Des del començament aquest assaig polític és provocador, com bé ens ho indica el títol.
Montserrat Tura s'ha caracteritzat al llarg de la seva trajectòria política de fermesa, i fins i tot, podem dir que de coherència. Així que sota aquestes premisses ens ofereix una mirada crítica a l'esdevenir recent del PSC, això sí, fent una mirada enrere fins al moment fundacional, en què era un instrument polític on s'hi trobava el doble compromís del catalanisme i de l'esquerra.
Montserrat Tura s'ha caracteritzat al llarg de la seva trajectòria política de fermesa, i fins i tot, podem dir que de coherència. Així que sota aquestes premisses ens ofereix una mirada crítica a l'esdevenir recent del PSC, això sí, fent una mirada enrere fins al moment fundacional, en què era un instrument polític on s'hi trobava el doble compromís del catalanisme i de l'esquerra.
Aquesta aproximació al PSC s'acompanya a una aproximació a la seva personalitat política, tant a partir de l'esperit rebut dels seus avantpassats vinculats a la política (és néta i besnéta d'alcaldes de Mollet) com pel seu propi compromís des de la lluita antifranquista fins a esdevenir alcaldessa de la seva ciutat (1987-2003) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010).
És interessant conèixer les interioritats dels partits polítics, uns instruments útils per a l'organització democràtica de la societat, però que a la vegada es mouen per uns interessos no precisament polítics.
En aquest sentit, Montserrat Tura és capaç de captivar l'atenció del lector amb uns capítols breus però que no deixen d'esmentar cap dels capítols destacats dels darrers trenta anys del PSC en particular i de la polítca en general.
El llibre es converteix en una eina per poder entendre el perquè de la seva actuació política al llarg dels anys, i de la dolorosa decisió d'estripar el carnet del PSC. Ens afirma i reafirma la seva voluntat de procurar virar el rumb del seu partit per tornar al lloc d'on no havia hagut de sortir mai.
Des de fora, com a simples espectadors polítics, un pensa que els motius que la van fer deixar el partit, feia molt i molt temps que s'anaven covant. Des de la LOAPA de principis dels vuitanta, el PSC ha actuat com un apèndix del PSOE a Catalunya. És possible que en els darrers anys s'hagi accentuat, però certa subordinació al PSOE ha existit sempre, també quan ella tenia càrrecs executius dins del partit.
Finalment, el procés sobiranista té també el seu espai en el llibre. Ferma defensora del "dret a decidir", però encara se li percep un posicionament federalista, li costa donar el pas cap al sobiranisme, quan es reafirma en la idea que per ella l'escenari ideal seria "una unió basada en la llibertat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada