proclamar la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. Malauradament va tenir poc recorregut i amb el temps ha quedat com un temps idealitzat malgrat les ombres, que també hi van ser.
La proclamació de la República era fruit dels resultats electorals dels comicis municipals que havien tingut lloc el 12 d'abril amb una victòria important dels candidats republicans.
La majoria de viles i ciutats del país van sortir al carrer per celebrar l'acompliment d'un anhel compartit per molts de capgirar el règim polític.
A Ascó també hi va haver celebració, i com a la majoria del país, els candidats republicans van assolir la victòria. De la festa que es va organitzar a Ascó, el diumenge següent dels comicis, 19 d'abril, en dona compte un article al Diari de Tarragona publicat el dia de Sant Jordi de 1931.

NOTES COMARCALS. DES D'ASCÓ
L'adveniment triomfant de la República sense vessament de sang, ha estat saludat a aquesta Vila per les manifestacions més afectuoses de simpatia; i és que el règim de llibertat s'ha rebut arreu amb els braços oberts perquè de la seva instauració tothom n'espera un canvi favorable al progrés i desenrotllament ininterromputs d'Espanya, i a la deslliuració definitiva de Catalunya, d'acord amb les altres regions ibèriques.
L'Ajuntament, atenint-se a les fermes conviccions republicanes de gairebé tots els seus components i a les de tot el poble, palesades per les manifestacions sorolloses d'alegria per carrers i places, acordà eliminar de la vila tot record del règim feliçment caigut; i, per tant, canviar solemnialment els noms d'Avinguda d'Alfons XIII, per el de la República, i el Passeig de Reina Victòria, pel de Francesc Macià, ço que es dugué a cap el proppassat diumenge.
A les quatre de la tarda sortí de ca la vila una manifestació magna, presidida per les autoritats, l'Ajuntament en Corporació, nens i nenes de les escoles públiques comanats pels seus professors, i gairebé tot el veïnat. Als acords engrescadors de "La Marsellesa", es dirigí la manifestació al lloc on s'havien de descobrir les làpides entre visques corejats per tothom al nou règim i als seus instauradors.
El senyor batlle digué que Ascó, com a reconeixement a la vinguda de la República i als seus capdavanters, s'havia acordat fer el canvi de noms, i, entre aplaudiments xardorosos, una xamosa nena va descorrer la cortina en mig d'una ovació immensa, voleiant mocadors i tallant l'aire, dolçament barrejats, les notes de l'himne republicà i els visques al nou règim.
Acallades les ovacions, prengué la paraula el simpàtic En Josep Jordà, dient que ara s'ha d'esborrar el record de la monarquia treballant cada u dins de la seva esfera d'activitats perquè vingui una nova era de progrés i de llibertat dins de la nostra vila. Fou fervorosament i unànim aplaudit.
Després el batlle convidà el secretari a que digués dues paraules. L'intel·ligent i assenyat secretari. En Josep M. Farrerons, digué, primer que tot, que pregava un minut de respectuós silenci a la memòria dels màrtirs tots de la República, cosa que fou immediatament acatada per la multitud i corprengué tots els oients capcots i reverents. Digué l'orador que feia pocs dies, hi havia rei a Espanya, i ara no n'hi ha sortosament; que el canvi de règim no havia de significar dins d'Espanya i dins d'Ascó eliminació d'una persona, sinó que, més que tot, ha de dur canvi de procediments i fer oblidar ressentiments passats, per a, units amicalment, germanívolament, edificar l'obra de la regeneració asconina pel camí del treball, de l'ordre, de la justícia i de la llibertat. Digué que, per a fer gran i ric Ascó, convenia unió i germanor i actuar tothom junt com un sol home a benefici de la prosperitat de la vila. Fou apoteòsicament aplaudit quan acabà amb un Visca la República!...
Traslladada la gran gentada al lloc on s'havia de descobrir la làpida a honor de l'ex desterrat i avui auriolat de victòria, el ciutadà eximi Francesc Macià, un jovincel la descobrí entre els visques al polític honrat i a Catalunya lliure. En Farrerons convidà a parlar el senyor Jornet, qui ho féu recollint la invocació d'Unio i dient que, per ell, era tot passat i que calia passar-hi ratlla i fer obra nova. Els aplaudiments ofegaren les seves darreres paraules.
Finalment enraonà l'acabalat propietari, En Pere Borràs, subratllant tot allò dit pel senyor Jornet, i el senyor mestre, qui també havia recomanat unió i germanor. Vingueren els moments més plens d'emoció: En Farrerons demanà, en nom del poble, que el senyor Biarnés i el senyor Borràs es donguessin una abraçada simbòlica de la unió dels dos bans per a dur a cap la regeneració asconina. Durant l'abraçada no cessaren els aplaudiments i visques.
Qui deia que Ascó estava condemnat a una lluita estèril?... La Monarquia. Però la República en canvi ha fet el miracle de la unió. Entra, doncs amb bon averany.
El Corresponsal