Aquests darrers dies s'ha fet públic els noms dels guardonats en el XXVIII Premi Internacional Catalunya. En concret, la concessió s'ha fet a tres oncòlegs del país amb una important trajectòria en la recerca en la lluita contra el càncer: Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué.
Aquest guardó es concedeix anualment, des de 1989, a persones que amb la seva feina contribueixen a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
El jurat ha destacat "la seva revolucionària tasca, especialment en la recerca oncològica, amb la qual han contribuït significativament a l’avenç de la biomedicina a nivell mundial". A més, s'ha volgut destacar "que es tracta d’un reconeixement no només a l’excel·lència científica sinó també a la medicina com a servei, que busca alleujar i confortar el patiment humà que deriva de la malaltia".
El guardó el lliurarà el President de la Generalitat el 25 d'octubre.
 |
| Doctors Massagué, Baselga i Esteller |
JOSEP BASELGA (Barcelona, 1959)
Es llicencia en Medicina el 1982 a la Universitat Autònoma de Barcelona, i obté el grau de doctor el 1992. Comença la seva carrera professional als Estats Units el 1986, primer a la State University de Nova York i després al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de la mateixa ciutat, on duu a terme els primers estudis en pacients amb anticossos monoclonals contra els receptors de factors de creixement. Avui dia, aquests anticossos, coneguts com a erbitux i herceptin, han millorat les expectatives de milers de pacients arreu del món.
De 1996 a 2010, és el president del Servei d'Oncologia Mèdica i director fundador del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) de Barcelona: en els anys que hi treballa transforma aquesta unitat en un centre de referència internacional d’investigació oncològica.
El 2010 es trasllada de nou als Estats Units i s’incorpora al Massachusetts General Hospital Cancer Center, a Boston, on dirigeix la Divisió d'Hematologia/Oncologia, i és professor de Medicina a l'Escola de Medicina de Harvard.
Des de 2013 és el director mèdic del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, a Nova York.
Referent internacional en la recerca de nous tractaments contra el càncer, sobretot de mama, es dedica al desenvolupament de fàrmacs per al tractament de càncer de mama i l'estudi de les estratègies per superar els mecanismes de resistència, i esdevé líder en el desenvolupament clínic de diversos agents nous.
Ha impulsat la creació de centres de recerca i prestacions sanitàries, com l’Institut Oncològic Baselga, fundat el 1995, i la Fundació d’Estudis i Recerca Oncològica (FERO), creada el 2001, un projecte inspirat en el model americà de filantropia que pretén involucrar la societat civil en la lluita contra el càncer.
És autor de prop de 300 treballs publicats a revistes científiques internacionals, dels quals una cinquantena han sortit al “Journal of Clinical Oncology”, la revista insígnia de la Societat Americana d’Oncologia Clínica. La majoria se centren en el càncer de mama i en nous desenvolupaments terapèutics amb fàrmacs.
Ha estat president de l’Associació Americana per la Recerca del Càncer (AACR) i de la societat Europea d’Oncologia Mèdica, i pertany a diverses organitzacions, com la Societat Americana d‘Oncologia Clínica o l’Associació de Metges Americans.
La seva trajectòria científica i intel·lectual ha estat reconeguda amb nombroses distincions, entre les quals el Young Investigator Award de l’AACR (1999), el Premi de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (2005), el Premi Ciutat de Barcelona (2006), el Premi de la Fundació San Salvatore per a la recerca sobre el càncer (2006), l’Orde Civil de la Salut del Govern espanyol (2008), el Rosenthal Family Foundation Award de l’AACR (2008), el Premi Statesman de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO) (2008), el Premi Jaume I de Recerca Mèdica (2008) i la Medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya (2012).
MANEL ESTELLER (Sant Boi de Llobregat, 1968)
El 1992 es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona, i el 1996 obté el doctorat en genètica molecular del carcinoma de l’endometri. Esdevé investigador convidat a la Facultat de Ciències Biològiques i Mèdiques de la Universitat de St. Andrews, a Escòcia, on centra la seva recerca en l'estudi de la genètica molecular del càncer de mama hereditari.
Entre 1997 i 2001 fa els estudis postdoctorals a la Universitat Johns Hopkins, a Baltimore, als Estats Units, on estudia la relació entre la metilació de l’ADN i el càncer. El resultat de les seves investigacions és decisiu per demostrar que tots els tumors humans tenen en comú una alteració química concreta: la hipermetilació dels gens supressors de tumors.
De 2001 a 2008 lidera el Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), a Madrid. Durant aquest temps estudia les alteracions de la metilació de l’ADN, les modificacions de les histones i la cromatina i la seva contribució al càncer en humans.
Des de 2008 és el director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), a l’Hospitalet de Llobregat, i és el cap del Grup de Recerca en Epigenètica del Càncer. És així mateix professor de Genètica de l'Escola de Medicina de la Universitat de Barcelona i professor d'investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).
Actualment, la seva recerca se centra en l'establiment dels mapes epigenòmics de cèl·lules normals i transformades, l'estudi de les modificacions epigenètiques i els ARN no codificants, així com en el desenvolupament de nous medicaments epigenètics per tractar el càncer.
Pioner i referent internacional en l’àmbit de l’epigenètica com a factor clau en el desenvolupament del càncer, ha contribuït a revisar paradigmes científics establerts, ha demostrat la importància de factors externs en la modificació de gens amb efectes per a la seva regulació, i ha impulsat el desenvolupament de nous fàrmacs en el tractament del càncer.
És autor de més de 400 articles en l’àmbit de les ciències biomèdiques i és membre de nombroses societats científiques internacionals i crític de diverses revistes científiques. Presideix la Societat d’Epigenètica i és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i membre del Faculty of 1000.
Per la seva trajectòria investigadora ha rebut nombrosos guardons, entre d’altres el Premi en Investigació Bàsica de la Universitat Johns Hopkins (1999), el Premi al Millor Investigador de l'Associació Europea per a la Investigació del Càncer (2000), el Premi Carcinogènesi-Oxford University (2005), el Premi Josef Steiner Stiftung (2009), el Premi de la Cimera Mundial de la Salut (2010), el Premi Nacional de Genètica (2011), el Premi Rei Jaume I de recerca bàsica (2013), la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015), el Premi Nacional de Recerca de la Generalitat de Catalunya (2015) i, just aquesta setmana, la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya (2016).
JOAN MASSAGUÉ (Barcelona, 1953)
Es llicencia el 1975 en farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es doctora en bioquímica el 1978. El 1979 aconsegueix una beca postdoctoral a la Universitat de Brown, a Providence, als Estats Units, on el 1982 fa el seu primer descobriment: l'estructura del receptor de la insulina.
Aquell any s’incorpora com a professor de bioquímica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts, on roman fins al 1989, quan esdevé investigador a l’Institut Mèdic Howard Hugues, prop de Washington, i director del Departament de Biologia Cel·lular i Genètica al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, a Nova York, on, des de 2014, és el director científic. És en aquest centre on desenvolupa principalment la seva activitat investigadora, centrada en l’estudi de la metàstasi.
Ha donat així mateix classes a la Graduate School of Medical Sciences del Cornell University Medical College Institute de Nova York, i de 2011 a 2014 presideix el Consell Assessor del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), a Madrid.
Líder mundial en la recerca del comportament cel·lular i la metàstasi del càncer, la seva investigació és clau per al coneixement dels mecanismes que permeten detenir la proliferació cel·lular, procés que, quan es descontrola, du a la formació de tumors. Així mateix, el seu treball ha permès identificar els gens i els mecanismes que controlen la metàstasi de les cèl·lules tumorals del càncer de mama i el de pulmó cap a altres òrgans, sobretot el cervell, descobriment que ha obert noves possibilitats d'investigació i noves vies per al tractament.
Autor de més de 300 articles científics, se situa com un dels investigadors més citats en ciències biomèdiques, per tant un dels més influents a nivell internacional; a tall d'exemple, el 2011 i el 2015 va ser inclòs en les llistes dels Highly Cited Researchers de Thomshon Reuters.
Assessor científic en nombroses institucions públiques i privades, i en corporacions, ha promogut la creació de centres de recerca, i és un dels fundadors per exemple de l’Institut de Recerca Biomèdica, a Barcelona.
És membre de diverses organitzacions científiques, com l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, l’Organització Europea de Biologia Molecular i les reials acadèmies espanyoles de Medicina i de Farmàcia.
Per la seva tasca ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona (1995), el Howard Taylor Ricketts Award (2002), la Medalla d’Or de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (2003), el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica (2004), el Premi Català de l’Any (2005), la Creu de Sant Jordi (2006), el Premi en Recerca del Càncer de l’Hospital General de Masachusetts (2007), la Medalla d’Or de l’Institut Reina Sofia (2010) i el Premi Nacional de Cultura (2014).
(Nota de premsa Generalitat de Catalunya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada