Sant Bartomeu de Camposines

Històricament les Camposines han estat un punt d'estratègic en trobar-se en un encreuament de camins i que comunica el territori litoral amb les terres d'interior. Probablement va ser poblat pels àrabs, però almenys es té constància documental que va rebre carta de població pels templers d'Ascó l'any 1208. Així es pot llegir en el llibre Les cases de templers y hospitalers en Catalunya (1910) de Joaquim Miret i Sans:

"Lo cert és que dos anys abans que Pere I confirmés la possessió d'Ascó al temple, ja l'orde (en 1208) concedia carta de població del llogaret de Camposines, membre o pertinencia de la comanda d'Ascó, a favor de Pons de Brusca y demés persones que voldrien anar a poblar, concedintloshi terres, aigues y pasturatges y ab la obligació de pagar anyalment deu mesures de blat".

Avui en dia, d'aquest poblament medieval en resta com a únic vestigi visible l'ermita de Sant Bartomeu:

"D'una sola nau, de planta rectangular, amb nou arcs apuntats molt gruixuts i molt junts, que arrenquen del terra. Sobre ells es recolzen grosses llosses de pedra que fan de teulada, encara que exteriorment s'ha posat recentment teula àrab.
L' absis s'ha perdut i es tanca la nau per una paret que cega l'últim arc.

La façana presenta una simple portalada de mig punt dovellada. A sobre la porta, tres petites mènsules i una petita espadanya.
Hi ha una petita espitllera i dos contraforts a un lateral, a nivell de terreny, molt grossos.
A l'interior es conserven capitells, fustes i bases, d'una portalada o d'un altar; una creu templera i una imatge de la verge, sense cap braços ni peus i amb restes de policromia. 
L'església ja existia al segle XIII (1280), però no se sap gairebé res d'ella.
S'assembla a la de Berrús, de la mateixa època i estructura interior. Totes dues pertanyien als templers d'Ascó el 1280.
És d'un gòtic molt primitiu, de transició del romànic, de línies molt massisses.

El dia de Sant Bartomeu s'hi celebra una missa". (Viquipèdia, consulta 03.04.2015)

Les Camposines va ser també un lloc estratègic en la batalla de l'Ebre (1938) i a tocar de l'ermita, des de 2005, hi ha dedicat un memorial a tots els combatents morts d'aquest episodi bèl·lic.