MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES – 8 de març de 2021
La pandèmia
del Covid-19 ha posat de relleu un cop més i de forma especialment punyent les
greus discriminacions que la nostra societat encara exerceix sistemàticament
sobre nosaltres les dones. Durant el confinament de març-abril de 2020 les
dones vam manifestar1 en gairebé el 60% que érem nosaltres les persones que ens
ocupàvem de manera principal o en exclusiva de les tasques domèstiques, tot i
que la nostra presència en les ocupacions de primera línia era majoritària: 64%
en venda de productes bàsics, 86% en personal de neteja, 80% en personal de
serveis socials, 84% en personal de residències per a gent gran i 70% en
personal sanitari i farmacèutic.
No sembla que
els hàbits patriarcals en la distribució dels usos del temps pel que fa a la
corresponsabilitat hagin estat afectats pel confinament, tot i que l’increment
de la convivència d’homes i dones a les llars ho hauria d’haver facilitat. Els
estereotips encara són ben arrelats en l’imaginari dels homes. Les tasques
domèstiques, de cura de les persones dependents i de les obligacions escolars
de filles i fills han recaigut majoritàriament sobre nosaltres. Les dones
teletreballant i fent-nos càrrec de tot, les dones en primera línia i
trobant-nos tot per fer en arribar a casa. Les dones continuem dedicant entre
dos i tres cops més de temps a les tasques domèstiques i de cura, i això va en
detriment de la nostra carrera professional i del nostre temps de lleure, que
hauria de ser exactament igual d’important que el dels homes, i a més minva la
nostra salut i el nostre benestar.
Les dades ens
mostren que vam ser les dones les que vam estar més exposades a nivell de salut
justament en el període de confinament més estricte. Les enquestes realitzades
van concloure que en gairebé el 60% érem les dones les encarregades de la cura
de les persones dependents a càrrec, i en el 64,2% de les responsabilitats
escolars de les criatures durant aquest període. En el 92% dels casos també som
les dones que ens agafem excedències per tenir cura dels nostres fills i
filles.
És també el
moment de recordar que durant el confinament es va agreujar manifestament la
situació de tensió derivada de totes les formes de violències masclistes, com a
conseqüència de la convivència obligada i continuada de les dones amb els seus
agressors. Gairebé es van doblar les trucades mitjanes setmanals a la línia 900
900 120 al llarg dels mesos de març a juliol, de confinament i desescalada.
En general,
les afectacions per a la salut i el benestar directament per la Covid19 o per
la crítica situació social ha recaigut molt més sobre les dones, com també ens
indiquen les dades en impacte emocional i salut mental: sentiments de por,
d’angoixa i de tristor, qualitat del son, estats d’ànim, preocupacions, entre
d’altres.
Cal lluitar
perquè aquesta crisi no suposi un pas enrere en cap dels avanços socials que
els darrers anys hem assolit, especialment a nivell de la consciència social
envers la igualtat de tots els drets humans de les dones en relació amb els
homes: Dret al Treball, Dret a una Correponsabilitat Efectiva i Paritària,
Drets Sexuals i Reproductius, Dret a la igualtat en la Presa de Decisions, Dret
a la Salut, Dret a una societat Lliure de violències masclistes.
Hem
d’aprofitar aquesta crisi per consolidar una transformació social de base
feminista que estronqui d’un cop definitiu els fonaments d’aquesta societat
masclista i androcèntrica, en la qual els homes encara no han après a renunciar
als seus privilegis perquè les seves companyes puguem viure amb les mateixes
condicions i oportunitats que ells. Ens ha canviat la vida, és el moment de
treure profit d’aquesta situació de canvi i evolucionar per a una transformació
estructural on les dones ens puguem desenvolupar amb plena llibertat en tots
els àmbits de la vida, sense les barreres androcèntriques sovint invisibles
però eficaces, sense les càrregues patriarcals que s’entesten que fem nostres, sense les pors amb les quals els hi és més
còmode que vivim.
Les causes de
la desigualtat de gènere són les actituds i conductes encara majoritàries dels
homes, abusives i aprofitades, que no respecten el dret de les dones a una
societat justa, en igualtat d’oportunitats, corresponsable i lliure de violències
masclistes.
Fa un any del
darrer 8M, quan vam ocupar els carrers, els espais públics, per fer sentir
juntes el nostre dret a ser iguals en tots els àmbits de la vida personal,
social, professional i política. Enguany, potser no podrem sortir als carrers
tan massivament, però igualment farem sentir la nostra veu arreu, i també farem nostres les xarxes, les
impregnarem de les nostres reivindicacions perquè arribin als que tenen més
poder per fer canviar les coses, perquè arribin als que es creuen els nostres
amos, perquè arribin als nostres companys que no es decideixen a treure’s del
tot l’embolcall patriarcal que els protegeix i afavoreix injustament, perquè
arribin als que ens volen silenciar i que ens conformem en continuar a casa,
aïllades i callades, perquè arribin a totes les dones que encara no han pres
consciència que sovint el nostre opressor el tenim al costat, a casa nostra, a
la feina, als carrers, i perquè arribin a tots els homes còmplices, que no fan
absolutament res per canviar ni ells ni als seus congèneres. No es tracta que
ens pregunteu en què ens podeu ajudar, sinó que penseu i feu el que us
correspon com a pares, parelles i convivents. Pensar en organitzar les tasques
domèstiques i de cura ens ocupa temps, que traiem de la nostra carrera
professional i del nostre lleure. Tenim tot el dret com a dones a reclamar-vos
i exigir-vos que feu la vostra part, amb la meitat és suficient.
Totes les
institucions i agents socials han d’esmerçar-se perquè més que mai s’incorpori
la mirada de gènere i interseccional en les polítiques públiques i en
l’aplicació de tots els projectes de recuperació i protecció social que caldrà
desplegar els propers anys, a fi que es faci efectiva una veritable
corresponsabilitat paritària, mitjançant la qual es reforci de forma definitiva
el fonament i l’efectivitat de tots els nostres drets.
En un moment
crític com l’actual de transformació social resulta essencial garantir el canvi
dels valors socials, on la perspectiva de gènere i la mirada feminista i
interseccional substitueixin els estereotips patriarcals, androcèntrics,
etnocèntrics i heteronormatius encara tan presents en moltes polítiques i
actuacions dels poders públics i agents socials, i replicats i reproduïts de
manera més o menys inconscient mitjançant el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. Cap pas enrere,
totes i tots cap endavant, cap una societat d’iguals!!
La Llei
17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, de 24 d’abril,
del dret de les dones a erradicar la violència masclista, aprovada en
finalitzar l’any, ha de suposar sens dubte un important pas endavant per a la
garantia dels drets de les dones en situació de violència masclista, amb la
inclusió de les noves formes i àmbits que estableix, violències digitals, obstètrica,
de segon ordre, vicària, institucional, i les responsabilitats en la seva
aplicació tècnica i pressupostària per part de totes les administracions
públiques.
La pressió
que hem viscut les dones durant aquest darrer any ha estat molt superior a la
dels homes, havent de combinar el teletreball amb les tasques domèstiques, amb
situacions laborals més precàries i més vulnerables. Per això volem destacar
les condicions extremes amb les quals han hagut de treballar les professionals
de primera línia d’atenció en salut, gent gran, alimentació, entre d’altres,
com també volem parlar de les dones en situació irregular que han vist
agreujar-se la seva situació de precarietat, les professionals dels serveis
d’atenció a les dones en situació de violència masclista, i de les dones grans
que ens han deixat i totes les que no han pogut conviure i gaudir del contacte
amb les seves famílies i el seu entorn més proper. Per totes elles, molt especialment, avui també ens manifestem.
Com deia la
Maria-Mercè Marçal: “Dins la pell de l’onada salada/serem cinccentes, serem
mil./ Perdrem el compte a la tombada./Juntes farem nostra la nit”.
Serem
milions. Serem milions i milers de milions. I vosaltres, els homes, ja feu
tard, molt tard!, ha arribat l’hora que us apunteu massivament en la lluita per
una societat justa, on totes les dones des de la nostra diversitat tinguem els
mateixos drets i oportunitats que teníeu vosaltres des del moment de néixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada