Dia Mundial de la Poesia

NO EM DESPULLEU 

Abans
que el gran compàs no em paralitzi 

amb la geometria de la mort 

no em despulleu.

No em despulleu del temps 

ni d’aquells mots 

que, fins gebrats, jo feia càlids. 

Sé que el meu cant 

avui 

no arribarà ni a les òrbites baixes 

i el món em pesarà. Tant és. 

Deixeu-me. 

Deixeu-me el formigueig 

d’aquest cap ple de festa 

i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca, 

calç apagada, encesa, poca cosa, 

no, res, 

amb els peus nus. 

Sé caminar descalça. I més. 

I encara sé: 

només el que s’esborra 

té importància. 

Felícia Fuster 

(Barcelona, 1921-París, 2012)

Obra poètica, 2010 [«Nusos de sorra», 

Aquelles cordes del vent, 1987]